La ciutat que atragui talent marcarà la diferència. I la universitat és una via per fer-ho. El 2016, 5,1 milions d’estudiants van canviar de país per obtenir un títol universitari, un 76% més respecte a la dècada anterior. I la previsió és que el 2030 la xifra pugi als 10,2 milions. El filó l’han vist clar ciutats com Amsterdam, Copenhaguen o Varsòvia, que els últims anys s’han convertit en potents centres d’atracció d’estudiants internacionals i han fet de l’educació superior una política de país. Tant els Països Baixos com Dinamarca han dotat les seves universitats de gran autonomia d’acció i han reduït les limitacions a la lliure entrada d’estudiants internacionals. Els Països Baixos han passat d’acollir 14.012 joves el 2000 a acollir-ne 96.289 el 2017, un augment del 587%. Dinamarca ha multiplicat la xifra per tres fins als 34.000. En els dos casos, aquest col·lectiu d’alumnes representa el 12% del total dels seus estudiants universitaris o de postgrau.
Els reptes de l’educació
Objectiu: convertir Barcelona en un campus universitari internacional
Barcelona Global demana al Govern flexibilitzar l’admissió a les universitats i agilitar l’homologació de títols
«És pràcticament impossible per a un estranger fer un grau a Barcelona», lamenta Aurora Catà
Adverteix de l’oportunitat que suposa el creixent nombre de joves que estudien una carrera fora del seu país

El més llegit
- Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- L'apagada elèctrica deixa totalment aturat el metro de Barcelona i semàfors apagats
- La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa