Cada any, els Mossos d’Esquadra detecten prop d’una desena de casos de matrimonis forçosos. Però el doble crim de les dues germanes de Terrassa assassinades al Pakistan, igual com les dades que estudien les entitats socials, demostra que sota la superfície hi ha desenes de dones que no volen denunciar o ni s’atreveixen a verbalitzar-ho. Fa dos anys, la Generalitat va dissenyar el primer protocol a tot Espanya per afrontar aquesta realitat invisible. «Malgrat la pandèmia hem anat implementant la primera fase del protocol, però fa falta molt més, sobretot insistir en la fase de l’acompanyament i la recuperació de les dones», afirma Sonia Parella, sociòloga i membre del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va participar en la redacció d’aquest pla.
Violència de gènere
Crim del Pakistan: el pla català contra els casaments forçosos no arrenca
Fa dos anys que un equip d’experts de la UAB forma treballadors de l’Administració en aquest tema però assenyala que s’han de posar més recursos en l’acompanyament i recuperació de les víctimes

El més llegit
- Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad
- L’escola d’hostaleria deixarà de fer classes a partir de l’estiu
- Guardiola, a prop de firmar el divorci
- "De premi": el bar de Sabadell aclamat per les seves patates braves
- Càncer de mama metastàtic amb menys de 30 anys: «Mai em vaig trobar malament, per això no ho esperava»