Famílies que es van quedar sense plaça pública a P3, ara sense plaça a l’ESO

Fa 9 anys les famílies Rosselló i Fernández Pous es van quedar sense poder matricular els seus fills, que llavors havien de començar P-3, en cap de les escoles públiques de Sant Andreu. Van acceptar l’alternativa que els va donar el Consorci d’Educació de Barcelona en aquell moment: plaça en una escola concertada religiosa situada al barri. Ara, reviuen el malson. Aquesta vegada amb els seus fills a les portes de començar l’ESO. S’han tornat a quedar sense plaça pública al barri. Es neguen a continuar claudicant i exigeixen el seu dret a tenir plaça en un centre públic de proximitat. Moltes altres famílies estan en situacions similars. Demanen solucions, com l’obertura de noves línies o l’ampliació de ràtios. En la preinscripció per al curs 22-23, Marc de Rosselló va sol·licitar plaça per al seu fill Arnau, que ara acaba 6è de primària a les Salesianes de Sant Andreu, a l’institut Martí Pous, on estudia la seva filla gran. De segona i última opció hi va posar l’institut Vapor de Fil. No ha obtingut plaça en cap dels dos. Tenir una germana al Martí Pous no ha sigut suficient perquè les Salesianes, com a concertada, no estan adscrites a cap institut públic. De Rosselló no discuteix la normativa, però sí que denuncia que no té cap opció pública a Sant Andreu, que és el que exigeix a Educació. Concertades o fora del barri Recorda que quan es va quedar sense plaça a P3 va acceptar l’opció de la concertada, però no va ser per convicció. I, tot i que està satisfet de l’educació que el nen ha rebut a les Salesianes, considera «indignant» no poder escollir on estudiarà ESO el seu fill. «Pago els meus impostos», recorda. Les alternatives que el Consorci li ha donat fins ara passen per escoles catòliques, que la família rebutja, o centres públics «a 12 parades de metro de casa». «No veig raonable que no se’ns ofereixi possibilitat d’un centre públic al barri», assenyala. «El meu fill no té escola», afirma aquest pare. Aquest divendres, després de la publicació de la llista d’assignació definitiva de places, el Consorci li ha assignat d’ofici plaça a l’institut Dolors Aleu de Navas. «És públic, sí, però està a 2,5 quilòmetres de casa», lamenta. Recorrerà a la comissió de garanties d’Educació. Té clara una cosa: «No matricularé el meu fill en un centre que jo no vulgui». Lluita pel seu fill i pel seu dret a una plaça pública, però també mira més enllà i espera que aquests casos serveixin perquè les escoles concertades estiguin adscrites «com a mínim» a un centre públic. En cas contrari, denuncia, es condemna les famílies de la concertada a no poder accedir a una plaça pública. «El meu dret, per una vegada» La mateixa situació viu Alba Fernández Pous. La seva filla Greta es va quedar sense plaça pública a P3 i ara s’ha quedat sense plaça a l’ESO. «Vull una escola pública i de proximitat per una vegada», demana. Com De Rosselló, fa 9 anys va acceptar l’alternativa de la concertada. En el seu cas, al Pare Manyanet. Ha intentat canviar la nena a un centre públic en diverses ocasions, totes sense èxit. Ara, l’ha donat de baixa d’aquesta escola, on podria fer l’ESO. «No vull que segueixi al Pare Manyanet sota cap concepte», diu. A la seva sol·licitud, Fernández Pous va posar diverses opcions públiques, totes a prop del seu domicili a Sant Andreu. La primera, l’institut Martí Pous, fundat pel seu avi. També el Vapor de Fil i el Sagrera. El Pare Manyanet no està adscrit a cap centre públic. Així que no ha entrat en cap. Aquesta mare divorciada denuncia el dèficit de places públiques al barri i acusa Educació de saber-ho i no fer-hi res. «Ho saben des de fa anys. I envien la gent a la concertada», critica. El Consorci li ha ofert com a alternativa una de concertada o una de pública fora del barri. Aquest divendres, d’ofici, li han assignat el Dolors Aleu. «Continuaré reclamant. «Per una vegada vull que se’m concedeixi el dret a portar la meva filla a una escola pública al barri», reclama. Aquesta mare considera «insultant» la resposta que li va donar el Consorci: «Em van dir que no tenia plaça perquè primer eren els alumnes de centres adscrits i que lamentaven la meva situació. Una situació en què em van posar ells quan em vaig quedar sense plaça a P3», denuncia. «Hem llepat aquests anys en una escola religiosa amb la qual no teníem cap afinitat i, a sobre, pagant. Reclamo el mateix dret que els altres», rebla. Ha reclamat ja al Síndic de Greuges. Educació garanteix proximitat Després de la publicació de la llista d’assignació definitiva, s’obre ara un període de reclamacions davant la comissió de garanties, que analitza cada cas particular. La directora general d’Atenció a la Família, Raquel Garcia, no descartava aquesta setmana que hi pugui haver un augment puntual de places o de ràtios. I ha garantit que totes les famílies tindran plaça de proximitat, «sempre a la seva zona educativa, a una distància prudent per anar-hi caminant». Així mateix, ha recordat que una família pot matricular-se en una plaça pública i seguir en llista d’espera als centres sol·licitats preferentment a la seva sol·licitud fins al 2 de setembre, dia en què ja es tanca la llista d’espera. El Departament negava que l’ampliació de la reserva de places per a alumnat vulnerable, fruit de l’augment de la detecció d’aquest col·lectiu, afecti l’accés a places públiques a la resta de famílies. Així, exposa que, a l’espera de les llistes definitives, un 91,6% de les famílies tindran plaça a Infantil-3 en la primera opció de centre sol·licitat en la preinscripció, mentre que un 89,8% de famílies tindran plaça a 1r d’ESO en la seva primera opció. Aquestes xifres van ser lleugerament més altes el curs passat: del 94,7% a I3 i del 91,6% a 1r d’ESO.

Famílies que es van quedar sense plaça pública a P3, ara sense plaça a l’ESO

Exigeixen a Educació el seu dret a escolaritzar els seus fills en un centre públic i de proximitat

Reclamen que s’obrin noves línies o s’ampliïn ràtios per solucionar el problema

El més llegit