Durant les batalles laborals, és habitual que els cartells i pancartes dels sindicats ridiculitzin la part contrària. En el cas de la vaga en l’educació, el conseller Josep González Cambray és un Pinotxo en mans del president Geppetto Aragonès, o una versió nostrada del gat còsmic Doraemon (Cambraemon, en aquest cas...). Però estem davant un gremi al qual cal reconèixer creativitat, enginy, bones idees. I en tot això, un dels que sol despuntar és l’Institut Maragall de Barcelona, situat a la pacífica cantonada d’Enric Granados amb Provença, que a l’hora de la manifestació de profes al migdia de dimarts era un Vietnam de cotxes i motos mirant de trobar un carrer per creuar la Diagonal. Les parets d’aquest centre educatiu són de pissarra, i aquest dimarts han aparegut amb un llenç-resum del que, segons els professors, s’esdevé i pateix en l’ensenyament català. En la guerra per guanyar el relat, l’art, més que el desvergonyiment, sempre acompanya.