La Xina restringeix el consum de ‘streaming’ entre els menors: a les 10 de la nit, pantalles apagades

Pocs assumptes han merescut a la Xina més lleis, regulacions i reglaments que l’addicció dels seus joves a les pantalles. Primer van ser els videojocs i les xarxes socials i després el live streaming, una indústria tan pròspera i hipertrofiada com caòtica. La pertinaç amenaça a l’«entreteniment virtual sa» que les autoritats persegueixen inquieta per diverses raons: hores robades a l’estudi i la socialització, ‘influencers’ cràpules, despeses desmesurades de nens que només tenen paga setmanal... La Xina ja va prohibir l’any passat que els menors de 16 anys participessin en ‘videostreamings’, o plataformes de vídeos, després de l’enrenou causat per gravacions virals de nens amb poca roba i gestos insinuants. La llei llavors va incloure deures per a les companyies: esborrar els continguts de menors, els vulgars i els violents, investigar l’assetjament a les xarxes, fiscalitzar els fòrums... La llei protegia els menors mentre lligava de prop els gegants tecnològics, mimats i blindats de la competència occidental durant anys i ara en el punt de mira de Pequín pels seus excessos. Mode juvenil Va ser insuficient. L’últim projecte, presentat fa poc, resumeix els temors que molts legisladors van traslladar a l’última Assemblea Nacional, el Parlament xinès, sobre la deriva de les noves generacions. L’Administració Xinesa del Ciberespai dificultarà que companyies del sector com Tencent i ByteDance les espremin. Tots els agents d’internet (jocs en línia, ‘videostreamings’, xarxes socials...) hauran d’adoptar per als menors un «mode juvenil» amb restriccions de continguts, funcions i temps. Els esdeveniments en línia no poden sobrepassar de les 10 de la nit. L’esborrany parlava d’un sostre de despesa diària per evitar els ensurts dels pares que acaben als tribunals. Va ser cèlebre el cas del ferroveller de Hangzhou que va demandar una plataforma després de comprovar que el seu fill de 9 anys li havia donat en iuans l’equivalent a més de 9.000 euros, els seus ingressos anuals. Una reforma legal de l’any passat obliga a tornar les donacions ofertes sense coneixement familiar i la nova normativa aprovada al maig estén la prohibició als regals virtuals i tokens que els receptors transformaven en diners i per les quals les plataformes cobraven una comissió. Aquestes propines, aliment de molts ‘influencers’, havien eludit fins aleshores la llei de comerç en línia al no ser considerades una transacció. Golafres alcohòlics Prosseguim amb les prohibicions. Tampoc estan permesos els afartaments pantagruèlics ni les ingestes massives d’alcohol, un gènere conegut com a ‘mukbang’ en el qual els participants exploren els seus límits físics. Aquella galeria creixent de golafres i alcohòlics grinyolava amb la campanya nacional contra el malbaratament de menjar. També estan prohibits, des de 2020, els comportaments i actors vulgars i immorals, tot i que persisteixen els dubtes del seu contingut semàntic. ¿Les drogues? ¿Les infidelitats? ¿L’evasió fiscal? Una bona part de la faràndula nacional les ha col·leccionat i l’última fa uns mesos que va sepultar Viya, la reina de la venda en línia i la millor de les candidates per començar a ordenar el sector. El fisc li va imposar a Viya una multa de 1.340 milions de iuans (gairebé 200 milions d’euros) i la resta del gremi va córrer a les oficines d’Hisenda per posar-se al dia. No hi ha notícies de Viya, que venia quantitats industrials de qualsevol producte en les seves sessions maratonianes. Molts camins empenyen la generació Z xinesa a les plataformes de ‘live streaming’. Els confinaments durant el coronavirus van estimular l’oci a les xarxes socials i després hi va influir, paradoxalment, la persecució dels videojocs, qualificats d’«opi tecnològic» per les autoritats. Les últimes restriccions aprovades l’any passat per als menors, que només permeten tres hores durant el cap de setmana, va conduir a una revelació: si no podem jugar, en veurem com d’altres hi juguen en plataformes com Douyin i Kuaishou. Una addicció en va substituir l’altra. Exèrcit censor La llista de continguts proscrits obliga les plataformes a una ingent despesa en personal per eliminar-los. És una tasca hercúlia amb torns de fins a 12 hores en els quals cada treballador revisa 1.600 vídeos i amb alguna mort atribuïda al cansament. Solen ser llicenciats universitaris entusiasmats per entrar en una gran companyia i ràpidament desenganyats. L’alternativa a aquest exèrcit censor són multes o sancions. La plataforma Bilibili va contractar el 2018 més censors, que ja suposen el 28% de la seva plantilla, després que la seva aplicació desaparegués durant un mes com a càstig per continguts inapropiats. Potser aquestes restriccions a l’oci juvenil incomodin Occident pel seu èmfasi en les llibertats individuals, però parlem d’un govern paternalista que ha desaconsellat les pel·lícules de terror i que fa poc va canviar el final d’‘El club de la lucha’ perquè el terrorista no en sortís immune. Els laments arriben dels joves, mai dels pares, feliços perquè el Govern combati per ells les addiccions dels seus fills en nom de la seva salut mental i física.

La Xina restringeix el consum de ‘streaming’ entre els menors: a les 10 de la nit, pantalles apagades

Una llei imposarà un límit de despesa i ús de les plataformes de vídeo per combatre els casos d’addicció digital que ha generat la pandèmia entre els més joves i l’abús que estaven cometent algunes companyies

El més llegit