Sis treballadores de l’Ajuntament de Girona s’acullen a la baixa menstrual aquest 2022

En ple embolic polític (i mediàtic) sobre l’entrada en vigor de la baixa menstrual, l’Ajuntament de Girona donava llum verda, ja fa gairebé un any, al permís menstrual, una fórmula pionera que concedia un permís flexible de vuit hores mensuals (això sí, recuperables en un període de tres mesos) a dones, homes trans i persones no binàries que tinguin dolors durant la menstruació. Des del gener del 2022, han sol·licitat aquesta baixa menstrual municipal sis treballadores, segons ha informat el consistori. En total, el permís –que es notifica per via telemàtica a través de la intranet de l’ajuntament– ha sigut requerit fins a vuit vegades, amb una durada acumulada de 30 hores i 33 minuts. Amb les xifres en mà, l’Ajuntament de Girona en fa una lectura favorable. «Ja pensàvem que no rebríem una allau de peticions perquè és una qüestió molt relativa, no totes les dones que menstruen es troben malament i, per tant, no tothom el necessita», aclareix la tinenta d’alcaldia i regidora d’Hisenda i Règim Interior, Maria Àngels Planas. Dels 1.047 empleats de l’Ajuntament de Girona, 533 són dones, una xifra que representa el 50,9% del total. Però no totes poden optar al permís menstrual. «L’edat de les treballadores ha anat creixent», confessa Planas i, per tant, ja no se’n poden beneficiar. De fet, el 43,7% de les treballadores municipals tenen més de 50 anys. «Ja pensàvem que no rebríem una allau de peticions perquè és una qüestió molt relativa, no totes les dones que menstruen es troben malament i, per tant, no tothom ho necessita» El delegat de la Intersindical i secretari de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Girona, Bernat Fons Cruset, celebra la bona acollida de la iniciativa, impulsada des de les seves files. «Tot i que només l’hagués utilitzat una persona ja seria positiu, evidencia que el permís ha d’existir perquè representa un problema real». Això, no obstant, només és la punta de l’iceberg. «És un bon punt de partida , però entenem que les sol·licituds del permís menstrual aniran creixent perquè potser encara hi ha treballadores que no el coneixen prou o que no s’atreveixen a demanar-lo, però és una punta de llança per començar a trencar aquest tabú», vaticina. Per la seva banda, el secretari general de la secció sindical de CCOO de l’Ajuntament de Girona, Rafa Navarro, lamenta que sis persones que l’hagin demanat «són poques» i sentencia que «no és un reflex real de les dones que pateixen dolors menstruals perquè hi ha moltes més que han optat per altres permisos que els ofereixen millors condicions». En aquest sentit, explica que han preferit fer ús de la flexibilitat horària en còmput diari (on si el treballador es troba malament pot abandonar el seu lloc de treball i té tot l’any per tornar les hores) o els tres dies anuals de permís per indisposició, que assegura que no s’han de tornar i que «dos dels tres dies no han de justificar-se». «Tot i que només l’hagués utilitzat una persona ja seria positiu, evidencia que el permís ha d’existir perquè representa un problema real» Tot i que reconeix que la idea del permís menstrual «és bona», confessa que «es queda curta en la negociació». En aquest sentit, defensa que les hores d’absència del permís menstrual «no haurien de tornar-se» o, en cas que fos inviable, «poder recuperar-les en un termini d’un any». Tot i que el permís menstrual es va aprovar el 14 de juny del 2021 amb el vot a favor de 26 dels 27 regidors de l’Ajuntament de Girona (i l’abstenció del portaveu de Ciutadans), no ha entrat en funcionament fins al gener del 2022. «En aquell moment tothom feia teletreball, no tenia sentit, però al tornar als llocs de treball presencials les dones que l’han necessitat l’han pogut sol·licitar», assegura la regidora d’Hisenda i Règim Interior. La resta de treballadors, sosté, veuen la mesura amb bons ulls. https://www.elperiodico.com/es/sociedad/mujeres-ley-baja-reglas-dolorosas-sh/index.html«Fins i tot els homes la troben positiva, no he rebut cap queixa ni cap opinió negativa, al contrari», celebra Planas. No obstant, recorda que s’ha volgut «prioritzar el benestar de la dona i equilibrar-lo amb els seus drets i obligacions laborals». I és que «si algú no es troba bé, no està en condicions de treballar», sentencia. La mesura, reconeix Fons Cruset, encara genera molt debat entre la societat. «Encara hi ha gent que ho veu com una mesura discriminatòria que posa més pressió al col·lectiu menstruant», assegura, i denuncia que «encara hi ha molt rebuig».

Sis treballadores de l’Ajuntament de Girona s’acullen a la baixa menstrual aquest 2022

Els sindicats alerten que «moltes» dones opten per altres permisos en els quals no han de recuperar les hores o els concedeixen tot un any per fer-ho

El més llegit