Arquitectes i professors dissenyen l’escola del futur de Catalunya

La transformació educativa no només implica un nou enfocament en la manera de formar l’alumnat, sinó també un nou concepte de l’espai i dels seus usos. El 2019, el Departament d’Educació, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Jaume Bofill van iniciar un camí per repensar el disseny de les escoles. Aquest treball, en el qual han participat 80 experts i que ha estat coordinat pel pedagog Jordi Vivancos i pels arquitectes Mariona Genís i David Lladó, s’ha plasmat ara en el document ‘Nous aprenentatges, nous espais’, una guia en la qual, per primera vegada en 22 anys, es fixen els nous criteris de construcció i de transformació dels espais dels centres educatius. Criteris que, segons remarca Educació, busquen «trencar la rigidesa actual» del disseny de les escoles públiques i acompanyar les noves metodologies d’aprenentatge. La idea base: dissenyar escoles i instituts basats en el projecte educatiu de cada centre i amb polivalència. En aquest sentit, el conseller del departament, Josep Gonzàlez-Cambray, remarca que «les intervencions en els entorns educatius, les adequacions del mobiliari i l’adopció de tecnologies digitals han de donar resposta a la transformació educativa i han de ser part del projecte educatiu de cada centre». Actualment, un reial decret del 2010 fixa els mínims comuns per a totes les escoles d’Espanya. Aquesta normativa, en la qual l’aula és l’espai central, recull els trets generals d’una normativa del 1973. A més, cada autonomia en té una guia més detallada. El document presentat ara actualitza la guia que es va elaborar a Catalunya l’any 2000, realitzada exclusivament per arquitectes i partint del model tradicional de transmissió de coneixement: pissarra, professor i alumnes. «El document anterior només permetia una escola amb una única manera d’aprendre, basada en la transmissió de coneixement professor-alumne. La nova està pensada perquè les escoles tinguin moltes maneres d’aprendre i s’obre a noves metodologies», assenyala Genís. Arquitectes i pedagogs La gran novetat d’aquesta guia és que per primera vegada és fruit del diàleg entre els arquitectes i els pedagogs i implica obligatòriament la participació de la comunitat educativa, que serà qui decidirà com és la seva escola. Genís i Lladó remarquen que es tracta d’una guia «flexible per adaptar-se a cada escola». «No busquem escoles patró ni projectes tancats», asseguren. Els arquitectes s’han basat en guies similars de països com el Canadà, França o el Regne Unit, on aquest model és imperant. Si partim que els espais s’han d’adaptar als nous mètodes d’aprenentatge, com a planificació general, les escoles que es construeixin a partir d’ara seran més flexibles i polivalents i els seus espais hauran de ser inclusius i tenir en compte la perspectiva de gènere. Des del punt de vista tècnic, la il·luminació, la temperatura, la ventilació, l’acústica i el mobiliari són també elements clau, ja que incideixen en l’aprenentatge, remarca l’informe. Algunes escoles pioneres, com l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, ja han anat incorporant alguns d’aquests elements que ara la guia sistematitza. El cas d’aquest centre, convertit en referent del treball per àmbits, és significatiu. Construït fa 10 anys amb criteris «clàssics», l’equip directiu que encapçala Susana Soler ha anat introduint millores a l’edifici –que han finançat amb diners guanyats en diversos concursos– per adaptar-lo al seu projecte educatiu. Pioner en el treball per àmbits, van decidir tirar els envans que separaven les aules i convertir-les en una gran aula on treballen els 90 alumnes de cada nivell (són tres línies) amb 4 professors. Els docents no tenen taula, sinó que es desplacen per les taules dels alumnes. Aquest centre rep contínuament visites d’equips docents. La setmana vinent el visitaran 30 professors i inspectors de Lasarte-Oria. Entre les pautes generals, l’informe remarca que el centre s’haurà d’adaptar a l’entorn quant a materials, orientació de l’edifici, accés i mobilitat i preveure futures ampliacions. L’edifici haurà de ser sostenible i saludable. Educació demana també un disseny de mínima complexitat i racionalització de costos. Aprendre en qualsevol espai A més dels aspectes de disseny per a edificis de nova construcció, l’informe també dona pautes per transformar edificis actuals. Entre aquestes, recomana habilitar un vestíbul accessible. Un altre punt de canvi té relació amb els passadissos i espais de pas, que adquireixen un nou paper, també relacionat amb l’aprenentatge. Aquests passadissos polivalents ja els podem trobar en moltes escoles catalanes. És el cas de l’escola La Vila de Palamós. «Els nostres passadissos són espais d’aprenentatge, on fem treball globalitzat. També els utilitzem per a moments d’acompanyament emocional entre tutor i alumne i són també espais de lectura. Els nostres passadissos són biblioteques», explica el director del centre, Lluís Colàs. A l’Institut Montgròs han incorporat als passadissos unes petites grades i una pissarra on el professor pot atendre amb més deteniment un grup d’alumnes. El concepte de biblioteca escolar avança per convertir-se en un espai d’investigació i d’accés al coneixement més dinàmic. De fet, es proposa rebatejar-lo com a Recerca. Ja l’han implantat a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà. «La biblioteca ara es diu Espai de Recerca. És més que una biblioteca a l’ús. Hi ha lloc per a l’estudi i prestatgeries, però també una àgora per al debat i la lectura teatralitzada, una zona per a reunions i espai per al treball per projectes», descriu la directora, Olga Quesada. És per això que les taules són totes plegables, les parets són pissarres i els envans són mòbils. «Aquest sistema ens obre possibilitats que fins ara no teníem ni imaginàvem», afegeix Quesada. No hi ha solucions úniques. Al Montgròs han eliminat la biblioteca i en canvi han creat espais de lectura en totes les aules perquè els joves vegin els llibres, els tinguin allà. La cuina i el menjador guanyen protagonisme i es converteixen en espais per aprendre. Així, els alumnes podran entrar a la cuina a realitzar tallers i el menjador deixa de ser el simple lloc on menjar, sinó que és un centre de nutrició on els alumnes aprenen què mengen, com es prepara i per què es menja un aliment o un altre. La guia deixa oberta la qüestió del pati i la pista esportiva. Tot i que el marc normatiu preveu una arena que es pot utilitzar com a pista esportiva –tindrà les dimensions per practicar esport–, deixa al criteri del criteri de l’escola com ha de ser aquest pati i si l’espai de la pista pot acollir altres activitats. El document també preveu la possibilitat de zones d’aparcament de bicicletes, horts i zones de jocs. Participació obligatòria En el disseny de les noves escoles haurà de participar tan sí com no la comunitat educativa (docents, famílies i ajuntaments). És un requisit imprescindible. De fet, Educació adverteix que «no es construirà ni s’ampliarà cap centre sense un procés de participació previ». Segons el parer del departament, aquesta participació «és una oportunitat per incorporar noves mirades, per aprofundir en la implicació educativa i per introduir fórmules de treball cooperatiu». «Aquesta guia garanteix que tots els centres educatius i les ampliacions s’apliquin després d’un procés participatiu amb tota la comunitat educativa», ha remarcat Cambray. En aquests moments, hi ha 48 processos participatius en marxa en centres de tot Catalunya. El procés participatiu serà de tres fases: una primera de diagnòstic i definició d’espai, la segona de projecte i construcció del centre i la tercera d’avaluació de l’espai educatiu. Així es vol facilitar que tot el procés respondrà al projecte del centre i a les necessitats dels membres de la comunitat educativa. L’informe remarca la «importància» de la implicació dels ajuntaments, ja que en molts municipis els centres obren els seus espais a la població més enllà de l’horari escolar, com és el cas de patis i biblioteques. I en alguns casos també comparteix instal·lacions municipals, com els poliesportius. Centres obsolets I mentre Educació posa les bases de la renovació, en el dia a dia hi ha molts centres educatius que han quedat obsolets i tenen problemes de manteniment. «Hi ha centres que no passarien un examen d’eficiència energètica», remarca Jesús Martín, dirigent d’UGT, que remarca que encara hi ha massa escoles on hi ha pèrdua de fred i de calor, amb aules «no preparades per suportar altes temperatures». Mobiliari antiquat, equipaments insuficients (per exemple, un sol lavabo de professors en un edifici de tres plantes), finestres amb aïllament deficient i absència d’aire condicionats són situacions que encara pateixen alumnes i professors. «Està molt bé impulsar projectes nous, però això implica una gran inversió. I actualitzar els centres actuals també requereix molts diners», adverteix Martín. La directora del Montgròs, que celebra l’encert del nou document guia, adverteix que es requeriran recursos importants per adaptar tots els centres actuals.

Arquitectes i professors dissenyen l’escola del futur de Catalunya

Una guia actualitza per primera vegada en 22 anys els criteris per construir centres educatius

Adaptats als nous mètodes d’aprenentatge, seran edificis sostenibles i amb espais polivalents

El més llegit