Planadores, farcells, portadors... els narcos de l’Estret busquen una nova base al delta de l’Ebre

En l’anada, sobre els bidons de gasolina; en la tornada, sobre els farcells d’haixix. No hi ha espai per a comoditats. A bord, ampolles d’aigua i alguna cosa de menjar per a les 1.000 milles de travessia fins al Marroc i les de tornada a la costa catalana. El trajecte que fan els pilots de les narcollanxes del delta de l’Ebre és el més llarg del negoci de l’haixix a Espanya. I per la força de les circumstàncies: les unitats antidroga de la Guàrdia Civil creuen que la pressió policial a l’Estret i el Camp de Gibraltar està obligant els narcos a canviar de base, i que el seu nou refugi són les platges i els arrossars que han de verdejar en aquesta punta de costa de Tarragona. En les últimes setmanes, dues operacions de l’institut armat, Maius i Drift, han culminat una important sèrie de cops contra les trames de l’haixix del Delta. Aquest final de març i començament d’abril han quedat desmantellades dues xarxes tan importants de logística, que una de les fonts policials consultades augura que durant un temps «escassejarà l’haixix a diversos punts del país i d’Europa». Cop a cop Cop a copHan caigut, en conjunt, 2 líders de banda, 51 peons, 8.000 quilos d’haixix, 2 flotes de cinc llanxes cada una, el seu parc de furgonetes i magatzems on guardar la droga a l’espera de la recollida per part dels clients. Perquè els dos grups treballaven no tant per traficar com per donar servei a traficants i col·laboradors d’Algesires, Múrcia, Castelló, Alacant, Eivissa, Galícia, Extremadura, Catalunya... amb extensió a França i Portugal. Aquest cop a xarxes de transport i partides de droga és l’últim pas d’una successió que ha confirmat que el Delta és nova base narco. Ja ho apuntava la confiscació més gran dels Mossos –amb l’Agència Tributària–, el 30 d’abril del 2020. En ple confinament van caçar un veler amb 11 tones d’haixix amb destí a Tarragona. Dos anys després, aquest 5 d’abril, la Guàrdia Civil va atrapar a la platja del Torrent del Pi de l’Ametlla (Tarragona) dos individus que havien descarregat 2,5 tones de droga d’una llanxa. I pel mig, tres confiscacions que són capítols clau: 810 quilos en un apartament a Cambrils l’abril del 2021. A l’octubre, 2.481 quilos en una platja de Vinarós (Castelló). Al novembre, 289 a la platja de la Pixerota de Mont-roig del Camp. Accelerant al mar Accelerant al marEn els tres cops policials va escapar un element clau: el pilot. En el cas de Mont-Roig, la patrullera de la Guàrdia Civil «gairebé rebenta els motors, però no va poder ser», explica una font policial coneixedora de l’operació. El pilot de narcollanxa del Delta fa com els de l’Estret: mai baixa a terra en una descàrrega. És important preservar la càrrega, però més l’embarcació. Les més grans fan entre 12 i 15 metres. Han sigut modificades per ajuntar motors darrere fins a sumar més de 1.000 cavalls de potència, i porten els seients en fila, un per al pilot i dos per a operaris de la xarxa a la qual serveix. «Sempre salpen de nit i arriben de nit. Deixen anar les partides poc abans de fer-se de dia», explica la mateixa font. Un altre agent situa en 60.000 euros la mitjana del que cobra el pilot del Delta pel viatge Tarragona-Marroc-Tarragona. És una quantitat similar a la percebuda pels que creuen l’Estret. «Són els més ben pagats de tota l’organització: el seu viatge és perillós i necessita molta habilitat», diu. Es refereix a travessies nocturnes i mogudes a l’Alborán intentant no ser vist, i amb tremendes accelerades en «un mar fosc i amb bidons i altres objectes flotant». Vigilants a l’arrossar Vigilants a l’arrossarEls que creuen el Mediterrani cobren més, sens dubte, que els peons que les dues xarxes posaven a vigilar. La seva missió: situar-se al començament d’una de les estretes carreteres comarcals que van entre els horts i els arrossars i avisar si apareix alguna patrulla policial. El delta de l’Ebre, les platges, els estuaris i canals fluvials, el laberint de les plantacions... és el refugi per a l’activitat narco que l’Estat intenta asfixiar al sud amb el Pla Especial de l’Estret de Gibraltar. De fet, en les dues operacions recents de la Guàrdia Civil a Tarragona ha participat no només la comandància d’aquesta província, el comandament a Barcelona i el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco): també l’OCON Sud o Òrgan de Coordinació contra el Narcotràfic. L’oficina d’Anàlisi Criminal de la Guàrdia Civil a Tarragona avaluava diverses informacions sobre el batec del narcotràfic al Delta quan es va iniciar la investigació, el 2021, al principi creient que només seguien una xarxa. Dimarts passat es van presentar per fi diligències al Jutjat d’Instrucció 2 de Reus. Una part d’aquesta tasca d’intel·ligència ha sigut seguir els símbols i claus –«Rolex», «Ramos 4», «AFC»– que identifica a cada farcell d’haixix la banda que va encarregar portar-lo del Marroc, estibes d’entre 3.000 i 4.000 quilos per llanxa. «Algunes partides porten algun petit dibuix marcat. És la firma de qualitat del cultivador marroquí, que vol que el seu client sàpiga qui és», diuen fonts pròximes a l’operació. Caps discrets Caps discretsEl 3 de març, quan la Guàrdia Civil es va creuar amb la policia i la vigilància duanera en l’aprehensió de 2,4 tones d’haixix a 80 milles al sud d’Eivissa, el Citco va acabar de lligar algunes coincidències, un cop els tripulants de la planadora van ser atrapats al cap de Palos, a Cartagena. Havien aconseguit fugir durant 400 milles, vorejant la cantonada sud-est d’Espanya. Són veloços, tant com discrets s’han tornat els caps. Només a Catalunya, hi ha hagut detencions, entre altres punts, a Santa Coloma, Viladecans i Cambrils, on una de les bandes tenia el seu taller de narcollanxes. Han caigut un líder català i un d’albanès. El català és tingut per la Guàrdia Civil com el principal logista de l’haixix de Catalunya. Té la residència a la platja de Riumar, en un xalet que no destaca massa, com tampoc els béns que utilitzava: un bon cotxe, una bona moto, una llanxeta per a l’oci... L’albanès va ser més fàcil de marcar en els seguiments perquè, si visitava els seus guardes marroquins, aquests l’envoltaven evidenciant qui era el cap. Casa seva és un pis de classe mitjana d’un edifici nou però sense pretensions a Viladecans (Barcelona). Pel seu comportament tampoc va evidenciar el descarat malbaratament d’alguns caps del tràfic d’haixix de l’Estret. Ni del català de Riumar ni de l’albanès de la ciutat dormitori del Baix Llobregat es podria apostar que dirigien xarxes de serveis per a narcos. Cobraven no només per portar l’haixix des del Marroc: també per proporcionar seguretat –sempre sense armes, tret d’una pistola simulada– i sostre als clients en els viatges a la Costa Daurada. Però sempre amb discreció: res d’hotels: a Riumar utilitzaven una ‘mobil home’ transportable amb un tràiler. Podien canviar d’adreça. Dos jutjats de partits principals del Delta ja acumulen feina dels diferents cops policials al narcotràfic en la nova base catalana: l’esmentat de Reus i també el d’Instrucció 3 de Tortosa. I potser la seva feina només acaba de començar. La Guàrdia Civil ha anat detectant una gradual introducció de la societat circumdant, de la mateixa forma que el narco va anar infiltrant a poc a poc el veïnat del Camp de Gibraltar. No només hi ha estrangers a la xarxa: també van seduirs xòfers, qui feia d’escarràs i portadors de Cambrils, Deltebre, el Vendrell, Mont-Roig... cada cop més gent del Delta.

Planadores, farcells, portadors... els narcos de l’Estret busquen una nova base al delta de l’Ebre

La pressió policial a Cadis està obligant els traficants a buscar refugi a les platges i els arrossars d’aquesta punta de costa de Tarragona

El més llegit