Sense dir-li res, si no no tindria cap gràcia, un dia la seva dona va barrejar a l’amanida un tomàquet dels del súper, a veure què passava. Només posar-se’l a la boca, aquest pagès de cap a peus el va escopir i va cridar «¡un tomàquet ens ha sortit dolent!». No, no els havia sortit dolent. No era un tomàquet dels seus, d’aquests que tanta gent va a comprar-li expressament. A l’hivern, als seus camps –arrendats, però ¿potser la terra no és de qui la treballa?– predomina la col i el bròcoli i, a l’estiu, uns magnífics tomàquets i carbassons. «Aquesta terra és riquíssima. Drena molt bé i és l’única zona de Gavà on els pous no estan salinitzats. Com el terreny està una mica elevat, no ha arribat l’aigua del mar», explica, passant-se una gorra verda d’una mà a l’altra, el veterà Josep Estapé, l’agricultor que llaura amb aquestes mans aquests camps. Amb el seu fill cultiven 20 de les 40 hectàrees de cultiu i vivers d’aquest enclavament natural de Gavà afectat des del 2006 per un macroplà urbanístic anomenat Pla de Ponent.