Una imatge capturada per la fotògrafa Amber Bracken de vestits vermells penjats en una carretera al Canadà, en record de 215 nens indígenes les restes dels quals van ser localitzats en tombes sense marcar d’una antiga residència escolar a Kamloops, gestionada per l’Església catòlica, va guanyar el World Press Photo a la Fotografia de l’Any.
El treball de la fotoperiodista canadenca, publicat al ‘New York Times’, mostra uns vestits de color vermell penjats en creus al llarg del camí, en record d’alumnes de l’Escola Residencial de Kamloops, província de Colúmbia Britànica, i els cadàvers dels quals van ser localitzats l’any passat en tombes sense identificar en terrenys de l’antiga escola.
Aquest internat, dirigit pels Missioners Oblats de Maria Immaculada, era una de les nombroses institucions governamentals gestionades per ordes religiosos en els quals nens aborígens eren internats per força i van patir abusos físics, emocionals i sexuals com a part d’un sistema de «reeducació» per eliminar la cultura indígena.
La presidenta del jurat del World Press Photo, Rena Effendi, va considerar que el treball de Bracken, premi a la categoria de Fotografia de l’Any, és «un tipus d’imatge que es grava en la memòria, inspira una espècie de reacció sensorial, gairebé deixar escoltar la tranquil·litat, un moment serè de venjança global per a la història de la colonització, no només al Canadà sinó a tot el món».
SALVANT ELS BOSCOS AMB FOC
En la categoria de Reportatge Gràfic de l’Any, el premi és per a un treball fotogràfic del fotoperiodista australià Matthew Abbott, publicat a ‘National Geographic’, i que reivindica una pràctica mil·lenària i cultural dels indígenes australians, que cremen els arbustos de forma estratègica per salvar els boscos i controlar possibles incendis.
Aquesta tècnica de gestió del foc, coneguda en anglès com a «cool burning» (crema a baixa temperatura), consisteix a cremar només la brossa i eliminar així l’acumulació del que seria un combustible que alimenti flames més grans.
La població nawarddeken de la regió australiana Terra d’Arnhem ha practicat aquesta tècnica durant desenes de milers d’anys i entén el foc com una eina per administrar la seva terra natal d’1,39 milions d’hectàrees.
Els guardaboscos combinen avui el coneixement tradicional amb tecnologies contemporànies per prevenir incendis forestals.
EL DESGAST A LA SELVA AMAZÒNICA
El fotoperiodista brasiler Lalo de Almeida és el guanyador del Premi al Peojecte a Llarg Termini amb el seu treball fotogràfic «Distòpia amazònica», que «retrata una cosa que no només té efectes negatius en la comunitat local sinó també a nivell mundial», segons Effendi.
Les imatges d’Almeida busquen denunciar com la selva amazònica està sota «una gran amenaça» a causa de la desforestació, la mineria, el desenvolupament d’infraestructures i l’explotació d’altres recursos naturals, amenaces que cobren impuls sota les polítiques regressives en l’ambiental del president del Brasil, Jair Bolsonaro.
L’Amazònia, d’extraordinària biodiversitat, és llar de més de 350 grups indígenes, però la devastació –accelerada des del 2019, tot i que no és nova– té una sèrie d’impactes socials, particularment a les comunitats indígenes que es veuen obligades a lidiar amb la degradació significativa del medi ambient i de la seva forma de vida, assenyala la fundació.
LES LLAVORS I LA BIODIVERSITAT
El Premi al Format Obert ha sigut per a un documental fotogràfic sobre els esforços de científics i comunitats ancestrals per conservar l’agrobiodiversitat a l’Equador, i té com a autora la fotoperiodista Isadora Romero, la qual, en una entrevista amb Efe, va denunciar el risc de «pèrdua de la memòria cultural» amb la reducció d’aquesta diversitat agrícola.
El seu fotoperiodisme busca remarcar «com aquestes dues comunitats s’enfronten al problema de maneres diferents»: els científics tenen un banc de germoplasma a Quito amb més de 28.000 accessions de germoplasma per generar llavors fortes sense modificacions genètiques, i les comunitats estan fent aquesta tasca de cura durant generacions.
Per elaborar «La sang és una llavor», Romero va treballar amb la comunitat de Camuendo Chico, a la província equatoriana d’Imbabura, i amb els científics a Quito, per instar a «bolcar la mirada a altres formes de coneixement» i que hi hagi «un pont» entre la tasca que fa la ciència i les comunitats indígenes.
A més del premi metàl·lic de 1.000 euros que reben com a guanyadors regionals, aquests quatre fotoperiodistes també obtindran 5.000 euros addicionals com a guardó pels seus treballs, que, a més, recorreran el món en diferents exposicions, portant les denúncies reflectides en les seves fotografies més enllà del país on van ser publicades.