El descens de la natalitat dona a les escoles una oportunitat per reconvertir-se

La crisi econòmica del 2008 i els seus corresponents efectes en forma de retallades en la inversió pública o de precarietat laboral, la dificultat dels joves per emancipar-se lligat a les dificultats per accedir a una vivenda i la tendència de les parelles a optar per no tenir fills o, a tot estirar, tenir-ne un han afavorit el fenomen de la caiguda inexorable de la natalitat a Espanya. Entre els anys 2008 i 2020 el descens de la natalitat ha sigut del 34,8%, una xifra que situa Espanya com el segon país de la Unió Europea on aquest retrocés ha sigut més pronunciat. Si ens fixem en un període més recent, entre el 2015 i el 2020, els naixements s’han reduït en un 19,2% de mitjana. Això es comença a notar en el nombre de població en edat escolar. Així, un 19,2% serà també la xifra del descens d’alumnes en educació primària ja aquest curs 2021-22 i fins al 2026-27. En l’ESO, el descens de l’alumnat es notarà a partir del 2027 i fins al 2032. «És un drama i res indica que això hagi de canviar. I no només en l’àmbit educatiu, també des del punt de vista sociodemogràfic. És una mala inversió per al país», remarca Oriol Blancher, president de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), una de les patronals de l’escola concertada, i director de l’escola Ipsi de Barcelona. Lamenta que aquí «no hi ha hagut cap política real de foment de la natalitat com sí que hi ha hagut a França». Al marge del que significa socioeconòmicament per a un país el descens demogràfic i l’envelliment de la població, en positiu la caiguda de la natalitat suposa una «oportunitat enorme» per millorar la qualitat del sistema educatiu. Ho veu així Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona, que apunta que aquest descens pot permetre abaixar ràtios (la xifra d’alumnes per aula), universalitzar l’escolarització de l’etapa 0-3 anys, atendre millor l’alumnat vulnerable i amb necessitats especials, facilitar el treball per àmbits i avançar en la coeducació (més d’un professor per aula), mesures contemplades en l’actual llei d’educació (Lomloe). «El descens de ràtios no pot ser per continuar fent el mateix de sempre. El model 1x1 (una aula, un professor, una hora, una matèria) és antic i rígid i no facilita una docència col·laborativa», assenyala Martínez-Celorrio, assessor del Ministeri d’Educació fins al novembre passat i actualment assessor de política educativa de la Diputació de Barcelona. «Urgent» reduir les sobreràtios Adverteix Martínez-Celorrio que «s’ha d’anar amb compte» sobre com s’apliquen aquestes mesures per assegurar que suposen un benefici per a l’alumnat. Rebutja que aquesta baixada de ràtios es faci de forma generalitzada i aposta per planificar bé l’oferta, amb un equilibri entre l’escola pública i la concertada. «Abaixar ràtios de forma generalitzada no té impacte en el sistema educatiu i és una mesura molt cara». Calcula que costaria entre 4.000 i 6.000 milions d’euros. És per això que aquest investigador defensa la necessitat de prioritzar. «És urgent reduir les sobreràtios que hi ha a determinats centres educatius, situats en entorns urbans i desfavorits». En aquest sentit, aquest expert remarca que els governs autonòmics «saben quins centres estan saturats». «S’hi ha d’actuar ja de forma quirúrgica. No ho podem fiar tot al descens natural de la natalitat. En entorns vulnerables és on es donen les ràtios més altes», adverteix. Li dona la raó Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, patronal que agrupa les concertades religioses, que és més partidària de reduir les ràtios amb més intensitat a les escoles on hi hagi més necessitat. Per la seva banda, Blancher, més que reduir ràtios, aposta per incorporar més professors a les aules per atendre millor els alumnes. Les concertades, «aterrides» Qui també mira amb preocupació el descens de la natalitat són les escoles concertades. «L’escola concertada està aterrida pel descens demogràfic i pel fet que l’escola pública que funciona atrau famílies joves que tenen menys poder adquisitiu que les famílies d’abans de la crisi», descriu Martínez-Celorrio, que augura que hi haurà «moltes escoles petites concertades que acabaran tancant». Segons el seu parer, «només creixerà la concertada que assumeixi la matrícula viva i l’equilibri amb l’alumnat vulnerable». En aquest sentit, distingeix entre una concertada «inclusiva, que està per la diversitat» i una concertada «promercat». En aquesta diferenciació discrepa Oriol Blancher. «Jo dono per fet que la voluntat d’atendre la diversitat la tenen totes les concertades. Jo tinc la percepció d’estar fent un servei públic», afirma. Admet que l’entorn, la ubicació geogràfica de l’escola, «condiciona». I cita el cas d’escoles públiques situades en barris de rendes altes (per exemple a Sarrià, a Barcelona) en què les quotes que paguen les famílies són molt altes. «La segregació no és escolar, és social», assenyala. «La majoria de els concertades no són elitistes, són socials», reitera Ruiz. Tant Blancher com Meritxell Ruiz adverteixen que les concertades en risc de tancament seran les «més socials». «Les escoles a la corda fluixa són les que estan atenent més la diversitat», remarca Blancher, que assegura que la concertada assumeix més alumnes amb necessitats derivades del seu entorn socioeconòmic que la pública. Ruiz adverteix que el tancament de concertades socials suposarà l’«expulsió de les classes mitjanes i baixes de la concertada. Això també és segregació». Les patronals aprofiten per denunciar l’«infrafinançament» que pateixen, que afegit al descens de la natalitat agreuja el problema. «Amb el descens de ràtios, la concertada haurà d’assumir l’infrafinançament amb menys alumnes», exposa Blancher per descriure que «morirem de falta de recursos. Estem a nivells de subsistència». «Se’ns afegeix la caiguda de la natalitat amb l’infrafinançament. Abans, com que teníem les aules plenes, ho podíem sostenir. Ara hi ha menys nens i les famílies tenen menys capacitat econòmica», analitza Ruiz. Admeten que hi ha sobreoferta i que s’haurà d’actuar per regular l’oferta però reivindiquen fer-ho conjuntament i amb l’objectiu de vetllar per la qualitat educativa. «Sobraran línies i grups. Però hem de fer una programació conjunta, públiques i concertades, per millorar el sistema amb criteris d’igualtat», apunta Ruiz, que assumeix que les escoles que no tinguin alumnes hauran de tancar, siguin públiques o concertades. I lligat a les vacants i la segregació, planteja una opció: hi ha escoles molt segregades on s’ha intentat corregir la situació i no s’ha aconseguit res. Potser es podria aprofitar el descens de la demanda, per anar tancant-los progressivament i anar redistribuint l’alumnat en centres del seu entorn». La caiguda de la natalitat és més pronunciada a les comunitats del nord d’Espanya. A Catalunya, la mitjana se situa en un 18%, poc més d’un punt per sota la mitjana espanyola. Malgrat això, el Govern s’ha volgut avançar, a més de donar sortida a reivindicacions de professors i famílies, i el curs 2022-23 inicia la reducció de ràtios a Infantil 3 (l’antic P-3), que de 25 alumnes per aula passarà a tenir-ne un màxim de 20 a les escoles públiques. També fa un primer pas en la universalització de l’etapa 0-3 començant per Infantil 2 (o P-2), amb l’escolarització gratuïta per a les famílies a partir del curs 22-23. Queden exclosos d’aquesta gratuïtat els serveis de menjador i acollida i les extraescolars.

El descens de la natalitat dona a les escoles una oportunitat per reconvertir-se

La baixada del nombre d’alumnes pot ser una ocasió per avançar en la millora de la qualitat educativa

Reduir ràtios, atendre millor l’alumnat vulnerable i avançar cap a la codocència, alguns dels avantatges

El més llegit