10 mesos d’espera en judicis ràpids que s’haurien de celebrar en 15 dies

La llei estableix que en 15 dies s’han de celebrar els denominats judicis ràpids, aquells els processos dels quals no són complexos i es poden instruir al mateix jutjat de guàrdia després de la detenció del presumpte autor del delicte, la pena dels quals no pot superar els cinc anys de presó. No obstant, als jutjats penals de Barcelona, que s’encarreguen no només de la capital catalana, sinó d’altres dels voltants, la demora en la celebració d’aquestes vistes és fins i tot de 10 o 11 mesos. La majoria dels delictes que es jutgen a través d’aquest procediment especial són robatoris, alcoholèmies i altres de vinculats al trànsit (hi ha bastantes sentències de conformitat amb l’acusat) o violència de gènere. Els titulars dels 28 jutjats penals de Barcelona (24 d’enjudiciament i 4 que es dediquen a executar sentències) han donat la veu d’alarma. El retard a l’hora de celebrar el judici perjudica el sistema, malgrat que la càrrega de treball que suporten els togats sobrepassa amb escreix l’estipulada com a adequada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els dos jutges de reforç per pal·liar l’acumulació de procediment, segons la seva opinió, no són suficients i es necessita crear quatre jutjats més, dos per a judicis i dos per executar sentències. La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va aprovar el novembre del 2018 un pla de reforç per reduir la litispendència en els judicis ràpids, mesura que s’ha anat renovant. El novembre del 2020, quan va adoptar un reforç de «més intensitat», l’òrgan judicial reconeixia en el seu acord que aquests judicis es tramitaven amb un lapse temporal de fins a 10 mesos, xifra que es manté, segons les fonts judicials consultades per EL PERIÓDICO. La vigència dels reforços El dilema de com s’afronta aquest problema es reprodueix ara. El pròxim 30 de juny finalitza el període de vigència de l’últim acord del TSJC per aplicar els reforços. Per reduir els terminis per celebrar els judicis ràpids, la Conselleria de Justícia aposta, segons un document a què ha tingut accés aquest diari, per «incrementar el nombre d’assenyalaments» i que es mantingui de manera permanent la unitat de reforç o que s’ampliï si és necessari. «En el cas que es mantingui el volum d’ingrés anual d’aquests procediments en els pròxims anys, la mesura de reforç actual podrà permetre absorbir únicament la volumetria equivalent a l’ingrés, però no reduir el nombre de judicis ràpids pendents», admet la Generalitat. Els jutges penals no consideren suficient aquesta proposta. Al seu entendre, existeix una acumulació de processos que únicament es rebaixaria amb la creació de nous jutjats, segons la junta que es va realitzar fa uns dies. El TSJC també està a favor d’incrementar els òrgans judicials. La seva sala de govern va aprovar el passat 5 d’abril per unanimitat un acord en el qual requereix la Generalitat que interessi al Ministeri de Justícia la creació de quatre nous jutjats penals a Barcelona per a aquest 2022. Gairebé un 200% més de procediments Aquest acord del TSJC destaca que entre el 2016 i el 2021 s’aprecia un increment del 30% d’ingressos de judicis ràpids als jutjats penals de Barcelona, que inclouen la ciutat, Badalona, Cornellà, el Prat, Esplugues, Igualada, l’Hospitalet, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet i Sant Feliu de Llobregat. Això ha provocat un augment en l’acumulació dels assumptes, passant de 1.511 judicis ràpids pendents el 2016 a 4.403 el 2021 (un 191% més). Així mateix, s’ha detectat un creixement d’ingressos de nous casos, així com en altres processos ordinaris que tramiten els jutjats penals. Això provoca que la càrrega de treball s’hagi disparat i superen els mòduls que el CGPJ estima assumibles (29% més als jutjats penals d’enjudiciament i 46% els d’executòria). En el cas de judicis ràpids, a Barcelona es registra una mitjana per any que gairebé duplica la d’altres ciutats, com Madrid i Sevilla. A Barcelona, dos jutjats penals celebren judicis cada dia (assenyalen nou vistes cada un) i els dos jutges de reforç, que s’hi dediquen exclusivament, fan torns durant la setmana. En el primer cas, la demora és de 10 o 11 mesos, i en el segon, de cinc o sis mesos. El total de judicis ràpids al dia: 27. «Ara s’està intentant equilibrar els dos calendaris», assegura la jutge degana de Barcelona, Cristina Ferrando. Per ella, el sistema de jutges de reforç, mesura que es renova cada cert temps, no és suficient. «Necessitem més jutjats penals. És una prioritat», afirma. Segons la seva opinió, el volum de casos s’arrossega des de fa temps, tot i que, precisa, amb el pla de reforç s’han obtingut bons resultats. Un altre factor que influeix en aquesta situació és l’augment de la litigiositat. El jutge penal de Barcelona Josep Tomás Salas apunta com a possibles solucions conjunturals el manteniment i augment de les mesures de reforç, així com l’«optimització dels delictes» que han de ser objecte de judici ràpid. No obstant, afirma que són necessàries altres solucions «estructurals», que passarien per la creació de quatre nous jutjats, l’increment de la plantilla d’aquests òrgans judicials, l’agilitat en el nomenament del personal interí i el «avenços en la implementació de l’expedient digital» i la possible especialització de jutjats en violència de gènere. Aquest magistrat recalca que «a Barcelona els jutjats de guàrdia inicien més judicis ràpids que els que se celebren» i que un dels motius, que potser no ocorre en altres llocs, és que la Guàrdia Urbana de la capital catalana és especialment activa. Fonts jurídiques asseguren que aquesta acumulació de judicis ràpids també es produeix perquè a través d’aquest procediment es poden jutjar els furts d’objectes per valor de més de 400 euros, com un mòbil de gamma mitjana. Els perjudicis pels retards «La tramitació d’un delicte com a judici ràpid s’ha convertit en un mecanisme bastant àgil per tramitar les diligències d’investigació urgents», afirma l’advocada Eulàlia Puig Fusté, del despatx Molins. Però la demora a l’hora de celebrar-se la vista, segons la seva opinió, «desnaturalitza l’esperit» d’aquest procediment i, «sovint, comporta la impossibilitat de celebració del judici». Per la tipologia de delictes que s’encarrilen per aquest sistema, incideix aquesta lletrada, és habitual que en lapse de temps que transcorre fins al dia del judici els acusats acumulin altres detencions i condemnes per fets similars i «acabin sostraient-se de l’acció de la justícia». Altres vegades, explica aquesta lletrada, el que passa és que les víctimes són estrangeres i quan se celebra el judici ja no són a Espanya ni els és econòmicament rendible viatjar per prestar testimoni, cosa que «dificulta enormement l’articulació de prova de càrrec». El pas de temps, a més, perjudica la qualitat de les declaracions. L’advocat Daniel Salvador, del despatx Vosseler, considera que els judicis ràpids poden ser eficaços per a la persecució de delictes menors com de seguretat del trànsit, per consum d’alcohol o drogues, lesions, robatoris i furt, ja que la majoria acaben en una sentència de conformitat amb la fiscalia. En canvi, argumenta, «no són els millors mecanismes per abordar assumptes com el de la violència domèstica». En aquest cas, afegeix, «si no hi ha conformitat en un judici ràpid, el pronunciament definitiu es pot demorar mesos amb la consegüent intranquil·litat i angoixa per a les víctimes».

10 mesos d’espera en judicis ràpids que s’haurien de celebrar en 15 dies

Els jutges de Barcelona i el TSJC reclamen la creació de quatre jutjats més per celebrar aquesta vistes, ideades per agilitar la resolució de determinats delictes, com furts, robatoris, alcoholèmies i violència de gènere.

El més llegit