La baixa menstrual que preveu Igualtat compta amb el recolzament dels metges

La decisió del Ministeri d’Igualtat de reformar la llei de l’avortament per crear una norma que no només garanteixi el dret a interrompre l’embaràs en la sanitat pública, sinó que ampliï i reforci els drets sexuals i reproductius, ha causat cert malestar entre els professionals sanitaris. El Col·legi de Metges s’ha pronunciat en contra de limitar el dret a l’objecció de consciència a sobre la pràctica d’avortaments i de la inclusió en la llei, com una forma de violència sobre la dona, l’anomenada violència obstètrica, que consisteix a la pràctica de tractaments injustificats durant el part. Malgrat aquests recels, la intenció d’Irene Montero d’incloure en la legislació una baixa laboral per a dones que pateixen menstruacions doloroses, una proposta gairebé inèdita a Europa tret d’algunes excepcions de caràcter limitat, sí que compta amb un ampli suport mèdic. El president de la Societat Espanyola de Ginecologia (SEGO), Txanton Martínez-Astorquiza, explica que recolza el permís laboral sempre que estigui avalat per un metge. «Quan la regla fa mal, fa mal de debò i per a moltes dones és incapacitant», assenyala. El problema és que no sempre hi ha un diagnòstic associat, ja que «la majoria de les vegades els ginecòlegs no trobem el motiu del dolor, però això no significa que no faci mal». A més, no hi ha dades rigoroses, sinó estimacions en les quals es calcula que entre un 25% i un 50% dels casos les regles són doloroses per causes com quistos, miomes, pòlips, infeccions o malalties com l’endometriosi, però de vegades no se’n troba el motiu. Alguns estudis apunten que fins i tot el 70% de les dones, alguna vegada en la seva vida, han patit regles doloroses. Per això un percentatge similar, el 78%, indica que els dolors menstruals han afectat el seu rendiment laboral, segons una enquesta realitzada pel col·lectiu Cyclo. Els riscos En moltes ocasions, el dolor remet amb analgèsics, però en d’altres és tan fort que no dona treva i provoca malestar, vòmits, punxades molt fortes, irritabilitat i dolors associats que fan molt difícil treballar, sigui la feina que sigui. A tot això s’afegeix la síndrome premenstrual, que moltes dones pateixen entre 7 i 10 dies abans de l’arribada de la menstruació i que també provoca dolors o inflor de pit i abdomen. Com que la incidència és tan àmplia i no sempre hi ha diagnòstic, la possibilitat que les dones estiguin uns dies de baixa cada mes és una proposta tan oberta que alguns experts temen que pugui perjudicar-les a l’hora de trobar feina o de promocionar en la seva ocupació si es veuen discriminades per l’existència de la incapacitat temporal, o que també podria crear conflictes empresarials. La necessitat de consens Per això, en declaracions a EL PERIÓDICO, el màxim representant dels ginecòlegs sol·licita al Govern que la norma «es negociï amb tots els sectors afectats, que sigui meditada i consensuada i inclogui mecanismes de control» perquè les baixes no acabin perjudicant les dones ni les empreses. Segons la seva opinió, la llei hauria de recollir «totes les opcions i totes les formes d’actuar», com per exemple si l’afectada hauria d’acudir cada mes a un centre d’atenció primària a sol·licitar la baixa o si es podria prescriure per a un període més ampli si la pacient té una menstruació que es preveu que no millorarà en aquell temps. També recolza la creació d’una baixa específica el doctor de l’Hospital Clínic Francisco Carmona, un dels màxims especialistes en endometriosi, però exigeix que no sigui una mesura «propagandística», sinó que s’articulin les «mesures necessàries» que permetin que les dones que ho necessiten puguin disfrutar d’aquest dret. Carmona aplaudeix aquest pas però el considera «insuficient» perquè no es preveu que arribi acompanyat d’un augment de la inversió en la investigació d’una malaltia que es calcula que pateixen gairebé 2 milions de dones espanyoles i no té cura. A més, veu necessari «augmentar la informació i divulgació» de la malaltia entre la societat i en l’àmbit sanitari perquè es tarda una mitjana de 8 anys a diagnosticar-la. «Fa falta unir esforços per lluitar contra el dogma que el dolor de regla és normal, tant a les escoles com en tots els àmbits possibles», reclama. La negociació d’Igualtat Després de consultar desenes de col·lectius, inclosos de l’àmbit mèdic, Igualtat està negociant la llei amb el PSOE i, com que hi ha diversos punts a aclarir amb el Ministeri de Sanitat, com la regulació de l’objecció de consciència o de la violència obstètrica, encara no hi ha un horitzó clar d’aprovació per part del Consell de Ministres. Sobre les baixes menstruals, la secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, va revelar en una entrevista amb EL PERIÓDICO que tenen la intenció que es doni el permís quan els símptomes estiguin dins «de l’enquadrament sanitari que s’utilitza per a les incapacitats temporals». Així mateix, va anunciar que la intenció és rebaixar els impostos dels productes d’higiene femenina i que hi hagi educació menstrual a les escoles. A Espanya, el més semblant que hi ha a la baixa menstrual és la mesura adoptada per Girona i algun ajuntament més que permet que les seves treballadores s’absentin del seu lloc de treball durant vuit hores al mes, tot i que aquestes hores després s’han de recuperar. Cap altre país a la UE disposa d’una baixa menstrual de forma generalitzada, però en canvi aquesta mesura sí que és freqüent als països asiàtics, perquè existeix la creença cultural que no descansar durant el període menstrual pot afectar el part.

La baixa menstrual que preveu Igualtat compta amb el recolzament dels metges

La Societat Espanyola de Ginecologia considera que és una mesura raonable, però demana al Govern que la llei inclogui mesures de control

El més llegit