El pròxim diumenge 27 de març els espanyols hauran d’avançar els rellotges. Així, a les 2.00 hores de la matinada (hora peninsular) s’avançarà el rellotge fins a les 3.00 hores. Aquell dia, per tant, tindrà oficialment una hora menys.
Espanya tornarà així a l’horari oficial d’estiu, amb l’eterna polèmica sobre els beneficis reals d’aquest ajust, que es produeix dues vegades a l’any. En els últims anys, diversos experts en la matèria han defensat la necessitat de fixar una hora i mantenir-la tot l’any ja que diferenciar entre horari d’hivern i d’estiu podria tenir sentit fins fa quaranta o cinquanta anys, però no tant ara quan, arran de l’últim canvi horari, no hi ha forma de comprovar si s’estalvia o no energia ja que no hi ha estimacions de forma ben estudiada en els últims anys respecte a això.
A Espanya l’hora d’estiu es va adoptar per primera vegada el 1918 per raons econòmiques i polítiques, d’acord amb un article publicat pel doctor en Física Pere Planesas a l’Anuari de l’Observatori Astronòmic de Madrid, arran de l’escassetat de carbó provocada per la Primera Guerra Mundial i per harmonitzar l’horari amb el dels països veïns.
A la primera meitat del segle XX, l’hora oficial es va aplicar de manera discontínua i amb escassa consistència en les dates, primer a conseqüència de la Guerra Civil del 1936-39 i, després, de la Segona Guerra Mundial, però després de la crisi petrolífera dels anys 70 l’horari d’estiu va ser reinstaurat a molts països europeus –Espanya ho va fer a partir del 1974– i des del 1980 depèn de les directives europees.
Hores de llum
El que sí que està comprovat és que la variació d’hores de llum que rep el cos humà afecta el seu organisme i tot i que ens adaptem ràpidament a un canvi d’aquest tipus, quan es força per raons alienes a la biologia es produeix una desregulació dels nivells hormonals que implica entre altres coses un descens de la melatonina o hormona del son, cosa que afecta tant el descans com el rendiment de la persona.
Nou cicle solar
L’activitat del Sol es caracteritza per la presència a la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i a la Terra s’aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una presència d’aurores polars més gran.
Aquesta activitat segueix un període d’aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol. Actualment, la Terra es troba en el cicle solar número 24 que va començar el desembre del 2008 i va arribar al seu màxim l’abril del 2014.