En el Pequín preolímpic, jovial i despreocupat, els tumults acompanyaven l’arribada de l’autobús i el tren. Les autoritats, inquietes pel que pensarien els visitants d’aquelles masses assilvestrades, van instaurar l’11 de cada mes com «el dia de la fila» i van enviar voluntaris a les estacions per explicar la rellevància de l’ordre d’arribada i altres aspectes de la nova doctrina. Han passat gairebé 15 anys i cap ciutat mostra més i millors files aquests dies que Pequín, de prussiana disciplina i escrupoloses distàncies, amb el raspat de gola com a meta.