Pagesos en perill d’extinció

Els sufocants estius a les comarques agràries de Lleida, en què diverses generacions d’una mateixa família s’ajuntaven per recollir la fruita de les finca que ells mateixos cultivaven formen l’esquelet de la pel·lícula ‘Alcarràs’, guanyadora de l’Os d’Or de l’última edició del festival de cine de Berlín, inspirat en el record personal de la seva directora, Carla Simón. Uns estius en què pares, fills, avis i oncles es ficaven sota els presseguers per collir els préssecs, els carregaven a coll fins al gran palot (o contenidor de fusta) i pujaven al tractor per portar la collita al magatzem de casa són també els records d’infància de Sergi Balué, de 43 anys, fill i net de pagesos d’Alcarràs i també pagès. «No hi havia vacances, a tot estirar un diumenge ens escapàvem amb els meus pares a passar el dia a la platja, a Salou o Cambrils, que és on anem sempre la gent de Lleida», rememora Balué, que continua dedicant els estius a la recol·lecció de la fruita i fa vacances, amb la seva dona i els seus dos fills, «al setembre, quan s’acaba tot». Tot i que ja ha passat dels 40, Balué és un agricultor jove. «Si posessin el llindar per sota dels 30, no hi hauria ningú», diu fent broma. I sap que, ben aviat, serà dels veterans. «Els números són clars, en cinc anys s’hauran jubilat més del 25% dels pagesos que ara estan en actiu», sentencia. I el pitjor, adverteix, és que «no hi ha relleu generacional». «Els meus fills i els fills dels pagesos de la meva generació difícilment s’hi voldran dedicar», assegura. De la petita explotació de fruiters amb què va començar el seu avi, similar a la que retrata Carla Simón a ‘Alcarràs’, ja en queda ben poc. «Hem passat de ser un negoci familiar a una empresa completament tecnificada, que passa permanents controls de qualitat i que si no produeix dins uns estàndards, no ven la seva producció», explica el pagès, que amb els anys ha anat ampliant les seves terres per poder obtenir certs marges de benefici. Ara mateix, assegura, el sector no cobreix ni tan sols els costos de producció i la guerra d’Ucraïna no farà més que empitjorar la situació. «Si s’apliqués el principi de sobirania alimentària, si es promogués com cal el consum de productes de qualitat i proximitat, possiblement aquest ofici tindria un futur millor», pronostica Balué, que explica que el 20 de març vinent s’ha organitzat una gran manifestació a Madrid a la qual està previst que assisteixin agricultors i ramaders de tot Espanya. «Perquè això de la pèrdua del sector primari i la despoblació del món rural ja és un problema de primera magnitud», afegeix. «No vull que ens prenguis per ploraners, per gent que sempre s’està lamentant i queixant. No. Som petits empresaris d’un sector, el primari, que es regeix per severes restriccions, que pateix una competència deslleial terrible d’altres països i que, a més, està sent assenyalat cada dos per tres per suposats incompliments, com últimament el de les macrogranges», protesta. Les macrogranges, els macroparcs eòlics, les macroplantacions de plaques fotovoltaiques «com qualsevol altre macroprojecte» fan tant mal al petit agricultor com als habitants de les grans ciutats i la societat en general, afirma. També hi ha espai per a l’autocrítica, tot i que cou una mica. Autocrítica pel que passa cada estiu a Alcarràs i els municipis de l’entorn quan arriben els temporers. Autocrítica per les emissions de nitrats de les explotacions ramaderes que contaminen els aqüífers. «No diré que ningú ho estigui fent malament, perquè és veritat que passa, però són minoritaris... I no saben el mal que ens estan fent a la resta», clama.

El més llegit