Palomas, Bernadet, Pujol, Barbero i Hurtado: de víctimes d’abusos a activistes

La pel·lícula Hook (Steven Spielberg, 1991) arrenca amb Robin Williams, encarnant un Peter Pan que fa anys que es va oblidar de l’illa de Mai Més, que dirigeix un acte d’homenatge a Wendy, al film una àvia que ha dedicat la seva vida a cuidar els nens que no tenen pares. Comença el discurs remarcant que tots els que han anat a la gala no tenen res en comú, però l’acaba comprenent el contrari, que sí que tenien alguna cosa en comú i són a la gala per aquest motiu: tots són orfes. Una cosa semblant ha passat aquest dijous al Col·legi de Periodistes. Cinc persones que només tenen en comú que han patit abusos sexuals en carn pròpia o través de la carn d’éssers molt estimats, han creat una aliança per deixar de ser víctimes i presentar-se com el que alguns ja fa temps que són: activistes contra l’encobriment de la pederàstia. Alejandro Palomas, un escriptor guardonat amb distincions com el premi Nadal, ha sigut l’últim de fer el pas. Fa només un parell de mesos es va convertir en l’altaveu més potent al denunciar als mitjans de comunicació que el van voler escoltar que va ser violat per un professor de La Salle de Premià de Mar. El seu testimoni també va permetre esbrinar a través d’una investigació d’aquest diari que el seu abusador també va acorralar alumnes del mateix centre i un altre al que possiblement va ser enviat per encobrir aquests delictes. «Persegueixo el mateix objectiu que ells. Hauria sigut molt estrany no afegir-m’hi», raonava. Manuel Barbero, el pare del primer denunciant del cas Maristes, és l’amo d’una petita empresa familiar i el responsable de l’entitat Mans Petites. Barbero ha aconseguit que l’orde religiós indemnitzi més d’una vintena d’alumnes que tenien delictes prescrits. Però des de la seva denúncia el 2016, el primer capítol del treball periodístic d’EL PERIÓDICO que va conduir a la denúncia policial de 18 docents de diverses escoles, Barbero no ha aconseguit que el Parlament de Catalunya hagi acabat creant la comissió d’investigació que diversos partits li van prometre. «Per separat no hem pogut, potser junts ho farem», explicava Esther Pujol, una de les poques dones que ha patit abusos en una parròquia catalana i que ho ha denunciat públicament. El seu no és un testimoni menor, amb prou feines hi ha cares de dones que hagin patit la pederàstia de l’Església. Miguel Hurtado és qui més temps porta d’activista. Quan va revelar a aquest diari que va patir abusos a l’Abadia de Montserrat, explicava així la militància: «Me’n vaig adonar que si volia treure aquests fets a la llum, havia d’esperar i fer-ho jo mateix. Al llarg d’aquests anys m’he format com activista. Fins i tot vaig anar a conferències de l’SNAP (Survivors Network of those Abuse by Priests) [la xarxa més gran de víctimes d’abusos sexuals infantils dins l’Església]. I vaig conèixer persones que em van ajudar com Barbara Blaine, la seva presidenta, i Phil Saviano, l’activista que va col·laborar amb els periodistes del ‘Boston Globe’ per destapar l’escàndol que es recull a la pel·lícula ‘Spotlight’. Volia aprendre tot el necessari per treure-ho a la llum. Porto gairebé tota la vida. I ara em noto preparat per arribar al final». Tres anys després, Hurtado segueix amb la mateixa convicció. Vicki Bernadet és la presidenta de la fundació que porta el seu nom, l’entitat més antiga de Catalunya que atén i acompanya les víctimes d’abusos. Per les seves cures discretes han passat durant anys víctimes d’entorns religiosos, educatius, esportius i familiars. Ella també creu que ara ha arribat el moment que les autoritats estirin el fil. «Per això hi som nosaltres, per fer activisme que ajudi les víctimes», ha assenyalat Hurtado.

El més llegit