Els sufocants estius a les comarques agràries de Lleida, en què diverses generacions d’una mateixa família s’ajuntaven per recollir la fruita de les finca que ells mateixos cultivaven formen l’esquelet de la pel·lícula ‘Alcarràs’, guanyadora de l’Os d’Or de l’última edició del festival de cine de Berlín, inspirat en el record personal de la seva directora, Carla Simón. Uns estius en què pares, fills, avis i oncles es ficaven sota els presseguers per collir els préssecs, els carregaven a coll fins al gran palot (o contenidor de fusta) i pujaven al tractor per portar la collita al magatzem de casa són també els records d’infància de Sergi Balué, de 43 anys, fill i net de pagesos d’Alcarràs i també pagès. «No hi havia vacances, a tot estirar un diumenge ens escapàvem amb els meus pares a passar el dia a la platja, a Salou o Cambrils, que és on anem sempre la gent de Lleida», rememora Balué, que continua dedicant els estius a la recol·lecció de la fruita i fa vacances, amb la seva dona i els seus dos fills, «al setembre, quan s’acaba tot».