Crisi humanitària

L’estació de Sants i la primera abraçada a la diàspora de refugiats ucraïnesos

  • L’estació de trens ha consolidat una logística eficaç gràcies a la col·laboració de Renfe i la Creu Roja per atendre els centenars de persones que fugen de la guerra

  • Cada tren és una sorpresa i porta famílies en trànsit cap a altres ciutats i d’altres que es quedaran a la ciutat, sense tenir-hi vincles ni conèixer res

Elisenda Pons

Si la papallona és Vladímir Putin i el seu aleteig és la invasió d’Ucraïna, la teoria del caos, primer en forma terrestre i després en vista de la resistència, amb atacs aeris, només ha colpejat dins dels límits del país assetjat. Perquè molt lluny d’allà s’ha generat una onada de solidaritat, una cadena d’ajuda que ha obligat a portar la logística a nivells superlatius. La diàspora de refugiats, molt més que l’escalada del preu dels carburants o els efectes sobre les economies veïnes, és ara el principal repte d’Europa a curt termini. I en un petit llogarret de Barcelona, a l’estació de Sants, molta gent hi està bolcada, de manera coordinada i anònima. Renfe i Creu Roja han generat un matrimoni de conveniència per donar continuïtat al trànsit de totes les persones que van fugir de les bombes. Van camí d’una vida nova. O potser, sense saber-ho, acaben d’arribar a casa. Aquest és el relat del seu desembarcament a la ciutat.