Famílies «fartes» exigiran a Educació el desplegament real de l’escola inclusiva

Que cada nen o nena amb una necessitat específica compti amb el recurs i suport al llarg de tota l’etapa educativa obligatòria. És la idea que contempla el decret d’escola inclusiva, aprovat el 2017, i que comparteixen tant el Departament d’Educació com les famílies. Però aquest objectiu encara no és una realitat i les famílies amb fills amb necessitats especials han de batallar cada any perquè a l’inici del nou curs els seus fills comptin amb el suport que necessiten, ja sigui una vetlladora, una infermera o un logopeda. És el cas d’Ana Ibáñez, que fa temps que lluita per assegurar que la seva filla Martina, que pateix diabetis, tingui l’atenció que requereix. Aquest curs té assignada una vetlladora durant cinc hores al dia, una xifra, diu, «proporcional a la nostra insistència». Traduït: qui més insisteix i més reclama, més rep. No hauria de ser així, sobretot quan hi ha un decret que garanteix l’atenció plena a l’alumnat. «De vegades m’han dit: ‘Per donar hores a la teva filla, les hi hem de treure a un altre nen’. No es tracta d’això. Es tracta que tots els nens tinguin allò que necessiten», afegeix Ibáñez que, com que a l’escola no hi ha infermera, va diàriament a l’escola a posar les injeccions d’insulina a la seva filla. «Totes les famílies hem passat pel mateix. Parlem amb Educació, on tot és comprensió i bones paraules, però després, la realitat del dia a dia és que cal lluitar pels recursos. És una lluita constant», explica Ibáñez. En el cas de la seva filla, per exemple, dos mesos abans que hi hagi una excursió, l’Ana s’ha de mobilitzar per assegurar que la nena tindrà un suport i que podrà anar d’excursió com els seus companys. Explica que «el desgast emocional és devastador», però que la mou el coratge d’aconseguir que la seva filla tingui tots els recursos. «Això em dona la força per continuar». «Estem molt soles» Les famílies estan «fartes» de pidolar i exigeixen a Educació que desplegui ja el decret i destini els recursos econòmics per garantir que les escoles catalanes són realment inclusives. «Estem molt soles. I al final són altres famílies que t’informen i t’orienten», lamenta. Per això s’han afegit a la convocatòria de vaga dels sindicats contra les polítiques d’Educació d’aquest 30 de març. Ha sigut una iniciativa impulsada des de les xarxes per Noemí Font i Ana Ibáñez, però que té el suport de la plataforma Escola Inclusiva. Serà aquesta una jornada amb un doble focus. D’una banda, una manifestació es dirigirà a la plaça de Sant Jaume per reclamar la reversió de les retallades en educació. I una altra es plantarà davant la seu de la conselleria, a la Via Augusta de Barcelona, per exigir una escola inclusiva autèntica. «Les famílies som part de la comunitat educativa. I també volem fer sentir la nostra veu». «No volem més explicacions. Volem partida pressupostària», exigeix Ibáñez. Les organitzadores d’aquesta mobilització remarquen que la seva demanda és tant per als nens que van a escola ordinària com per als que van a escoles especials. «Tots han de tenir l’atenció que necessiten», remarca Ibáñez. «¡Cap nen sense recursos!» serà l’eslògan. Les vegades que ha plorat Així que portaran les seves exigències a les portes de la conselleria, on han previst que hi hagi un ‘speaker’s corner’ en el qual qui ho vulgui podrà explicar «quan t’ha fet plorar Educació». Aquests dies, a Twitter, ja han començat a donar els seus testimonis. Va començar la mateixa Ibáñez: «Jo vaig plorar quan Jesús Viñas –actualment president del Consell Escolar de Catalunya i llavors director dels Serveis Territorials del Vallès Occidental– em va dir que el centre ja tenia els recursos per atendre la Martina, que llavors tenia 2 anys. La professora podia atendre els 27 companys de la Martina i gestionar els nivells de sucre de la nena», recorda amb ironia. «Jo vaig plorar el dia que des d’Educació em van suggerir que portés la meva filla a una escola concertada on tinguessin infermera. Vaig plorar d’impotència», explica Noemí Font, mare d’Emma Joana, una nena amb espina bífida. «Jo he plorat en cada discriminació que ha patit el meu fill en una ‘escola inclusiva’. En 7 anys no va poder fer l’horari escolar complet, ni excursions ni colònies», explica la Natalia, mare del Marc, un noi amb síndrome de Down. «Jo vaig plorar el dia que vaig firmar amb la desagradable directora de l’EAP l’informe d’acord desfavorable per a l’escolarització del meu fill. Volien que anés a una escola especial en contra de tots els informes mèdics i de la nostra voluntat», explica Pilar Duque. «Fa anys que Educació està estudiant el tema de la inclusió a l’escola. ¡Ja n’hi ha prou de paraules!», clama Noemí Font, que demana accions immediates.

Famílies «fartes» exigiran a Educació el desplegament real de l’escola inclusiva

«No volem més explicacions. Volem partida pressupostària», reclama Ana Ibáñez, mare d’una nena amb diabetis

El més llegit