Cada nit, abans de ficar-se al llit, la Lara es fregava la pell amb força sota la dutxa, plorant a llàgrima viva. De dia vivia tancada en un pis de Barcelona obligada a prostituir-se durant més de 15 hores seguides. «Em volia arrencar la pell, com si tot el dia hagués portat a sobre una capa suada i pudent», explica aquesta peruana, que va arribar a Espanya enganyada i endeutada. Com ella, a Espanya més de de 45.000 dones i nenes són esclaves sexuals. Les que aconsegueixen sortir del calvari es troben amb unes administracions incapaces i acaben en la pobresa més extrema. «Et passa tot pel cap, et planteges tornar, et planteges ferir-te, fer-te molt mal, matar-te...», se sincera la Veruska, una altra supervivent. Avui, les dues dones participen en un projecte de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) que els intenta aconseguir una sortida laboral. «Arribem molt tard, ni es detecta prou, ni s’acompanya les dones», denuncia Mireia Munter, coordinadora de projectes internacionals de l’entitat.