Els alumnes que van cursar 2n d’ESO el 2021, afectats pel primer any de la pandèmia, van aprendre un 25% menys de matemàtiques que els estudiants d’aquest mateix curs dos anys abans.
Així ho revela l’estudi ‘Pèrdua d’aprenentatge després d’un any de pandèmia’, el primer d’aquest tipus que es realitza a Espanya, publicat aquest dimecres per la Fundació Cotec per a la Innovació i el Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE (EsadeEcPol).
L’estudi es basa en dades de les avaluacions externes de diagnòstic realitzades per l’Institut Basc d’Avaluació i Investigació Educativa (ISEI-IVEI) el març del 2021. En aquestes avaluacions van participar tots els estudiants de 2n d’ESO del País Basc. Les dades, segons els seus autors, són extrapolables a tot Espanya, ja que el tancament escolar i les restriccions escolars van afectar totes les autonomies per igual. No obstant, s’ha de tenir en compte que els alumnes d’Euskadi estan perdent competències no només en eusquera sinó, per efecte rebot, en la resta d’assignatures, com matemàtiques i castellà. El 2019, el 53% dels estudiants d’ESO estaven en el nivell inicial d’eusquera, el percentatge més elevat de l’última dècada. El nivell alt de la llengua es redueix al 15% dels alumnes (el percentatge més baix des del 2009). Mentrestant, la competència en matemàtiques a primària, per exemple, és la més baixa en els últims 10 anys i el mateix passa amb el castellà.
Per a l’estudi de la Fundació Cotec, els tècnics van comparar, d’una banda, les dades obtingudes per aquests mateixos alumnes el 2017 (a 4t de primària) i, d’una altra, amb les que van obtenir dos anys abans (el 2019, abans que la covid fuetegés el planeta). Els resultats donen, a més, una pèrdua d’aprenentatge d’un 15% en eusquera, mentre que de l’assignatura de castellà la pèrdua mitjana és del 13%.
Millor que en altres països
L’estudi destaca, no obstant, que la pèrdua d’aprenentatge a Espanya, si bé és rellevant, resulta inferior –a prop de la meitat– a la registrada en altres països de l’OCDE (amb dades de juny o setembre del 2020). Els autors opinen que aquest més baix impacte es deu al fet que les escoles espanyoles es van mantenir tancades menys temps que en altres territoris. De fet, Espanya és el quart país de l’OCDE que menys temps va tancar les aules.
Entre altres conclusions, l’informe mostra que les escoles de titularitat pública van perdre més aprenentatge que les concertades, mentre que, entre aquests centres, van resistir millor els que tenien un percentatge d’alumnes més gran amb un nivell alt d’aprenentatge previ a la pandèmia.
Alumne per alumne, en canvi, s’observa que com més alt era el seu nivell abans de la pandèmia, més gran va ser la pèrdua d’aprenentatge. Ni el nivell socioeconòmic mitjà dels centres ni el dels alumnes va ser determinant, segons reflecteix l’estudi.
Per Lucas Gortázar, director d’Educació d’EsadeEcPol, «els resultats mostren que la reobertura escolar del curs 2020-21 va contribuir a pal·liar part dels efectes negatius del confinament de març del 2020 sobre els alumnes». «Aquesta investigació és pionera per entendre el que va passar durant la pandèmia en matèria educativa: la resta de les comunitats autònomes i el Ministeri d’Educació haurien de redoblar la seva aposta per una avaluació més gran dels aprenentatges per mirar de comprendre el que va passar i poder així prendre mesures informades», diu.