Pequín s’aboca a la primera tancada per la covid amb la vista posada en Xangai

En el Pequín preolímpic, jovial i despreocupat, els tumults acompanyaven l’arribada de l’autobús i el tren. Les autoritats, inquietes pel que pensarien els visitants d’aquelles masses assilvestrades, van instaurar l’11 de cada mes com «el dia de la fila» i van enviar voluntaris a les estacions per explicar la rellevància de l’ordre d’arribada i altres aspectes de la nova doctrina. Han passat gairebé 15 anys i cap ciutat mostra més i millors files aquests dies que Pequín, de prussiana disciplina i escrupoloses distàncies, amb el raspat de gola com a meta. Van començar ahir a Chaoyang, principal districte de la capital, i avui s’han estès a una altra desena. Només dos dels 21 milions de pequinesos estan exempts de les tres rondes de testos en cinc dies. Dels seus resultats depèn el destí immediat de la ciutat. Divendres van ser detectats mitja dotzena de casos i el brot en sumava avui 80 després dels últims 33. És una xifra ridícula per a les magnituds occidentals, però que aquí dispara les alarmes. Shenzhen, la macrourbs septentrional, es va tancar amb tot just una seixantena de casos i la crisi va durar una setmana. Xangai ho va retardar fins a acumular milers de casos diaris i, un mes després, continua comptant morts. Hi ha pocs dubtes de quina recepta aplicarà Pequín. Estímul consumista La notícia va estimular les compres impulsives des de la nit de diumenge. Ahir ja costava trobar arròs, llet i altres aliments bàsics als supermercats, i només les petites botigues de barri resistien l’embat a última hora. La recuperada esplendor de les prestatgeries aquest matí desmentia els rumors d’un imminent desproveïment i desdramatitzava el quadro. La propietària d’una botiga de verdures a Dongcheng, el vell districte de carrers estrets i cases baixes, prometia avui que el Govern ha ordenat que flueixin els enviaments. Su Ling, empleada en una empresa local de telecomunicacions, es va contagiar del pànic quan va veure arribar els seus veïns carregats de bosses. «Vaig baixar immediatament i em vaig emportar tofu, llet de soja i el que quedava. Per sort vaig trobar menjar per al meu gat, que serà suficient durant dos mesos. Les autoritats de Xangai no envien menjar per a mascotes», assenyala. El confinament dependrà del nombre de contagis que donin les proves massives. Se’n desconeixen els resultats, però els indicis descarten l’optimisme. En l’anterior brot que va patir la capital, amb epicentre en un mercat, els testos van acabar tan bon punt es va constatar que el virus no havia sortit de la zona. En l’actual s’ha estès des de Chaoyang, on van ser diagnosticats els primers contagis, a la resta de la capital. Les autoritats sanitàries sospiten que el virus havia circulat durant una setmana per la ciutat abans de la seva detecció. Menys contactes, més teletreball L’amenaça ha adormit la capital de la segona economia mundial i imminent primera. Pequín ha demanat a la seva població que socialitzi menys i a les empreses, que incentivin el teletreball, ha cancel·lat actes multitudinaris i ha desaconsellat els viatges si no són urgents. Els pequinesos mai han oblidat les cauteles mínimes com la mascareta, ni tan sols quan acumulaven mesos sense un sol cas, però les accentuen quan apunta l’amenaça. El segell verd del mòbil que t’identifica com a sa a l’entrada dels centres comercials és exigit sense excuses quan el tràmit solia ser disculpable. Són dies propicis per visitar els restaurants que exigien esperes. Amb prou feines un parell de taules estan ocupades en un cèntric restaurant de Sichuan i la cambrera explica que s’han multiplicat els enviaments a domicili. Un cartell demana als repartidors que esperin al carrer les seves comandes. Un complex immobiliari pròxim, m’expliquen, està en quarantena perquè un d’ells havia donat positiu. És presumible que tots els que va atendre en la seva febril jornada laboral també ho estiguin. El patiment dels ciutadans de Xangai ha retornat el debat sobre la política de tolerància zero xinesa. A la Xina, descomptada Xangai per comprensibles raons, la recepta que ha evitat les mortaldats d’Occident i ha protegit l’economia té un suport massiu. Els xinesos exigeixen que s’apliqui bé i de seguida per evitar les desesperants i inhumanes quarantenes, inèdites fins a Xangai. La tancada a Pequín és una possibilitat certa, però pocs creuen que anirà més enllà d’una o dues setmanes. Des de la capital es mira amb menyspreu Xangai, arrogant i xovinista, i tranquil·litza la diligent resposta de les autoritats pròpies. Rivalitats regionals al marge, Pequín compta amb un teixit organitzatiu veïnal molt més robust que facilita la gestió de la crisi.

Pequín s’aboca a la primera tancada per la covid amb la vista posada en Xangai

El tancament total de la capital xinesa és una possibilitat certa, però pocs creuen que anirà més enllà d’una o dues setmanes

El més llegit