El Consell Interterritorial de Salut ha aprovat aquesta tarda l’Estratègia de Salut Cardiovascular, el primer pla integral contra el conjunt de malalties que provoquen la majoria de les morts a Espanya (és la primera causa, seguida de tumors i infeccions i la segona causa d’hospitalització). El document pretén aconseguir un canvi en la salut cardiovascular mitjançant un abordatge integral en què la prevenció sigui una de les claus, ja que segons l’OMS el 80% dels infarts de miocardi i els accidents cerebrovasculars es poden evitar amb hàbits de vida saludables que inclouen una alimentació variada i equilibrada, exercici físic i l’absència de tabac i alcohol.
Respecte a l’alcohol, tot i que en el passat s’ha associat el consum moderat, per exemple, d’una copa de vi amb el menjar, amb un benefici cardiovascular, l’Estratègia estableix que, tenint en compte les dades a favor i en contra del consum moderat, es conclou que «el possible benefici cardiovascular és insuficient per compensar la mortalitat pel conjunt de les altres causes associades al consum» d’alcohol. Per això, aposta per «col·laborar amb els establiments de restauració» per promoure una dieta mediterrània com a model d’alimentació cardiosaludable «sense incloure-hi el consum d’alcohol». No obstant, Sanitat ha desmentit que pretengui prohibir el vi o la cervesa als menús, com han difós alguns mitjans.
Això sí, l’Estratègia insta bars i restaurants a oferir aigua de l’aixeta als seus clients –una cosa que ja contempla la llei de residus aprovada recentment– i advoca per excloure de les màquines expenedores productes processats i alcohol, com les llaunes de cervesa. Quant als processats, proposa «polítiques fiscals i de preus per promoure una alimentació saludable», en la qual la ingesta d’aliments elaborats hauria de ser menor que la de productes frescos; així com la «millora de la publicitat d’aliments i begudes no saludables» o de l’oferta de menjars en escoles, hospitals i centres esportius. Així mateix, aposta per potenciar l’activitat física als centres educatius.
Sense poder coercitiu
El document ha sigut aprovat pel Comitè Institucional format per representants de totes les comunitats i el comitè científic, de què formen part les principals societats mèdiques especialitzades en infarts i altres malalties relacionades amb el sistema cardiovascular. El problema, segons el parer de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), és que l’Estratègia no té poder coercitiu, ja que no és una llei, i tot i que inclou indicadors concrets, «s’ha de veure com s’implementen i qui certifica que s’han portat a terme», segons avisa el president de la SEC, el doctor Julián Pérez-Villacastín, en declaracions a EL PERIÓDICO.
«L’Estratègia és fenomenal i és supernecessària, sobretot els aspectes referits a la prevenció», assenyala, però alhora adverteix que de l’antecedent a aquest treball, el Pla de Cardiopatia Isquèmica, que es va aprovar el 2011, «només una mínima part es va portar a cap». Per això considera que el document, al no incloure controls efectius de compliment, pot quedar en «paper mullat», i només és la «punta de l’iceberg» de les mesures que per millorar la salut cardiovascular podrien posar-se en marxa.
Una cosa similar va passar amb l’Estratègia de Salut Mental, aprovada el desembre passat, que va néixer entre recels del sector perquè no incloïa un pressupost per complir els objectius ni una ràtio mínima de professionals, llistes d’espera i nombre de llits.
Visió integral
En qualsevol cas, el Ministeri de Sanitat ha informat que un dels punts forts de l’Estratègia de Salut Cardiovascular és que proposa abordar els factors de risc amb una visió integral, «a través de l’educació, la promoció de la salut, el diagnòstic precoç, la prevenció i la rehabilitació, i hi incorpora la gestió del coneixement, la investigació, la innovació tecnològica i té present la perspectiva d’equitat».
El document se centra en quatre àrees d’actuació preferents: la cardiopatia isquèmica, la insuficiència cardíaca, les arrítmies o mort sobtada i les valvulopaties, amb l’objectiu de portar a terme «un diagnòstic precoç i una atenció multidisciplinària, coordinada i amb continuïtat assistencial».
Les últimes dades disponibles sobre mortalitat per malalties cardiovasculars indiquen que el 2020, malgrat l’arribada de la covid, van morir 119.853 persones per aquesta causa, cosa que va suposar el 24% de les morts totals, per davant de les defuncions provocades per tumors i per malalties infeccioses.