El robot avança amb sigil i s’atura quan detecta un obstacle. Llavors, perquè la destinació la té marcada a foc, busca una alternativa viable per arribar a unes coordenades predeterminades. I segueix el seu camí, sense pressa ni pausa, fins que arriba al seu objectiu, obre una comporta i l’interessat recull el paquet mitjançant el telèfon mòbil. Vol ser la furgo de repartiment del futur, però elèctrica, autònoma, sostenible. Tot bé. Però navega, i ja veurem fins quan, en uns llimbs normatius que obliguen a mantenir-lo en cert guaret. La tecnologia ja és aquí, però tota aquesta programació no té marc legal. I el més important: cal veure si té encaix a la ciutat contemporània, en els seus hàbits, els seus costums. Que ho preguntin a la bici i al patinet com és això de ser la nova a la selva del carrer.