Ucraïneses sota les bombes

Maria Adveeva fa dos mesos que és sota les bombes. És el temps que suma la guerra a la seva ciutat i a Ucraïna. De la localitat on va néixer, Khàrkiv, aquesta investigadora especialitzada en comunicació no se n’ha volgut anar. Al revés. Amb l’esclat del conflicte, Adveeva va prendre la decisió de sortir cada dia al carrer i escriure un diari per documentar les atrocitats de l’enfrontament. Busca també indicis de crims de guerra i preservar les proves que demostren la devastació que pateix el seu país. Adveeva ho explica sense diplomàcia i sense els matisos que només els temps de pau permeten. «Entenc que ara moltes persones corren perill de vida i el que faig és només un gra de sorra», afirma. «El meu objectiu és que la comunitat internacional ens escolti, obtenir més ajuda per a Ucraïna, també més armes. Hem de guanyar la guerra», detalla. Moltes ucraïneses han pres la difícil decisió d’anar-se’n del país des del començament del conflicte iniciat a Ucraïna pel president rus, Vladímir Putin. Elles són avui la gran majoria –junt amb els nens i avis– dels més de 5 milions de desplaçats comptabilitzats per l’agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), cosa que es deu al fet que el Govern ucraïnès prohibeix als homes en edat laboral sortir del país. No obstant, moltes dones també s’han quedat al país, fins i tot a les zones de l’est més afectates pel conflicte bèl·lic. Ho han fet precisament per evitar deixar enrere els marits, pares, fills o nets, o perquè, després d’una vida d’esforços, refusen abandonar casa seva. Com la Tatiana, una dona de 60 anys de Zaporíjia que li dona la volta al paradigma. «Aquesta guerra és terrible, però jo l’infern ja l’he viscut amb la mort de la meva filla, que va emmalaltir de càncer i va morir en tres mesos», explica. Paradoxalment no és l’única que pensa així. Això mateix també diu la Svitlana, que tampoc se’n vol anar de la seva ciutat i que s’ha entregat a la fe ortodoxa, la religió de la majoria a Ucraïna. «Tinc fe que Déu ens protegirà, que cap míssil caurà a la nostra terra, que la verge de Pokrov ens ha cobert amb la seva capa i estarem sans i estalvis», afirma aquesta professora en una escola de Zaporíjia, ciutat ubicada a pocs quilòmetres de les tropes de Moscou. Un preu massa alt La decisió, a les zones ocupades per les forces russes, ha suposat un preu molt alt per a algunes. Desenes de dones, algunes molt joves, s’han transformat en botí de guerra. Així es va posar de manifest fa unes setmanes amb la retirada de les tropes russes dels voltants de Kíiv. Allà s’hi han trobat desenes de cossos de dones assassinades –algunes de maneres inenarrables–, amb senyals d’evidents de violència sexual. Una situació que encara està sota investigació dels fiscals ucraïnesos i internacionals. De fet, d’acord amb xifres de l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, més de 700 civils dones (d’un total de 2.500 víctimes) van perdre la vida per bombardejos o foc d’artilleria des de l’inici de la guerra al febrer. No obstant, la xifra és una estimació a la baixa perquè a les zones ocupades per les forces russes –per exemple, a Mariúpol, Izíum o Lugansk– els investigacions no tenen un accés ple a la informació. La guerra va segar la vida, per exemple, de la sergent Olena Kuixmir, una doctora símbol de la resistència ucraïnesa que socorria soldats, després d’allistar-se com a voluntària, juntament amb altres dones, en l’intent de defensar Mariúpol, la martiritzada ciutat portuària del sud d’Ucraïna, des de fa una setmana sota control rus. La mort de la doctora Kuixmir va commocionar Ucraïna, també per les seves crues paraules al món al començament de la guerra. «No tinguin llàstima per mi, soc metge, lluitadora i ucraïnesa, compleixo el meu deure», havia dit. Com ella, altres ucraïneses han optat per abandonar les seves vides anteriors i ser en primera línia. No només com a milicianes, policies o soldats –que també n’hi ha, tot i que siguin minoria davant els nombres més significatius dels homes–, sinó també com a voluntàries de grups amb tasques de logística i repartiment d’aliments i medicaments. Una tasca sovint gens fàcil en temps en què l’ajuda humanitària també ha de torejar amb la burocràcia de la guerra i amb funcionaris no sempre lliures de la sospita de corrupció. «Tinc 24 hores i vull ajudar tothom qui pugui», responia a aquesta periodista fa dies la Lia, integrant de les forces de defensa territorials, un grup de civils armats que cooperen amb el Govern ucraïnès en tasques de rereguarda. L’informe del dia De la mateixa manera, en la guerra d’Ucraïna també hi ha hagut algunes dones que han despuntat per la seva afiliació o els seus càrrecs polítics, com Irina Veresxuk, vice primera ministra d’Ucraïna i ministra dels territoris ocupats per Rússia. Llicenciada en Dret i veu molt crítica amb Putin ja des d’abans de la guerra, Veresxuk apareix regularment a la televisió ucraïnesa per fer l’informe bèl·lic del dia i és considerada una de les principals estrategues del Govern ucraïnès. La fiscal general d’Ucraïna, Irina Venediktova, n’és un altre cas. El seu nom s’ha popularitzat a mesura que el país ha començat a clamar que Rússia està cometent crims de guerra a Ucraïna, una tasca que implica una llarga investigació judicial de desenllaç encara no clar. Així i tot, com sol ocórrer, les dones també han sigut grans absents en el conflicte. Un exemple són els grups de negociació per al procés de pau entre Ucraïna i Rússia, en què la presència femenina brilla per la seva escassetat.

Ucraïneses sota les bombes

EL PERIÓDICO presenta el primer dels 12 grans continguts en favor de la igualtat que elaborarà fins al març del 2023

Les seves vides van canviar d’un dia per l’altre. La majoria de les dones que segueixen a Ucraïna malgrat la guerra no volen renunciar ni a les seves famílies ni als esforços que han fet els últims anys. Lamentablement, algunes s’han convertit en botí de guerra per als soldats russos

El més llegit