Vaga de professors a Catalunya: ¿què ofereix Cambray i què demanen els sindicats?

El conflicte educatiu a Catalunya torna a estar en punt mort després que el Departament d’Educació presentés dimecres una proposta que els sindicats convocants de les vagues de professors (Ustec, CCOO, Aspepc, Intersindical, UGT, CGT i USOC) han considerat insuficient. ¿Què ofereix el conseller Josep Gonzàlez-Cambray i què li reclama el comitè de vaga? Desgranem a continuació els punts sobre la taula negociadora. Hora lectiva Educació ofereix que els professors d’infantil i primària recuperin l’hora lectiva i tornin a les 23 hores que feien el 2012, abans de les retallades, a partir del curs 2023-2024. I que els professors de secundària tornin a les 18 hores a partir del curs 2024-2025. Aplicar aquesta mesura en infantil i primària tindria un cost anual de 67,1 milions d’euros, ja que comportaria contractar 1.463 professors. En secundària, el cost és de 103,3 milions d’euros per contractar 2.009 docents. A més, situa en el curs 24-25 el retorn al caràcter lectiu de dues hores de reducció al personal major de 55 anys. Aquesta última mesura suposaria contractar 687 docents amb un cost de 33,9 milions. Recuperar la càrrega lectiva és el punt clau de la negociació. Els sindicats reclamen recuperar l’hora lectiva aquest setembre tant a primària com a secundària. És un punt sobre el qual ja han advertit que no pensen cedir. Argumenten que fa més de 10 anys que pateixen aquesta retallada i reclamen recuperar la càrrega lectiva anterior a les retallades i que la Generalitat sempre els ha anat donant llargues. Terços de jornada Educació ofereix eliminar els terços de jornada per cobrir substitucions de professors i substituir aquesta modalitat per mitges jornades. La mesura entraria en vigor l’1 de setembre de 2022. Suposa un cost anual de 34,2 milions d’euros. És una de les reivindicacions dels sindicats, però no la consideren un assoliment ni una concessió perquè Educació l’havia anunciat abans de les vagues i ja estava pressupostada. Reducció de ràtios Educació planteja un calendari de reducció progressiva de les ràtios d’alumnes per aula que començarà aquest setembre a P-3, que tindrà un màxim de 20 alumnes per aula. Aquesta mesura suposarà contractar 240 docents i una inversió d’11 milions d’euros. A partir d’aquí, preveu que aquest descens de ràtios s’estengui a P-4 en el curs 2023-24 i a P-5 en el curs 2024-25. El procés culminaria el curs 2029-30 amb la baixada de ràtios a batxillerat i FP. Els sindicats estan disposats a negociar el calendari de baixada de ràtios, tot i que reclamen més agilitat. Consideren excessiu allargar el calendari fins al 2030. Així mateix, apunten que la reducció de ràtios de P-3 prevista per a aquest curs tampoc és cap concessió de Cambray. Educació ho havia anunciat fa mesos i ja l’havia incorporat als Pressupostos de la Generalitat. Assenyalen, així mateix, que aquesta reducció de ràtios ha vingut afavorida pel descens de la natalitat. «Sense descens de la natalitat, potser no haurien baixat la ràtio», indiquen els sindicats. Estabilització de plantilles Educació s’ha compromès que el 2024 només quedi un 10% de personal interí a l’escola pública catalana. Per a això ofereix per al curs 2022-23 la publicació de l’oferta d’ocupació pública, la convocatòria i resolució del concurs de mèrits i la convocatòria d’oposicions. I per al 2023-24, la resolució del concurs d’oposició i la incorporació de funcionaris procedents del concurs de mèrits. Els sindicats estan oberts a negociar el calendari. Calendari i currículums El nou calendari escolar no apareix en les propostes d’Educació als sindicats, una evidència del que va dir Cambray, que dona per fet l’avenç de l’inici del curs i que era un tema innegociable. Els sindicats insisteixen a demanar una moratòria d’un any per debatre-ho amb la comunitat educativa i implementar-lo amb consens. Els nous currículums sí que apareixien en una proposta anterior a la del 30 de març. Concretament, el departament recordava als sindicats que els centres educatius tindran un marge de tres anys per aplicar-los i que Educació acompanyarà les escoles i els instituts durant el procés. Els sindicats rebutgen els currículums, però obvien que són producte del desplegament obligatori de la Lomloe. I que Educació, que ha admès la pressa amb què s’han donat a conèixer, ja ha donat un marge d’aplicació a les escoles, de manera que qui no es vegi capaç d’aplicar-los al setembre, ho podrà fer més endavant. L’apunt final La proposta d’Educació acaba amb un afegitó: l’acord «queda condicionat a l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2023 i següents i la seva eficàcia se supedita a l’aprovació definitiva per part del Govern». Els sindicats consideren que aquest apunt final deixa en suspens tota la proposta perquè, tot i que hi hagués acord, no seria definitiu.

Vaga de professors a Catalunya: ¿què ofereix Cambray i què demanen els sindicats?

Tornar a la càrrega lectiva anterior a les retallades és l’element clau de la negociació

El més llegit