Manuela Fernández «La llei d’igualtat de tracte inclou l’aspecte físic com a raó de la discriminació»

Manuela Fernández (Sant Adrià de Besòs, 1978) és la responsable del recentment creat Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació de la Generalitat. Recentment fundat, té l’objectiu de fer complir la llei d’igualtat de tracte aprovada pel Parlament el desembre del 2020. Fernández, catalana d’ètnia gitana i natural del barri de la Mina, assegura haver patit «discriminació» tota la seva vida. ¿Què pretén aquest organisme? Ha de liderar el desplegament de tots els preceptes de la llei d’igualtat de tracte. És una llei molt, molt àmplia, que no parla només de denúncies. La part sancionadora és una funció de l’organisme, però en té d’altres. A principis de mes vam posar en marxa el formulari de denúncia per discriminació, amb la novetat que facilita denunciar situacions de discriminació en molts eixos. Una persona que hagi viscut una situació de discriminació la podrà denunciar. ¿Quina és la gran novetat d’aquesta llei? Que permet denunciar fàcilment en l’àmbit administratiu. No cobreix la part laboral, ni penal. Per exemple, la llei contra la LGTBI-fòbia del 2014 ja avançava en la protecció dels drets LGTBI. Va permetre denunciar situacions de discriminació sense que necessàriament hi hagués agressions amb lesions. La llei d’igualtat de tracte i no discriminació estén això a múltiples grups, col·lectius i persones. I complementa les lleis sectorials que estan per sobre. Posi un exemple. L’ús del perfil racial de les forces de seguretat, o al metro, o insults que poden tenir un caire racista i LGTBI-fòbic. Aquesta llei obre un camí per fer un treball que va més enllà de la denúncia i la sanció d’una conducta discriminatòria, ja que el nostre és també un organisme de mediació. ¿Com? La llei diu que, quan la discriminació es dona en l’àmbit de l’Administració pública, la mediació és la primera opció que hem de treballar. Aquí entraria l’organisme, que parlaria amb les diferents parts, faria investigació i aniria a reparar les víctimes. Per exemple, situacions a l’escola: hi ha molts casos de bullying. No aconseguirem res posant sancions a la família, el que aconseguirem amb la nostra acció és evitar que es tornin a produir aquestes situacions perquè també farem un treball educatiu, de sensibilització, en què la part agressora sigui conscient del mal que provoca. La denúncia és una porta, és important perquè hi ha molts grups de persones que tenen normalitzada la discriminació en el dia a dia, que no són conscients que això es pot denunciar o que no confien que les institucions es facin càrrec de la situació. La norma va més enllà de la denúncia, ja que busca la mediació i la reparació de les víctimes ¿Què més permet denunciar la llei? Inclou l’aspecte físic com a raó de la discriminació, en l’article 1 [juntament amb altres aspectes com la raça, la ideologia, el sexe i l’orientació sexual]. Això és supernou. Ja tenim una denúncia per aspecte físic a una multinacional. Simbòlicament, és important que la Generalitat s’ho plantegi. ¿Quantes denúncies han rebut ja? Totes han arribat aquest any. Una denúncia per aspecte físic en una botiga –era una botiga que fa talles molt petites i ho estem investigant–. Dues per discriminació per raó de sexe. I bastantes, unes 10, per temes de pressió estètica, capacitisme i LGTBI-fòbia. ¿Ja està aprovat el reglament? Està en tramitació, en una fase avançada. La previsió és tenir-lo a l’estiu. ¿Pot avançar alguna cosa del reglament? Sí. Ara tenim un reglament vigent de 1993, però és bastant neutre pel que fa al règim sancionador de la Generalitat. Per tant, és un reglament que no serveix per a una llei que pretén acabar amb aquesta discriminació. El reglament de la nova llei incorpora la figura de l’acompanyant, similar al de les oficines d’atenció a la víctima, la mediació, el reconeixement en l’àmbit cultural de persones d’altres cultures i altres llengües. També busca una mediació més restaurativa que tingui un impacte en la comunitat, per exemple, transformant la sanció de l’infractor en voluntariats. Recull com a infracció greu que un treballador públic presenciï un acte de discriminació i no ho denunciï ¿Què passarà amb l’exhibició de símbols nazis i franquistes? Es podran denunciar. De vegades, els límits entre el que és discriminació i no són difusos. En ocasions l’humor s’utilitza com excusa. Molt. Estic d’acord amb tu, aquí haurem de treballar i ponderar molt les situacions. A la pràctica serà un superrepte. Et parlaré pel que fa a mi: jo soc una persona gitana, amb estudis, tinc uns privilegis. Però quan veig a la tele pública fer broma amb persones gitanes, penso que una cosa és l’humor i una altra riure’t d’un poble i grups que ho estan passant molt malament per un racisme estructural que es reprodueix cada dia amb tots aquests tòpics i acudits. Si jo ho faig, bé, parlem-ne. Però que ho facis tu, des del teu lloc de privilegi i a la tele pública, amb l’impacte que això té, no em sembla bé. No és ètic i això està ajudant a reproduir la discriminació històrica. Segons la llei, ¿què és una infracció lleu, una de greu i una de molt greu? Per exemple, una lleu serien els insults en públic. Una de greu, comercialitzar productes basats en estereotips. I una de molt greu, la diligència deguda o el deure d’intervenció, que és el deure de qualsevol persona que sigui treballadora pública de comunicar la situació de discriminació o sospita a l’organisme. Si això no es fa, és de les infraccions més greus. ¿I quines són les multes? Per a les infraccions lleus, d’entre 300 i 10.000 euros. Per a les greus, entre 10.001 i 40.000. I per a les molt greus, entre 40.001 i 500.000 euros. Les multes ja estan en vigor.

Manuela Fernández «La llei d’igualtat de tracte inclou l’aspecte físic com a raó de la discriminació»

La responsable de l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació de la Generalitat explica els secrets de la norma aprovada el desembre del 2020 pel Parlament

El més llegit