Cada any, els Mossos d’Esquadra detecten prop d’una desena de casos de matrimonis forçosos. Però el doble crim de les dues germanes de Terrassa assassinades al Pakistan, igual com les dades que estudien les entitats socials, demostra que sota la superfície hi ha desenes de dones que no volen denunciar o ni s’atreveixen a verbalitzar-ho. Fa dos anys, la Generalitat va dissenyar el primer protocol a tot Espanya per afrontar aquesta realitat invisible. «Malgrat la pandèmia hem anat implementant la primera fase del protocol, però fa falta molt més, sobretot insistir en la fase de l’acompanyament i la recuperació de les dones», afirma Sonia Parella, sociòloga i membre del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va participar en la redacció d’aquest pla.
Violència de gènere
Crim del Pakistan: el pla català contra els casaments forçosos no arrenca
Fa dos anys que un equip d’experts de la UAB forma treballadors de l’Administració en aquest tema però assenyala que s’han de posar més recursos en l’acompanyament i recuperació de les víctimes

El més llegit
- El Govern es prepara per aprovar al setembre la quitació del deute de Catalunya, extensible a totes les autonomies
- Mor un turista català a l'illa indonèsia de Bali mentre realitzava pesca submarina
- Sally Rooney podria ser arrestada per delicte terrorista després de mostrar el seu suport a Palestine Action
- Pluges a Catalunya: el Meteocat activa avisos en aquestes comarques
- Detingut un menor de 17 anys com a presumpte autor de vuit incendis forestals a Santiago