Si dinem i sortim de seguida, segur que anirem bé. No, millor abans de les tres, que juga Nadal i tothom l’estarà mirant. El millor és posar els nens amb el pijama al cotxe i sortir després de sopar, fes-me cas. ¿I si marxem el dia abans? Tot l’anterior, i moltes altres variants, són possibles diàlegs en una llar qualsevol de Catalunya, en el si d’una família que ha sortit de cap de setmana i no vol envellir a la carretera. El problema, en aquests temps, és que mirar d’esquivar els embussos de tornada a casa ja no depèn de l’habilitat en l’art d’interpretar què faran els altres. A l’AP-7, és igual l’hora i és igual quan llegeixin això, hi ha un embús. «Ha tocat sostre», ha admès aquest dilluns a RAC-1 el mateix director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel. ¿Però hi ha solucions? N’hi ha. Però és un arranjament que requereix un treball en equip, amb gestió del trànsit, millor i més àgil assistència a les incidències, més informació, paciència ciutadana i, ja a llarg termini, amb molta fe, alternatives de transport públic.