Sexe i primavera: la ciència explica les claus d’aquest còctel explosiu

Ara sí. Després de dos anys de pandèmia i un abril d’allò més gris, per fi ha arribat la primavera. I amb ella el bon temps, la pell al sol, els plans al carrer i l’«‘hace calor’» que cantaven Los Rodríguez. Estímuls diversos que poden fer que a partir d'ara la gent es comenci a veure més maca. Si aquest és el seu cas, sàpigues que no es tracta d’una mera sensació: la ciència confirma que hi ha molta veritat en el vell refrany –«la primavera la sang altera»– que es converteix en una de les grans tornades de la temporada primaveral. Tot i que l’ésser humà com a espècie no té època de zel, sí que hi ha certs canvis en el desig eròtic segons l’estació. I si alguna cosa caracteritza la primavera és un augment de la libido, com explica María Ramos-Escamilla, psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella. La també cocreadora de PsicoaSexoría matisa que, si bé no li passa a tothom per igual, hi ha certs factors que, barrejats, faciliten que molta gent senti una espècie de «despertar sexual» en aquesta estació. La llum i la calor revolucionen (literalment) les nostres hormones. Marcelino Gómez Balaguer, coordinador del Grup de Diferenciació i Identitat Sexual de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), explica que és un fet constatat que durant la primavera es produeixen alteracions que tenen a veure amb el cicle de la vida. «Hi ha una sèrie d’hormones i de neurotransmissors que augmenten, molt possiblement influïts i en resposta a la llum, a la temperatura i potser a altres condicionants atmosfèrics. El més conegut és la llum. En resposta, es produeix un augment de dopamina, serotonina, oxitocina i feromona», assegura l’especialista en endocrinologia. Quatre químics naturals que solen ser definits com el quartet de la felicitat. Amb la calor ve el millor humor Amb l’augment de les hores de sol també es produeix una quantitat més gran de vitamina D. Tot i que encara no està del tot clar, és un compost que alguns estudis han associat a la presència de testosterona. «Així mateix, la presència del sol influeix en la producció d’endorfines, que ajuden a reduir l’estrès i augmentar el desig sexual», afegeix l’experta de PsicoaSexoría. L’augment de la temperatura fa, a més, que estiguem de més bon humor, cosa que al seu torn propicia que tinguem una actitud més receptiva cap als altres. Sortim més de casa, evitem la rutina i caiem menys en activitats repetitives. Tot això, assenyala Ramos-Escamilla, enriqueix la nostra creativitat, que s’estén fins a l’àmbit sexual. Adeu mascareta, hola somriures Es nota, sobretot, en les botigues eròtiques. La sexòloga, que dirigeix el negoci Destino Kink, assegura que està més que comprovat que durant les vacances i ponts la gent dedica més moments a enriquir la seva sexualitat amb joguines i productes eròtics: «Sembla que hi ha més predisposició a provar i experimentar noves sensacions». A més, aquesta primavera té la particularitat de ser diferent a les dues anteriors: hi ha moltes més possibilitats de trobar gent atractiva sense mascareta. Ja no és només que les persones vagin més lleugeres de roba i ensenyin el cos, és que ara també els veiem els somriures. «La boca és un reclam eròtic important. No només perquè és amb el que ens besem, sinó per una qüestió estètica. Veure més somriures ens activa àrees cerebrals d’oxitocina, l’anomenada hormona de l’amor. Sentim més proximitat amb les persones, ens sentim més estimats quan ens somriuen i ens activen a nosaltres mateixos per fer-ho també. Això ens afecta psicològica i emocionalment», afirma la psicòloga, sexòloga i escriptora Ana Sierra. Això és així perquè el problemes de desig generalment «estan associats a processos o trastorns d’ansietat», prossegueix. «Si aconseguim alliberar oxitocina [una hormona que funciona com a antídot del cortisol, l’hormona de l’estrès], hi ha més probabilitat que s’activi qualsevol tipus de desig. Això inclou l’eròtic, el sexual, el de conèixer algú o iniciar relacions». Olor corporal I pot ser que el sentit comú faci pensar que la suor i les olors pròpies de la calor facin tirar enrere, però el nostre instint més animal ens diu al contrari: ens atraiem més. Passa una mica com a la novel·la ‘El perfum’, de Patrick Suskind, on una fragància elaborada a partir d’aromes corporals porta les persones a l’èxtasi i els fa oblidar per complet el comportament civilitzat. Com assenyala Ramos-Escamilla, «amb l’arribada de la calor apareix la suor. I això potencia les olors corporals, molt relacionades [evolutivament parlant] amb la recerca de parella sexual.» Un estudi publicat el 2016 a la revista ‘Nature’ va mostrar fins a quin punt eren importants aquestes olors a l’hora d’aparellar-se. El motiu és que les persones tenim unes substàncies anomenades antígens leucocitaris humans (HLA, per les seves sigles en anglès) a la superfície de gairebé totes les cèl·lules dels teixits. Segons aquesta investigació, tendim a buscar parelles amb uns HLA el més diferents possible als propis, com passa també amb ls peixos, els ocells i la resta de mamífers. Les raons són evolutives: d’aquesta manera, la descendència tindrà més resistència contra una varietat de patògens. Del que no hi ha encara prou prova científica és que tinguem feromones, igual que altres animals. «Són substàncies volàtils que transmetrien per l’olor certs missatges entre individus. Alguns insectes detecten per l’olor l’existència d’una femella a quilòmetres de distància. En l’espècie humana possiblement siguin restes atàviques de comportaments reproductius de fa milers d’anys», assegura l’endocrinòleg. Els seus substituts, assenyala, són els perfums. Per això només els publiciten persones sexis. Regne animal Ana Sierra aborda els cicles de les dones al seu llibre ‘Conversaciones sexuales con mi abuela’. «Les dones som cícliques i la primavera es correspon amb la preovulació. És un moment de nous començaments no a nivell simbòlic. Realment, el cos té més energia. Et ve de gust iniciar coses», afirma. Hi ha animals que surten de la hibernació amb les mateixes ganes d’iniciar també relacions. Perquè, de la mateixa manera que a la primavera floreixen moltes plantes i els arbres tornen a tenir fulles, també és l’estació de l’any en què moltes espècies animals inicien el festeig. María Luisa Fernández Miguel, presidenta del Col·legi de Veterinaris de Tenerife, assenyala que, malgrat la nostra sensació general, el que realment marca els ritmes sexuals d’algunes espècies no té tant a veure amb el moment del zel, sinó més aviat amb les dates de naixement de les cries. No obstant, en la nostra zona climàtica, aquest període sol coincidir amb la primavera, que és quan els herbívors poden alimentar-se de més plantes. I, al seu torn, els carnívors i les seves cries dels herbívors. Això sí, la també vocal de l’Organització Col·legial Veterinària (OCV) afirma que, en general, «el comportament sexual té a veure amb les hores de llum i amb l’estimulació de la glàndula pineal i la producció de melatonina, que marquen els nostres bioritmes. I, en aquest sentit, sí que coincideix amb l’època primaveral». Per exemple, hi ha més festejos en les aus, que depenen molt del fotoperíode. Però segur que, a mesura que avança aquesta estació, els paons i els coloms no seran els únics que veurem desplegar la seva gràcia com a ritual per a l’aparellament. Segons la ciència, en això, un cop arriba la calor, entrem tots al mateix sac.

Sexe i primavera: la ciència explica les claus d’aquest còctel explosiu

Després d’una arrencada hivernal, la primera primavera lliure de mascaretes i restriccions en dos anys s’endinsa en l’època del despertar sexual, segons psicòlegs, sexòlegs, endocrins i veterinaris

El més llegit