¿Com impacten les xarxes socials en la salut mental dels nostres adolescents?

Els últims anys l’ús d’internet s’ha disparat especialment entre els adolescents i els joves. Al seu torn, també ho han fet les taxes d’ansietat, depressió i suïcidi. ¿Té l’accés generalitzat al telèfon mòbil i les xarxes socials un impacte directe en la salut mental d’aquestes generacions? Aquesta tendència, que preocupa els familiars, està sent estudiada de prop des dels cercles científics. Tot i que la correlació no implica causalitat, molts dels estudis publicats fins ara deixen senyals d’alerta. Dilluns passat, 28 de març, acadèmics britànics van publicar a la revista ‘Nature’ els resultats d’una extensa anàlisi social que aborda aquesta problemàtica. Després de parlar amb 84.000 persones del Regne Unit, els investigadors han identificat dos moments vitals en què l’ús intensiu de les xarxes socials provoca menys «satisfacció vital» en els adolescents. En el cas de les noies, aquest impacte té lloc dels 11 als 13 anys; mentre que en els nois és dels 14 als 15. Aquesta insatisfacció també es manifesta en els dos sexes als 19 anys. Com ja han fet abans altres estudis, aquest també conclou que la relació directa entre xarxes socials i benestar dels adolescents és feble. Tot i així, els últims anys han aparegut informacions que apunten en aquesta direcció. L’octubre passat, la filtració de documents interns de Facebook va revelar que l’ús d’Instagram accentua la inseguretat i la depressió entre les noies, fent que per a un 30% «empitjori la relació amb el seu cos» i es produeixin «creixents nivells d’ansietat», una cosa de la qual l’empresa n’era conscient. Ús «problemàtic» d’internet L’accés a internet, la telefonia mòbil i les xarxes socials s’ha normalitzat a tot el món, estenent així els dubtes sobre l’impacte psicològic de la tecnologia en els joves. A Espanya, un de cada tres adolescents fa un ús «problemàtic» d’internet, segons un informe publicat al novembre per Unicef Espanya. Per «problemàtic» s’entén passar-se connectat més de cinc hores al dia, el que intercedeix en aspectes vitals com descansar, estudiar i estar amb la família. «Ens trobem en una situació en què els pares no han nascut en un univers tan digitalitzat i estan deixant que els nens hi entrin sense estar acompanyats», explica Nacho Guadix, responsable d’Educació i Drets Digitals de la Infància d’Unicef Espanya, en una conversa telefònica amb EL PERIÓDICO. «És fonamental que els joves accedeixin a la tecnologia, però els hem d’acompanyar». Aquest estudi, que va comptar amb la participació de 50.000 joves del territori, dona indicis que la satisfacció amb la vida, el benestar emocional i la integració social es redueix entre les persones que fan un ús més «problemàtic» del mòbil, dispositiu a què accedeixen entre els 10 i 11 anys. Constant exposició social Les xarxes socials viuen de la constant exposició dels seus usuaris, amb un valor dins aquesta lògica digital que es mesura per les seves interaccions, els ‘m’agrada’ que rep o quants seguidors té. «En un moment de construcció de la identitat com l’adolescència és clau perquè estàs sent jutjat o avaluat constantment», assenyala Guadix. I és que en un món cada cop més digitalitzat –com ha accelerat la pandèmia de la covid-19– hi ha menys espai per a la privacitat. Aquesta exposició també genera el conegut com a síndrome Fomo, la por de perdre’s alguna cosa, una preocupació que influeix en la salut psicològica de les persones i a què ens enfrontem cada vegada que veiem a les xarxes socials com algú està fent una cosa que ens agradaria fer. «La pressió que tenen els joves per participar en la societat i no perdre’s res és molt gran», afegeix l’expert. Fins a un 15% dels adolescents mostra símptomes de depressió greu o molt greu i, segons Guadix, «una part d’això es deu a l’alta exposició social». A més, l’informe d’Unicef Espanya també assenyala que els menors d’entorns vulnerables són els que queden més exposats a mals hàbits digitals, que les noies estan sotmeses a més pressió i xantatge per fer sèxting i enviar vídeos eròtics, que els nois són més propensos a fer un ús «problemàtic» dels videojocs, que fins a 70.000 estudiants de l’ESO han fet alguna vegada apostes digitals i que un de cada cinc menors podria ser víctima del ciberassetjament. «La violència està bastant normalitzada com a broma o repte iniciàtic, però les conseqüències de patir-ne afecten molt l’autoestima», adverteix Guadix. Tots els resultats de l’estudi s’analitzaran aquest diumenge en un acte de la Mobile Week sobre riscos i oportunitats de la tecnologia entre els més petits.

¿Com impacten les xarxes socials en la salut mental dels nostres adolescents?

Un estudi de l’Unicef adverteix que un de cada tres menors fa un ús «problemàtic» d’internet i que la vida digital impacta en el seu benestar emocional

El més llegit