Torna el Pas de l’Estret amb milions de viatgers previstos i preus disparats

El cost del passatge per a dues persones i un turisme de proporcions normals al ferri de Balearia que uneix els ports d’Algesires i Tànger-Med s’ha disparat un 23% entre aquest dimarts i aquest dimecres, inici de la represa operació Pas de l’Estret. El que només unes hores abans costava 195 euros de mitjana ha pujat als 241. La travessia a Ceuta ha experimentat el mateix fenomen, però amb un increment encara més acusat, fregant el 50%: de 107 euros de mitjana a 148,34. Del passatge a Algèria no hi ha comparatives de preus: estan esgotats tots els bitllets de barco entre València i el port de Mostaganem, junt amb Alger, fins a mitjans d’agost. Són els primers detalls de la recuperació de l’OPE aquest dimecres a les 00.00 hores. OPE és com anomenen totes les entitats implicades (Interior, Direcció General de Trànsit, Mossos, Ertzaintza, Creu Roja, Ports de l’Estat...) l’operació Pas de l’Estret, que torna després de la seva suspensió a causa de la pandèmia el maig del 2020, i, la primavera del 2021, per decisió unilateral del Marroc, que va obrir només la mà a barcos que haguessin salpat de ports francesos. Represa la relació diplomàtica amb el regne alauita, i en suspens la connexió amb la república algeriana, arriba ara la primera gran prova per a aquestes noves situacions. Massiva prova, es diria per les seves previsions. El 2019, últim any del qual es disposen dades, van ser 3,4 milions d’estiuejants magribins i 760.000 els cotxes i furgonetes que van creuar Espanya des de la Jonquera i Irun cap a Algesires, València, Tarifa, Motril, Almeria o Alacant, amb destinació als seus llocs d’origen i tornada als punts d’Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos a on van emigrar al seu dia buscant feina i que avui són els seus llocs de residència. Trenta lucratives hores Les 15 hores de trajecte per la Península en l’anada –i altres tantes en la tornada– van exigir la mobilització de 21.000 treballadors públics, entre mossos, ‘ertzaines’, guàrdies civils, voluntaris de la Creu Roja i agents de Protecció Civil, i van suposar ingressos de 100 milions d’euros en els negocis de menjar i beguda situats en gasolineres i àrees de servei. Aquest any, tot aquest càlcul... sense comptar el combustible: són una mitjana de dos dipòsits en l’anada i dos en la tornada, més una parada a omplir el dipòsit abans d’entrar en territori francès. Els preus disparats de la gasolina i el gasoil fan que diferents fonts implicades a l’OPE manegin una previsió de més de 500 milions d’euros de facturació a les gasolineres. El cost del combustible influeix també en el del passatge marítim. Balearia, línia adjudicatària de la connexió pública per mar de Ceuta i Melilla amb la Península, no té autoritzat en la seva contracta ajustar els preus al 120% d’augment que ha patit el combustible, però sí que pot elevar al límit màxim la repercussió en el bitllet prevista en l’adjudicació. «Cada au que passa, estacada», ironitza un sindicalista de la marina mercant. Vol assenyalar així l’oportunitat d’apujar preus –no només la naviliera espanyola, totes les que operen en l’OPE– quan creix de forma espectacular la demanda. No hi ha detalls especials del desplegament policial per a l’OPE del 2022, indiquen fonts del Ministeri de l’Interior, convençudes que no serà diferent de la de l’estiu del 2019. O sigui, dividida en fase d’anada (15 de juny al 15 d’agost) i de tornada (15 de juliol al 15 de setembre) i amb experiència acumulada per evitar el caos al port d’Algesires, principal destinació d’aquesta gran caravana. Per als primers 350 quilòmetres no hi ha tampoc indicacions especials als mossos de Trànsit, indiquen en aquest cos, més enllà d’un reforç dels radars mòbils de velocitat i les seves corresponents sancions. Però fonts policials catalanes indiquen que aquesta mesura està relacionada amb la sinistralitat, i no amb l’operació Pas de l’Estret. De fet, critiquen la mesura perquè «els conductors no ens veuen sancionant, ni veuen incrementada la presència de patrulles a la carretera, i així es perd efecte dissuasori». L’alta velocitat no és la infracció més freqüent en aquest col·lectiu, o no tant almenys com la sobrecàrrega dels seus vehicles o la modificació no autoritzada del seu perímetre o altura, indiquen fonts de la Guàrdia Civil de Trànsit. Temor de les cues Temor de les cuesLa major part del trànsit marítim es dirigeix a Tànger o a Nador, i no tant a Ceuta i Melilla. Però a les dues ciutats espanyoles del nord de l’Àfrica es viu amb preocupació una previsió de grans cues a la frontera. El Marroc, que no permet la introducció de mercaderies estrangeres per Ceuta o Melilla, està revisant els cotxes a fons. Fonts d’Interior treuen importància a aquesta previsió: «Cada any es diu al començament de l’OPE que hi haurà grans cues, i després sempre flueix bé». Però el temor aquesta vegada sembla fundat en l’actitud que es troben els habitants de les dues ciutats en els guardes fronterers marroquins. «No et deixen passar ni una rajola de xocolata que t’estiguis menjant», exagera un comerciant de Melilla disgustat amb la situació. El cert és que roba o cosmètics, per exemple, comprats en botigues de Melilla o Ceuta no passen al Marroc si porten col·locades les etiquetes. Com a resposta, Espanya ha posat limitacions a la quantitat i la qualitat dels productes alimentaris que vinguin del Marroc per les fronteres d’El Tarajal o Beni Enzar. Ja ha deixat d’entrar-hi el quotidià camió nocturn del peix que portava a Melilla les captures fresques de la Mar Chica. «Ara endur-te un mero del Marroc et surt més difícil que anar-te’n a Màlaga a comprar-lo», es lamenta la mateixa font.

El més llegit