Investigada per homicidi la residència de Premià de Mar on van morir 87 persones

«Sofriment gratuïtament provocat» als avis, «desatenció» i no prendre cap mesura per evitar la propagació de la covid al centre durant els mesos de març i abril del 2020. Contundent querella presentada per la fiscal en cap de l’Àrea de Mataró, Montserrat Poderoso, contra el director i la responsable de l’equip mèdic de l’antiga residència Ca N’Amell, del grup internacional Domus VI, de Premià de Mar (el Maresme). Els atribueix delictes d’homicidi per imprudència professional greu, lesions i tracte degradant per la mort durant els primers mesos de la pandèmia de 87 dels 200 residents. Un jutjat de Mataró ha admès a tràmit la querella i ha obert una investigació. El geriàtric va ser intervingut per la Generalitat el 17 d’abril d’aquell any atesa la «gravetat de la situació» detectada. La intervenció de la Generalitat va arribar després d’una onada de mortalitat que inicialment fixava en poc més d’una vintena el nombre de víctimes. La fiscalia, no obstant, eleva la xifra fins a 87 persones mortes vinculades a la residència. D’aquest total, 62 van morir al mateix centre, 24 en centres sanitaris als quals se’ls hauria traslladat i una última a casa seva. L’Executiu català va sancionar el juliol del 2020 l’empresa gestora del centre amb la suspensió de la prestació del servei durant quatre anys i una multa de 20.000 euros. El geriàtric està ara gestionat per una altra entitat que no té res a veure amb els fets i se li va canviar el nom. Dèficits que ja existien La fiscalia sosté que la deficiència en la gestió del centre es remunta a abans de l’inici de la pandèmia, quan es van constatar «greus dèficits» en l’atenció que es donava als avis, que eren «coneguts i acceptats» pels dos querellats «en tant que eren els responsables de garantir l’assistència social i sanitària». Aquests defectes, explica l’acusació pública, es van veure «incrementats exponencialment» per la covid, i no es van prendre tampoc les mesures per evitar contagis. Falta de personal, alimentació i hidratació insuficient dels usuaris dependents, que comportava importants pèrdues de pes, descontrol en la medicació, escassa higiene (no se’ls canviaven la roba i els bolquers) i no els canviaven de posició, cosa que els provocava nafres. El relat de la querella és esgarrifós. La direcció del centre no donava als empleats material per atendre els avis. Era normal que faltessin els estris per fer les cures, matalassos per evitar nafres, esponges, tovalloles, termòmetres... I en moltes ocasions els timbres d’alerta estaven inutilitzats, de manera que s’impedia als residents demanar ajuda. La fiscalia afirma que la direcció del geriàtric no va adoptar «les mesures per revertir aquesta precarietat». Ràpida expansió del virus Quan va esclatar la pandèmia, els querellats tampoc van prendre prou mesures per evitar contagis, cosa que va afavorir una «ràpida expansió» del virus entre els ingressats, tots d’avançada edat i «molt vulnerables». «La situació prèvia de desordre es va convertir en caos, i va provocar un brot que va acabar amb la mort de nombrosos residents», molts dels quals, precisa la fiscalia, «ni tan sols se’ls va donar un final de vida digne». A d’altres, se’ls va causar «greus lesions i patiments» per falta d’hidratació, cura, higiene i dispensació de les medicines prescrites. La querella explica alguns casos, com un home que malgrat que necessitava oxigen se’l va trobar en un «evident estat d’abandonament», amb deposicions al llit i sense l’oxigen requerit. D’una altra dona expliquen que va perdre quinze quilos perquè no rebia «l’alimentació necessària». A una altra dona se li van negar els tractaments pal·liatius, «privant-la d’una mort sense sofriment». El director del centre, detalla la fiscalia, fins i tot va prohibir als empleats fer servir mascaretes i va obligar a anar a treballar treballadors infectats

Investigada per homicidi la residència de Premià de Mar on van morir 87 persones

El fiscal acusa la direcció de provocar «sofriment gratuït» per la «desatenció» dels residents

El més llegit