Sense dir-li res, si no no tindria cap gràcia, un dia la seva dona va barrejar a l’amanida un tomàquet dels del súper, a veure què passava. Només posar-se’l a la boca, aquest pagès de cap a peus el va escopir i va cridar «¡un tomàquet ens ha sortit dolent!». No, no els havia sortit dolent. No era un tomàquet dels seus, d’aquests que tanta gent va a comprar-li expressament. A l’hivern, als seus camps –arrendats, però ¿potser la terra no és de qui la treballa?– predomina la col i el bròcoli i, a l’estiu, uns magnífics tomàquets i carbassons. «Aquesta terra és riquíssima. Drena molt bé i és l’única zona de Gavà on els pous no estan salinitzats. Com el terreny està una mica elevat, no ha arribat l’aigua del mar», explica, passant-se una gorra verda d’una mà a l’altra, el veterà Josep Estapé, l’agricultor que llaura amb aquestes mans aquests camps. Amb el seu fill cultiven 20 de les 40 hectàrees de cultiu i vivers d’aquest enclavament natural de Gavà afectat des del 2006 per un macroplà urbanístic anomenat Pla de Ponent.
HISTÒRIES METROPOLITANES... (15).
El Pla de Ponent de Gavà posa en peu de guerra ecologistes i veïns
Oposició ciutadana a la construcció de 4.800 pisos, un 60% de mercat lliure, al corredor verd que uneix el Parc Natural del Garraf amb el delta del Llobregat
L’ajuntament defensa que el projecte permetrà construir gairebé 2.000 pisos socials, un 40% del total, i que el corredor natural es protegirà amb cinc grans parcs