Dos anys després del confinament, ¿a què es dedica Fernando Simón?

La vida de Fernando Simón continua sent ara molt semblant a la que portava abans de l’arribada de la covid, fa dos anys. Més atrafegada ja que la pandèmia amb prou feines dona treva i com que continua sent director delCentre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries participa en les reunions setmanals de seguiment del coronavirus amb Pedro Sánchez i en els Consells Interterritorials de Salut amb les autonomies. Però les seves jornades ja no són tan extenses com durant la primera onada, quan arribava al Ministeri de Sanitat a les 7.30 del matí i marxava a les 12.30 de la nit. La seva vida continua discorrent entre les dades epidemiològiques i les reunions amb els organismes internacionals encarregats de la salut pública. També es deixa veure de tant en tant en algun congrés mèdic però es manté allunyat dels focus des del juliol passat, quan va fer la seva última roda de premsa sobre l’evolució de la pandèmia. El Ministeri de Sanitat va decidir ‘jubilar-lo’ de l’exposició als mitjans quan el virus ja no causava estralls tan greus, gràcies a l’avenç de la vacunació, i ell ha agraït poder concentrar-se en la seva tasca sense estar enmig del xoc polític, mediàtic i social. Perquè Simón ha despertat tantes fílies com fòbies. En un primer moment, els seus ulls blaus, el seu aspecte desgarbat, amb la cabellera desordenada i aquestes celles sense arreglar, i les seves explicacions pedagògiques i allunyades de tecnicismes sobre un virus tan desconegut van atraure a molts. Eren legió els que veien les seves rodes de premsa íntegres, durant els mesos que va durar el primer confinament i fins i tot mesos després. Molts agraïen la seva calma enmig de la tempesta. Per tot això, Simón, que ni tan sols té xarxes socials, va cristal·litzar en una mena d’icona pop, amb ninots, caricatures i samarretes amb el seu nom. Cap de turc Però també es va convertir en el cap de turc dels negacionistes o els crítics amb la gestió del Govern, en part pel seu optimisme visceral. La seva predicció més criticada va tenir lloc el 31 de gener del 2020, quan va dir allò que «Espanya no tindrà, a tot estirar, més enllà d’algun cas diagnosticat» i «sembla que l’epidèmia té possibilitats de començar a remetre». I els seus missatges en aquesta línia van continuar fins al confinament dur. «És una malaltia que no és tan greu com d’altres. L’ansietat que es percep en la població no és raonable amb les dades que tenim», va dir el 13 de febrer. Però «la situació va canviar radicalment quan es va saber que hi havia transmissió comunitària a Itàlia», s’ha defensat Simón en més d’una entrevista, en la qual ha explicat que fins al 9 o 10 de març no es va tenir informació tan preocupant com per pensar a adoptar mesures molt dures. També ha comentat diverses vegades quan va haver d’exposar al Consell de Ministres la conveniència de confinar tot un país, una cosa que va passar just fa dos anys, i com a Sánchez no li va tremolar el pols, una cosa que a ell li va produir «admiració». Motorista i escalador I no només s’han criticat les seves prediccions errònies, com quan va assenyalar que no faria falta portar mascareta, sinó també les seves aparicions públiques, com l’entrevista a ‘El País Semanal’ en la qual va ocupar la portada amb caçadora de cuir i la seva moto, com si fosJames Dean. Ni tan sols li van deixar una setmana de vacances a gust. Fins i tot el ministre Salvador Illa va haver de justificar que fos sorprès banyant-se a Mallorca i gravant el programa de Jesús Calleja el setembre del 2020, quan a Madrid la pandèmia tornava a descontrolar-se. Simón no preparava les seves aparicions atenent la correcció política, en ocasions feia broma amb els periodistes i no amagava la seva afició per la natura, els esports a l’aire lliure i l’escalada. I molts no li van perdonar que no encarnés sempre una imatge de serietat i solvència absoluta. «M’hi deixava la pell i me la van arrencar a tires», ha lamentat en alguna ocasió. Per la qual cosa ara es concentra en la seva tasca al capdavant del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries però fuig de l’exposició mediàtica i somia, segons ha confessat, tornar a un país en desenvolupament per portar a terme «algun projecte interessant». No en va, abans que la ministra Ana Mato el proposés com a director del centre creat el 2004 per un Govern del PP, va exercir com a metge i epidemiòleg a Burundi, Somàlia, Tanzània, Togo, Moçambic, Guatemala i l’Equador. Domina sis idiomes i la seva dona i els seus tres fills estan acostumats a acompanyar-lo gairebé a la fi del món.

Dos anys després del confinament, ¿a què es dedica Fernando Simón?

El director del Centre d’Alertes i Emergències, agraeix estar allunyat dels focus després de «deixar-se la pell» i que li «arrenquessin a tires»

El més llegit