L’Artur viu a Valls i treballa a Montblanc. Esmorza torrades, un cafè sol llarg i un parell de vasos d’aigua per prescripció mèdica. Deixa els seus fills a l’escola, un parell de petons i agafa l’autovia A-27 per plantar-se a l’oficina en poc més de 13 minuts, travessant el túnel de Lilla, inaugurat el 2012 per la ministra Ana Pastor. Que lluny queden els anys en què havia d’agafar la N-240 i pujar aquell coll interminable. El Carles viu a la Verneda de Barcelona i treballa en una fàbrica de mobles a Vic. S’aixeca aviat, treu a passejar el seu gos, es dutxa i agafa un Bicing fins a la formidable estació intermodal de la Sagrera, on, a l’hora prevista, puja a un tren de la línia R-3, amb dues vies per sentit que van permetre, fa molts anys, ampliar freqüències de pas i minimitzar els problemes generats per les avaries a Rodalies, que mínimes. L’Artur i el Carles segur que existeixen, però no les seves històries, perquè ni l’A-27 està acabada ni l’R-3 està desdoblada. Són dos projectes que formen part de la llista negra d’infraestructures que l’Estat va prometre però no ha executat. Aquí, no obstant, aparcarem la realitat distòpica i desenvoluparem aquesta Catalunya utòpica. ¿Com ens aniria si totes les obres estiguessin acabades?