Estocolm va viure una primera revolució ambiental a partir dels anys 70. Tenia a veure amb l’aigua, amb el tractament de tots els residus i vessaments que generaven les cases i les indústries. En un país tan envoltat de llacs i rius que van camí del mar Bàltic, era fàcil que tot la brutícia acabés al mateix lloc. Fins que s’hi va començar a posar remei i la ciutat, i el país, van decidir viure de cara i no d’esquena a un dels seus principals valors. Plantes de tractament, millor infraestructura i normatives estatals i municipals van anar de la mà d’una consciència ciutadana creixent, d’un compromís cap al que és de tothom i no és de ningú. Avui, la gran metròpolis sueca disposa de més de 30 zones públiques de bany, una cosa impensable en els temps que el riu era conegut com la «rasa bruta». El 2022 només s’ha de tenir valor per ficar-se dins una aigua tan freda. Ara la ciutat viu immersa en una segona revolta sostenible, en aquest cas, contra la contaminació, menys visible però igual de nociva. Aquesta és la seva recepta i, aquests, els seus instruments de cuina. Amb una diferència respecte a l’aigua: no hi ha tant marge de maniobra.