Silicon Valley tremola: la Unió Europea ultima una llei que transformarà internet

¿És possible posar límits al poder de Google, Amazon, Meta (Facebook), Apple i Microsoft? La Unió Europea (UE) creu que sí. Per això ultima la posada en marxa de la Llei de Mercats Digitals (DMA, per les sigles en anglès), que per primer cop en 20 anys aspira a regular la competència en el mercat digital i posar límit a les pràctiques abusives dels gegants d’internet. La llei transformarà profundament el funcionament d’aquestes plataformes, i això també afectarà els usuaris. El 24 de març, el Parlament Europeu i els Vint-i-set van arribar a un acord sobre la nova legislació. Tot i que falten detalls tècnics per polir, s’espera que s’aprovi al juliol i entri en vigor a principis del 2023. La DMA afectarà les empreses amb una capitalització d’almenys 75.000 milions d’euros o un volum de negoci a la UE de 7.500 milions o més i que tinguin almenys 45 milions d’usuaris. Aquests ‘guardians’ són els anteriorment esmentats i companyies com Alibaba i Booking, que hauran d’assumir certes obligacions. Si no ho fan, s’enfronten a sancions d’entre el 10% i el 20% de la seva facturació global anual. Durant dues dècades els gegants tecnològics han consolidat la seva posició de domini en el mercat amb pràctiques que limiten la competència. Brussel·les ha perseguit aquests casos i ha imposat multes de més de 8.000 milions a Google, entre altres, per mesures com afavorir els seus serveis en els resultats que apareixen al seu motor de cerca. No obstant, la lentitud d’aquestes investigacions ha portat a la creació de la DMA, que busca limitar aquests imperis i donar ales a altres empreses perquè puguin prosperar. «Els últims anys la Comissió Europea no ha tingut força per respondre a aquest abús de poder. Ara seran les empreses les que hauran de demostrar que no ho estan fent», explica l’eurodiputat alemany Andreas Schwab, ponent de la llei, en una trobada amb periodistes a Estrasburg en què ha participat EL PERIÓDICO. ¿Com us afectarà? La llei transformarà aquestes plataformes tal com les coneixem. Així, podria obligar les aplicacions de missatgeria a ser interoperables amb altres de més petites si aquestes ho demanen. A la pràctica, això significa que des d’un iPhone es podria enviar un missatge des de WhatsApp, Facebook Messenger o iMessage i que el rebés un usuari de Telegram al seu mòbil Android. Així, els usuaris de diferents plataformes «podrien intercanviar missatges, enviar arxius i fer videotrucades», segons la UE. Aquest punt, del qual es coneixen pocs detalls tècnics, està pendent d’avaluació a l’Eurocambra. Tot i així, ha encès els ànims a Silicon Valley i d’alguns experts que alerten que la pràcticament impossible integració entre diferents sistemes d’encriptació que utilitzen aquestes ‘apps’ podria acabar suposant un perill per a la privacitat de les dades dels usuaris. Les grans tecnològiques també denuncien que això atempta contra el seu negoci, ja que es veurien obligades a obrir els seus sistemes a rivals més petits per permetre una competència més gran. «A les pimes els serà més fàcil créixer», creu Schwab. La DMA també afectarà la manera com s’utilitza el telèfon mòbil. La regulació permetrà als usuaris poder utilitzar una botiga d’aplicacions diferent a l’oferta per la marca del seu dispositiu. Així, els que tinguin un mòbil Android podrien accedir a l’App Store d’Apple i els amos d’un iPhone podrien accedir al Google Play. Un canvi tan radical que es fa difícil d’imaginar. La llei també prohibirà que les empreses permetin als usuaris desinstal·lar les aplicacions instal·lades a cada dispositiu per defecte. Això afectarà directament el negoci de Google, que des del 2019 paga entre 8.000 i 12.000 milions de dòlars anuals a Apple perquè els iPhone incorporin de forma predeterminada el seu motor cerca, que ja controla el 90% d’aquestes operacions. El Departament de Justícia dels EUA ha acusat les dues companyies d’abusar del seu poder amb aquest acord. Trencar les ‘big tech’ L’esforç de la UE per regular les tecnològiques aixeca altres dubtes. La llei obligarà algunes de les empreses més poderoses del món a modificar un negoci que les ha portat on són actualment. Alguns experts assenyalen que això es podria traduir en què les plataformes de Google, Meta, Apple i Amazon siguin diferents a Europa que als Estats Units i la resta del món, una cosa inèdita. Un altre dubte important és com garantirà la UE el compliment de la llei. «La comissió és la responsable última de l’aplicació de les normes», assenyala l’eurodiputat popular Pablo Arias, membre de la Comissió de Mercat Interior encarregada de la DMA. En cas de no acatar, Brussel·les es reserva el dret a frenar les fusions entre companyies que «atemptin contra la competència». Queda poc clar com s’intervindrà. «Espero que no arribem a aquesta situació», ha explicat Margrethe Vestager, vicepresidenta de la CE.

Silicon Valley tremola: la Unió Europea ultima una llei que transformarà internet

Al juliol s’aprovarà la llei de mercats digitals, que posarà límit a les pràctiques anticompetitives de les corporacions tecnològiques

La mesura canviarà el funcionament de grans plataformes com Google, Meta i Amazon, que denuncien que es debilitarà la seguretat i la innovació

El més llegit