Indemnització per una negligència mortal al tractar una infecció d’orina

El 18 d’abril del 2020, un mes després de l’estat d’alarma per la covid i el confinament, Francisco Estopa s’estava afaitant i es va començar a marejar i notar un fort mal de cap. La seva dona va avisar una ambulància i va ser traslladat a l’hospital públic Joan XXII de Tarragona. Després de gairebé dos mesos ingressat en aquest centre i en un sociosanitari, va morir. La deficient assistència i tractament d’una infecció d’orina va acabar amb la seva vida. Una companyia d’assegurances ha indemnitzat amb 120.000 euros la família per evitar anar a judici. El magistrat de Barcelona que va tramitar la demanda va avalar l’acord. El Francisco tenia 74 anys. Era un home actiu. Cuidava la finca familiar, el jardí de la casa, feia de fuster, viatjava. La seva vida es va truncar aquell 18 d’abril després de patir un ictus al cervell. Quan va arribar a l’Hospital de Tarragona li van fer proves i va ingressar a l’uci. Els primers dies es va mantenir estable. Després, el van traslladar a la planta de neurologia. Aquí se li va detectar una infecció d’orina pel bacteri E.coli, que va ser tractat i curat. Al cap de 10 dies, els metges el van haver d’operar d’urgència al detectar-li una acumulació de líquid al cervell. La intervenció va anar bé. El Francisco va tornar a l’uci i després a la planta de neurologia. Malgrat les precaucions, es va infectar de covid, tot i que no va tenir símptomes. L’aïllament i la falta de contacte amb la família el van sumir en una depressió. «Els doctors se n’havien desentès i simplement estava aparcat esperant un llit en un sociosanitari», assegura la família. Al final, l’1 de juny va ser traslladat al Centre Sociosanitari Francolí, de Tarragona. A partir d’aquí, tot va anar a pitjor. Vòmits, marejos, febre. «Defecte de perícia» En aquest centre se li va diagnosticar una altra infecció urinària. El tractament, segons la demanda, no va ser l’adequat. «Hi ha un defecte de perícia evident en el present cas que indica la relació causal entre l’assistència i la mort del pacient, ja que quan es tenen les dades de la infecció i els nivells de sodi no s’ordena cap mesura per evitar la progressió del xoc sèptic» (hipotensió arterial perillosa), diu la demanda firmada per l’advocat José Aznar Cortijo, de Verdún Legal. «L’atenció mèdica i l’estat de salut va ser cada cop pitjor», assegura la família del Francisco. Els treballadors del centre mèdic arriben a trucar a la seva dona perquè vagi a comprar antibiòtic. La febre no baixava. Davant aquesta situació, els parents gestionen el trasllat a la Clínica Guttmann. El 9 de juny, al cap de poques hores d’ingressar en aquest centre, l’home mor. En el dictamen mèdic apareix per primera vegada: «Retenció urinària no especificada». En la demanda es denuncia la «deficient assistència mèdica» donada al Francisco a l’Hospital Joan XXIII i el Centre Sociosanitari Francolí. «Després de dos mesos d’hospitalització, havent superat un ictus, una intervenció de neurocirurgia i una infecció per covid, va morir de sèpsia a causa d’una infecció urinària que no va ser tractada a temps», recorda la família. Segons l’advocat de la família, es va ordenar continuar donant sèrum al pacient, incrementant el nivell de sodi i un augment de concentració a la sang, cosa que estava causant «els símptomes clarament observables i anotats en el curs clínic i d’infermeria», quan «s’havia d’haver pres la decisió d’administrar un altre sèrum diferent del que s’estava posant» per evitar l’augment d’aquesta substància que, juntament amb la infecció, «va determinar la mort» del Francisco.

Indemnització per una negligència mortal al tractar una infecció d’orina

La família d’un pacient ingressat en un hospital i un centre sociosanitari de Tarragona rebrà 120.000 euros

El més llegit