Està nerviós. Aquest maig cobrarà la primera nòmina. L’Assil Harbuli va fugir d’El Ksar-el-Kébir (el Marroc) quan tenia 15 anys. Va sortir en una pastera sent un adolescent i va sobreviure al terror de la negra nit a l’estret de Gibraltar sense saber nedar. «Jo vaig venir aquí per ajudar la meva família, per treballar... no per robar ni per drogar-me», insisteix avui el noi, que ja ha fet els 19. El mateix que diu el Baubacar Canteh, un jove gambià de 20 anys que va emprendre una ruta migratòria de tres anys durant la qual va ser sotmès a l’esclavisme més salvatge. Harbuli i Canteh ara munten en un camió de les escombraries vuit hores diàries. Una feina que els ha tornat el somriure. Són dos dels gairebé mil joves migrants que, segons dades de la Federació Estatal de Pisos Assistits, s’han beneficiat de la reforma del decret de la llei d’estrangeria per accedir a un permís de treball. No obstant, l’entitat insisteix que hi ha centenars de nois sense llar a qui se’ls nega aquesta oportunitat i demana fons per atendre’ls.