Guerra a l’est d’Europa

El testimoni d’un informàtic rus refugiat a Barcelona: «He fugit de Moscou perquè soc incapaç de disparar contra la meva família»

Fa tan sols una setmana que ha arribat a Barcelona, fugint de la repressió a Rússia i, sobretot, del temor real d’haver d’anar a combatre a la guerra

D. V. té 26 anys i la seva família materna, ucraïnesa, s’està escapant de la guerra: «Soc incapaç d’agafar una arma i disparar contra els meus cosins»

  • La guerra de Rússia i Ucraïna, en directe

  • Reportatge multimèdia: Resum de dues setmanes de guerra a Ucraïna

Ferran Nadeu

¿Ets un refugiat? «No, els refugiats són aquelles mares amb els fills en braços escapant-se de les bombes. Això meu és més... no ho sé». Calla, distreu la mirada als finestrals i torna a la realitat. «Potser sí que ho és. No estic aquí per gust: fujo de la repressió, de la falta de la llibertat, i sobretot de la por d’haver de combatre en una guerra que no és la meva. No em plantejo tornar. Potser sí que soc un refugiat», assumeix el D. V., un rus de 26 anys que el 3 de març va aconseguir escapar-se d’un Moscou assetjat per la fam i la propaganda de Putin. La majoria de la seva família materna viu a Ucraïna i mira de fugir del conflicte. D. V. explica la seva història des d’un poble del Maresme, amb una por terrible que el seu entorn a Rússia pateixi les conseqüències de la seva fugida. Com D. V., desenes de joves miren de deixar enrere el país de Vladímir Putin a la recerca d’empara a Barcelona. És l’altre exili de la guerra a l’est d’Europa.