¿I després del batxillerat, què? L’orientació, l’assignatura pendent d’escoles i instituts

¿I després del batxillerat, què? Selectivitat i universitat són les paraules que automàticament venen al cap. Però la realitat és que no són l’única opció. Tot i que en segons quines escoles i instituts sí que ho sembla si un es fixa en l’orientació que donen a l’alumnat de 2n de batxillerat. I és que l’orientació continua sent l’assignatura pendent del sistema educatiu, i també de les famílies. El Departament d’Educació té sobre la taula, com a tasca per aquesta legislatura, l’elaboració d’un decret sobre orientació. És habitual que hi hagi famílies que per triar escola preguntin per les notes que aquest centre té de selectivitat, i potser seria més útil preguntar per com orienten els alumnes i com les ajuden a escollir. «Les famílies veuen l’orientació com una cosa llunyana i no se li dona la importància que mereix. Després, quan estan fent batxillerat s’estiren els cabells perquè veuen els seus fills perduts i es lamenten que tant de bo l’escola hagués orientat millor els nois», analitza Juan José Juárez, ‘senior project manager’ de la Fundació Bertelsmann, entitat que es dedica a acompanyar centres educatius que volen millorar aquesta tasca orientadora. També apunta a les escoles: «No perceben les conseqüències d’una mala orientació perquè els alumnes ja han sortit del centre. No tenen incentius directes de millora. Però si, per exemple, sabessin que un terç del seu alumnat abandona els estudis posteriors al batxillerat, potser veurien que alguna cosa han fet malament». I és que l’error és pensar que l’orientació es pot fer en el batxillerat i en base exclusivament a diverses xerrades i a la visita a alguna fira tipus Saló de l’Ensenyament. «L’orientació és un procés continu que s’hauria d’iniciar a 1r de l’ESO per preparar els anys de transició, que són 4t de l’ESO i 2n de batxillerat. No es pot iniciar el procés en aquests cursos», remarca Juárez. Els efectes de l’orientació superficial L’orientació ‘d’última hora’ provoca, apunta aquest expert, que centres i alumnes se centrin a buscar informació precisa com els tràmits, les notes de tall o els fullets amb l’oferta de graus. «És una orientació superficial. Els alumnes acaben escollint pel nom de la carrera, el preu del grau o la ubicació de la universitat. No aprofundeixen en el pla d’estudis, en el contingut del grau, i això marca el terreny de joc». Les conseqüències d’aquesta falta de mirada profunda i tranquil·la, afegeix, és l’abandonament universitari. «Segons les últimes dades del Ministeri d’Universitats, un 20,8% d’estudiants abandonen la universitat i un 12,4% canvia de grau. Això significa que hi ha un 33,2% d’alumnes que es van equivocar al triar», afegeix. L’orientació tranquil·la hauria de treballar, apunta el directiu de la Bertelsmann, qui és l’alumne, què se li dona bé, quin talent té, què li costa, què aconsegueix amb facilitat, l’autoconeixement, en definitiva. «Arriben verds al batxillerat perquè no s’ha treballat tot això». Conèixer experiències professionals i analitzar l’estructura acadèmica dels estudis serien els altres eixos d’aquesta formació ideal. Pitjor amb l’FP I la situació és pitjor en l’orientació cap a la Formació Professional. Aquí s’afegeixen estereotips caducs i la falta de coneixements dels orientadors. «Els orientadors estan perduts amb l’FP. Venen de la universitat i no tenen un coneixement profund del que avui és l’FP. Els costa recomanar el que no coneixen. No hi ha un procés orientador». I assenyala que «la majoria d’estudiants arriba als cicles superiors per casualitat». Conscients d’aquest buit, Educació està formant directors i tutors de 2n de batxillerat, així com orientadors, a qui se’ls estan donant instruments per orientar sobre l’FP. «L’objectiu del departament és continuar avançant en el camí d’impulsar l’FP», han assenyalat des de la conselleria. Miquel Tarazona, coordinador d’FP de l’institut Joan d’Àustria de Barcelona, confirma que l’estudiant que arriba a un cicle formatiu de grau superior sol informar-se fora del centre educatiu. «S’informen a través de webs o fòrums i hi arriben tenint clar què volen estudiar». En aquest institut han detectat que des de fa uns tres anys hi ha un augment progressiu d’alumnat de grau superior procedent de batxillerat. «Hi ha un augment del prestigi dels cicles. L’Administració ha fet un treball de potenciació i això està donant fruits», apunta Tarazona. El que continua faltant, opina, és donar una visibilització més gran de totes les professions que ofereix l’FP. «Falta mostrar la quantitat d’opcions que hi ha». Entre el seu alumnat de cicle superior, a més d’alumnes procedents de grau mitjà i batxillerat, també hi ha un percentatge creixent d’universitaris que, o bé han deixat la carrera o bé ja l’han acabat i volen ampliar les seves possibilitats. Les sortides laborals són també un plus. «Hi ha una gran velocitat d’inserció laboral», confirma Tarazona. A segon curs, molts dels estudiants ja tenen feina o ofertes. En aquest institut, especialitzat en informàtica, els acabats de titular de grau superior que s’incorporen al mercat de treball ho fan amb sous d’inici d’entre 24.000 i 30.000 euros bruts a l’any. Trencar barreres El Joan d’Àustria és un centre que imparteix ESO, batxillerat i FP. Això fa que cuidi molt l’orientació dels seus alumnes i els plantegi un ampli ventall d’opcions. Des de fa dos anys, a més, aquest centre participa en el programa X-celence-Escoles Que Inspiren de la Fundació Bertelsmann que busca millorar aquesta orientació. «La idea és vincular l’alumnat ja des d’ESO i fins al batxillerat perquè tingui una visió més ajustada de les seves opcions des de la motivació personal de la professió», explica l’orientadora del centre, Nerea Guerendiain. Aquest projecte els ha portat a implicar tot el professorat en l’orientació «perquè en la mesura que sigui possible relacionin les seves matèries amb professions». És doncs una orientació des de l’aula, que s’afegeix a l’orientació des de la tutoria. Guerendiain remarca el canvi que hi ha hagut en el sistema educatiu els últims anys. «Abans es deia ‘qui val cap a batxillerat, i qui no a l’FP’. Això eren barreres. Ara hi ha diferents camins per tothom. Es tracta de trencar barreres i crear nous camins que permetin que cap alumne quedi penjat, que trobin el seu camí i que tots estiguin formats», remarca, i posa èmfasi que és important incidir en les famílies. «Hi ha un treball de transmissió per fer, que vegin totes les opcions», diu. A l’institut Miquel Biada de Mataró també perceben aquest augment d’alumnes de batxillerat que opten per un cicle superior d’FP. «L’FP està experimentant un canvi radical, una revalorització molt important, amb una oferta molt àmplia. Ho veiem ja a 4t d’ESO, en què cada vegada hi ha més alumnes que trien un cicle», explica la directora, Teresa Comas. En aquest centre, que imparteix ESO, batxillerat i FP, des de fa un parell d’anys tenen dos orientadors que es dediquen en exclusiva a temes de batxillerat i FP. L’orientació la completen a través de les tutories i de jornades que organitza cada departament del centre i que inclouen conferències de professors i testimonis d’alumnes. A més, reben peticions d’altres centres perquè vagin a fer xerrades sobre els cicles. Comas també veu clar que «falta orientació personalitzada». «Es fa, però s’hi ha d’incidir més», apunta.

¿I després del batxillerat, què? L’orientació, l’assignatura pendent d’escoles i instituts

Els experts denuncien la informació «superficial» que reben els joves

Educació té previst elaborar aquesta legislatura un decret sobre orientació

El més llegit