El feminisme retreu a la llei del PSOE que no prevegi sortides per a les prostitutes

Un dels temes que més divideixen el moviment feminista té a veure amb com es pot abordar la prostitució. Una part del feminisme advoca per l’abolicionisme i una altra pel regulacionisme–és a dir, per considerar l’activitat com una feina i donar drets a les «treballadores sexuals». En els últims mesos, el PSOE ha agafat amb força la bandera de l’abolicionisme i, fidel a ella, ha presentat una proposta legal destinada a perseguir el proxenetisme «en totes les seves formes», a tancar els prostíbuls i a penalitzar els clients. Amb aquestes mesures, preveu desactivar la prostitució sense arribar a prohibir-la. No obstant, la iniciativa legal, que serà debatuda aquest dimarts en el Congrés i previsiblement serà admesa a tràmit gràcies al recolzament del PP i l’oposició d’alguns dels grups d’esquerra i regulacionistes, només conté mitja desena d’articles destinats a modificar el Codi Penal. No és una llei integral i no conté mesures destinades a ajudar les prostitutes i facilitar-los una sortida laboral. És el que li retreu al PSOE el sector abolicionista del feminisme, mentre que el regulacionista opina que directament perjudicarà les prostitutes i les conduirà a més vulnerabilitat. Al contrari, les abolicionistes recolzen la proposta legal i consideren que si va acompanyada d’«impuls polític» i persecució policial, servirà «per fi» per frenar l’activitat proxeneta i la proliferació de prostíbuls. «És un pas necessari perquè Espanya té una posició estratègica a les xarxes de tràfic de dones i crim organitzat i fins ara no s’ha debatut com aquest crim pot estar enquistat en els estaments de poder», segons denuncia Graciela Atencio, directora de l’Escola Abolicionista Internacional. Permís de residència Ara bé, la també directora de feminicidio.net avisa que la proposta del PSOE té una «carència» i és que no inclou «una sortida i ajuda cap a les dones», com sí que ho fa la llei orgànica abolicionista del sistema prostitucional que, perquè la tinguin en consideració l’estament polític, ha redactat la Plataforma Estatal d’Organitzacions per l’Abolició de la Prostitució (PAP). La seva portaveu, Rosario Carracero, també considera que la llei del PSOE és «insuficient» perquè no conté mesures de recolzament per a les prostitutes, com ara afavorir la incorporació al mercat laboral o un permís de residència per a les estrangeres ‘sense papers’, que són una legió en aquest àmbit. Així mateix, Carracero troba a faltar que la llei defineixi la prostitució com una forma de violència cap a les dones i incorpori iniciatives per «canviar el paradigma», per exemple formació especialitzada per als cossos de seguretat o els operadors jurídics. A més, «són necessàries mesures de sensibilització que canviïn la normalització de la societat sobre la prostitució». La llei ‘del només sí és sí’, que està en tramitació en el Senat, ja incorpora diversos avenços, com l’educació sexual en els centres educatius per promoure la igualtat o que les víctimes d’explotació sexual tinguin els mateixos drets que altres víctimes, com ara assessoria jurídica o ajudes econòmiques. Malgrat això, són insuficients i no estan dirigides a totes les dones que es prostitueixen, segons el sector abolicionista del moviment feminista, que considera necessari una llei específica. A més, Igualtat i Justícia treballen en una llei integral contra el tràfic, però és una incògnita si veurà la llum aquesta legislatura. Les regulacionistes En el costat oposat, el sector regulacionista renega de la llei socialista perquè és una «proposta perversa, carregada de punitivisme i sense cap mesura social», que només portarà les prostitutes «a més clandestinitat, estigma, abusos, explotació i deportacions», segons Kenia García, treballadora sexual i integrant del Col·lectiu de Prostitutes de Sevilla. «Penalitzar el client és penalitzar el nostre pa. I, a través de la terceria locativa –que castiga qui destini un immoble a la prostitució–, dissuadiran els qui ens lloguen un lloc, ens exposaran a desallotjaments i a persecució no només policial sinó també veïnal», afegeix. Fins i tot, al «considerar que qualsevol obtenció de lucre de la prostitució aliena és proxenetisme, fins i tot un taxista que ens traslladi pot ser considerat un proxeneta». «En realitat, s’està diluint el veritable delicte i es posa en perill l’entorn pròxim i familiar de les dones, així difícilment les protegiran», conclou. En la mateixa línia, la professora de la Universitat Carlos III Paula Sánchez Perera considera que la iniciativa socialista és un «exercici electoralista» que provocarà «més clandestinitat». «Tot i que no es produeixi una criminalització directa, es penalitza el seu univers, com ara llogaters, mitjancers, parelles... I atesa l’absència d’alternatives reals per a l’abandonament [de l’activitat], la criminalització indirecta les conduirà a espais clandestins i, amb això, a més aïllament, estigma i vulnerabilitat. En lloc de polítiques punitives, la prostitució requereix polítiques socials i una reforma de la llei d’estrangeria», assegura.

El feminisme retreu a la llei del PSOE que no prevegi sortides per a les prostitutes

Regulacionistes i abolicionistes coincideixen en el fet que cal ajudar les afectades, amb mesures laborals o permisos de residència

La proposta socialista, que aquest dimarts inicia el tràmit en el Congrés, només inclou mesures contra el proxenetisme, els prostíbuls i els clients

El més llegit