¿Què fan els professors quan acaba l’escola al juny?

Els professors d’infantil, primària i secundària estan cridats a la vaga els pròxims dies 15,16,17, 29 i 30 de març en protesta per les polítiques del conseller Josep Gonzàlez-Cambray. El detonant, la gota que ha fet vessar la paciència d’un sector que la pandèmia ha deixat exhaust, ha sigut el nou calendari escolar per al curs 2022-23, que Educació va anunciar sense prèvia consulta a la comunitat educativa. Un calendari que suposarà avançar l’inici del curs al 5 de setembre a primària, i al 7 a secundària. Els docents han advertit que el canvi els deixa sense temps per preparar el curs. Fins ara tenien els 10 primers dies de setembre per a aquesta tasca. Un curs, el vinent, que, a més, és el del desplegament dels nous currículums competencials. Però des d’alguns sectors s’ha volgut traslladar la idea que el que preocupa els mestres és que els toquin les vacances. Ells s’afanyen a recordar que l’1 de setembre ja estan treballant, per tant, no és que perdin dies de vacances, sinó que aquell mes tindran menys dies per preparar les classes. «Aquesta idea que tenim moltes vacances o que només pensem en això és fruit del desconeixement», assenyala Lorena Martínez, responsable d’educació pública de la UGT. El recurrent i un punt maliciós debat de les vacances dels mestres. En l’imaginari del ciutadà corrent, els professionals de l’educació es passen l’estiu al sol, com qualsevol dels seus alumnes. ¿Què fan realment els professors una vegada acaba el curs al juny? ¿Quants dies tenen de vacances? Doncs els 31 dies del mes d’agost, ni més ni menys. Les direccions dels centres, fins i tot menys, ja que tornen al seu lloc l’última setmana d’agost. El juliol, el mes de la formació ¿I el juny i el juliol? Per parts. Els últims dies de juny, quan els nens comencen les seves vacances estivals, els professors –en el seu horari habitual del curs– els dediquen a acabar de tancar el curs. Això inclou acabar d’elaborar els informes/notes dels alumnes per entregar-los a les famílies en la que serà l’última entrevista del curs, elaborar la memòria del curs del grup classe, reunions de cicle i de claustre, reunions amb entitats externes amb què el centre col·labora en projectes per fer balanç i propostes de millora, recollida de materials i de l’aula. De vegades també s’aprofiten aquests dies –tot i que hi ha qui ho deixa per al setembre– per preparar la programació de matèries per al curs següent, per fer el traspàs d’informació de l’alumnat, un a un, al tutor del curs vinent i per preparar les sortides i colònies. El juliol és el mes que el professorat té marcat per fer formació. Aquesta formació pot ser presencial al mateix centre educatiu o en algun altre lloc o pot ser ‘online’. El professor tria aquesta formació en funció dels seus interessos i necessitats. «El Departament d’Educació ofereix cursos o seminaris, però si tu tens interès en una cosa concreta, t’ho busques tu i t’ho pagues tu», explica Teresa Esperabé, secretària general d’educació de CCOO. Els cursos de formació tenen una durada de 60, 90 o 100 hores, en funció del tema. Els professors es formen en idiomes, en didàctica i pedagogia, en psicologia i gestió d’emocions, en tècniques d’ensenyament de matèries, en ús de noves tecnologies o en aspectes culturals si pertanyen a un centre d’alta complexitat. Aquest estiu, per atendre els projectes d’Educació, de segur destacaran les formacions en educació competencial o de català per obtenir el nivell C2 que serà obligatori a partir del 2024. «Sempre ens volem formar i actualitzar», remarca Esperabé. Educació xifra en un 10% el professorat que fa formació al juliol, una xifra que «no és creïble» per la UGT, que l’eleva a un 60%. «Els cursos d’estiu de la UGT estan sempre plens. El professorat té interioritzada la formació, ja saben que tenen el mes de juliol per a això, perquè durant el curs és complicat», explica Martínez, que denuncia que Educació ofereix «un nombre molt escàs de places de formació». «Hores de feina» L’última setmana d’agost tornen a la feina les direccions dels centres. Són equips amplis, de set o vuit persones, que s’encarreguen d’organitzar els grups, els horaris, gestionar les plantilles, el menjador, les extraescolars. «El volum de feina és brutal», explica Esperabé. Quan l’1 de setembre ja s’hi incorpora tot el professorat, tenen al davant jornades de reunions de cicle, de departament i de claustre per preparar el curs. «Hi ha molta feina de coordinació», apunta Esperabé. «També de cohesió de grup de l’equip docent. En la pública, més del 50% de la plantilla és nova. Han de conèixer el projecte del centre. Són hores», afegeix la dirigent de CCOO. Amb el nou calendari, els professors es quedaran sense aquells dies de setembre. Els quedarà una hora diària al final de la seva jornada durant el mes de setembre. Educació els garanteix que les plantilles estaran nomenades un mes abans del que és habitual i que al juliol podran començar a preparar el curs. «Al juliol no es podrà fer tot. És impossible», opina Esperabé, que assenyala que hi haurà coses que no es podran fer aquell mes perquè encara no estaran els grups formats. Educació no ha detallat encara quines directrius donarà als centres de cara al mes de juliol. Però les direccions han començat a enviar correus electrònics als seus professors avisant-los que hauran de dedicar hores de juliol a preparar el curs. Això repercutirà en la formació. «Molta gent deixarà de fer formació», augura Martínez.

¿Què fan els professors quan acaba l’escola al juny?

Els docents neguen que el seu rebuig al nou calendari escolar tingui res a veure amb les vacances

El més llegit