Consultar l’hemeroteca de finals del 2014 i principis del 2015 genera cert rubor quan es tracta d’analitzar què ha passat amb la T-Mobilitat des del moment en què es va adjudicar la seva posada en marxa a un conglomerat d’empreses privades. La paraula més utilitzada pels polítics del moment era «revolució», i curiosament això, una revolta, però en el sentit d’alçament contra una cosa que no agrada, és el que ha acabat passant amb aquest projecte destinat a impulsar i millorar l’eficiència i l’experiència d’ús del transport públic. Més enllà dels sis anys de retard i dels sobrecostos (normals, lamentablement, en la immensa majoria d’iniciatives públiques), i més enllà del sarau entre Administració i concessionària, és probable que molts viatgers del bus i del metro, del tramvia o l’autocar metropolità es facin la mateixa pregunta: ¿Per què dimoni no tinc ja la targeta a la butxaca?