El centre d’atenció als refugiats ucraïnesos a Barcelona obre amb cues i decepció

Set del matí. Una llarga cua creua la plaça Puig i Cadafalch esperant l’obertura del Centre de Distribució de Refugiats de Barcelona, a la Fira de Montjuïc. A les deu, el panorama ja era un altre. «Ens han dit que avui no atenen ningú, que truquem a aquest telèfon per demanar cita però no contesta ningú. ¿Per què diuen que obriran si després no serveix per a res?», es queixa Diana Bezpalova, una ucraïnesa que acull tres refugiats a casa. L’obertura del centre ha sigut una autèntica decepció per a molts. «Ens tracten com pilotes de ping-pong», es queixava una altra família. Mentre la Creu Roja ofereix allotjament, descans i atenció psicològica als refugiats nouvinguts, els agents de la Policia Nacional que hauran de registrar les peticions per als permisos de treball i residència preparen les instal·lacions necessàries per realitzar els tràmits legals. «Esperem estar dilluns a punt i a ple rendiment», pronostiquen fonts del cos. Una setmana després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, i la posterior arribada de refugiats a tot Europa, el ministre de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá , va anunciar l’obertura de tres centres d’atenció a aquestes famílies en l’exili espanyol. Dijous passat 10 de març va obrir el primer centre a Pozuelo de Alcorcón (Madrid), mentre oenagés, Generalitat i Ajuntament es preguntaven on s’ubicaria l’equipament anunciat a Barcelona. El ministre va resoldre la incògnita aquest dilluns, a través d’un tuit. El centre català obriria a la Fira de Barcelona i ho faria divendres. Un anunci, especialment el de la data d’obertura, que a molts dels que havien de treballar a les instal·lacions els va agafar per sorpresa. Aquest matí, l’equip d’atenció multidisciplinària de la Creu Roja ha aconseguit instal·lar-se en temps rècord al pavelló Victòria Eugènia. És el mateix equip que, fins aquest dijous, donava la primera benvinguda als refugiats nouvinguts a la ciutat a la seu de l’entitat i els buscava un allotjament en cas que no tinguin on anar. En aquest sentit, l’arribada de famílies amb maletes era constant a Montjuïc. «Preocupen els problemes psicològics i emocionals que tenen els nens, quan senten una sirena o qualsevol soroll brusc s’amaguen», expliquen voluntaris de l’entitat. «Molts tenen por d’entregar el passaport perquè temen que les autoritats espanyoles se’l quedaran i després no podran tornar al seu país», afegeixen. Policies estirant cables Mentrestant, menys d’una desena d’agents de la Policia Nacional posen fil a l’agulla per muntar el seu punt d’atenció. La seva funció és clau, tramitar els permisos de protecció temporal que asseguraran permisos de treball i residència als refugiats per a almenys un any. Un servei que ara cinc policies estan oferint a la comissaria de la Verneda i que atén 50 persones al dia. A La Fira està previst que hi hagi més de 20 agents fent aquesta feina els set dies de la setmana, per la qual cosa els tràmits es poden agilitar molt. Però aquest divendres estan de braços plegats. Calia instal·lar el wifi, les connexions amb les bases de dades nacionals i internacionals, el sistema d’empremtes dactilars... «És una cosa bastant complexa i hem de muntar tota la infraestructura», comenta un agent del cos, que recorda que els refugiats ucraïnesos tenen fins a tres mesos per començar tot el procés legal. «També és veritat que si el ministre no s’hagués precipitat no tindríem això», lamenta assenyalant les cues i l’enuig dels eslaus a les portes del pavelló. Telèfon col·lapsat «És que ens tracten com pilotes de ping-pong, movent-nos d’un costat a un altre i a més per a res», es queixa un jubilat que té dues mares amb dos nens acollits en una habitació. «Necessitem els papers per poder començar de nou aquí. Hem vingut pensant que podríem fer els tràmits però ens han dit que avui no s’atén. Hem de demanar una cita», lamenta Diana Bezpalova. L’hi han anunciat uns ucraïnesos barcelonins que fan de traductors. Els indiquen, a més, que han de demanar una cita prèvia trucant al telèfon 910 474 444. «Ningú te l’agafa, la línia està col·lapsada», segueix Bezpalova. «Fa 20 minuts que aguanto la musiqueta», critica Milena Titova, una jove que acompanya una família ucraïnesa que no parla espanyol. «És que jo estic a l’atur, no tinc gaire per ajudar-los, és important que comencin a fer els tràmits, aprenguin la llengua, puguin treballar», explica Natalia Borozdina, una altra dona que té acollits a casa compatriotes que s’han escapat de les bombes. «Hem anat a la Verneda, ens han dit que vinguéssim aquí, i d’aquí ens diuen que anem al consolat a demanar cita», es queixava. «I a més pagant nosaltres la targeta del metro, ¡és vergonyós!, que aquests nens surten de la guerra», explota assenyalant un nen de 10 anys que es distreu fent saltirons per la plaça i lluitant contra el vendaval que bufa aquest divendres a Barcelona.

El centre d’atenció als refugiats ucraïnesos a Barcelona obre amb cues i decepció

La precipitació de l’anunci del ministre obliga a obrir la instal·lació de La Fira sense tenir els mitjans a punt per atendre tots els sol·licitants de protecció temporal

«Ens tracten com pilotes de ping-pong», es queixen els refugiats i els familiars que els acullen a casa

El més llegit