Gonzàlez-Cambray: «La transformació educativa comença per fer que les coses passin»

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha revolucionat la comunitat educativa amb el seu anunci d’avançar l’inici del pròxim curs escolar 2022-23. Un curs ja marcat pels nous currículums competencials, que impliquen des d’infantil, primària i l’ESO fins al batxillerat, per l’aposta per l’FP, els plans d’impuls de l’ús del català a les escoles i l’execució de la sentència del TSJC sobre el castellà a les aules. L’anunci del nou calendari escolar ha agafat per sorpresa la comunitat educativa. ¿Per què no s’ha debatut abans al Consell Escolar? Era una qüestió molt reivindicada per part de la societat. És una mesura que afavoreix l’alumnat vulnerable, és una mesura d’igualtat territorial i que facilita la conciliació familiar. El professorat guanya, perquè tindrà més hores de coordinació al setembre. Guanyen també les direccions dels centres perquè la plantilla estructural es nomenarà un mes abans. Professors, famílies i sindicats lamenten que el tema no passés abans pel Consell Escolar. Després de recollir la màxima informació i escoltar de manera informal la comunitat educativa hem pres aquesta decisió i pròximament informarem tots els agents. L’ordre del calendari no és només l’horari. Hi ha molta més informació. I això es compartirà al Consell Escolar. La jornada intensiva de 09.00 a 13.00 h al setembre ha sigut també un aspecte qüestionat. Sí, però és important dir que l’alumnat tindrà el mateix horari. Es manté el servei de menjador fins a les 15.30. I com que hem decidit que això sigui així, serà el departament qui cobrirà totes les despeses de les activitats d’oci que els centres facin de les 15.30 a les 16.30 hores. Les escoles venen d’una etapa de màxima tensió per la pandèmia. Tenen per davant l’aplicació dels nous currículums, el pla d’impuls al català i l’execució de la sentència del TSJC. ¿Era el moment oportú per fer aquest canvi? Com a conseller d’Educació m’he proposat fer una transformació ambiciosa del sistema educatiu català amb l’horitzó del 2030. Aquesta transformació implica fer que les coses passin, prendre decisions per anar avançant cap aquesta transformació real, estructurada, que arribi a tots els centres. Els grans canvis no es poden fer d’un dia per l’altre. I com que no es poden fer d’un dia per l’altre, el que has de fer és començar el camí. I de vegades s’ha de començar el camí encara que no es donin les millors circumstàncies perquè si no, no fas que les coses passin. Dit això, els grans canvis sempre troben un punt de resistència. Són les primeres reaccions. És normal. Però estic convençut que aviat es veurà la bondat i la importància d’una mesura com aquesta. Hem de ser capaços de prendre decisions i de fer que les coses passin. Les escoles també tenen ara el repte d’aplicar els nous currículums. És la primera vegada que obrim un procés participatiu en l’elaboració dels currículums, perquè volem escoltar la comunitat educativa. Per tant, som davant un esborrany. Tot pot canviar amb les aportacions. El currículum té dos reptes: l’avaluació i l’aprenentatge competencial. La transformació educativa ha vingut per quedar-se. Els centres podran anar a diferents velocitats, com ja van ara, però els donarem instruments perquè avancin cap aquest aprenentatge transformador . Hi ha pedagogs i docents que afirmen que el model competencial té menys contingut i el nivell educatiu és menor. Nosaltres escoltem tothom. Però no podem mantenir la mateixa escola que fa anys. Hem de ser capaços d’aprendre coneixements, és clar que sí, però també d’aprendre a fer. M’agrada molt una cita de Confuci perquè crec que la vida funciona així: ‘M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre’. Una mica el sistema educatiu és així. Sempre aprenem fent. I per això el treball per projectes, per àmbits, per competències. El professorat està inquiet davant tota la formació que té per davant. ¿Com es plantejarà aquesta formació? En la formació del professorat tenim dos reptes. El primer és que hi ha molta diversificació pel que fa a la formació. Hem de focalitzar-nos en què és realment transcendent i imprescindible. El segon repte és aconseguir que la formació sigui realment útil, contextualitzada fins i tot segons cada centre educatiu. Que els centres ens proposin què necessiten i fer una formació més a mida. L’educació emocional és una de les idees importants dels nous currículums. ¿Com es concretarà a les aules? Les pròximes setmanes, conjuntament amb el Departament de Salut, impulsarem un termòmetre emocional per saber com estan els nostres infants i joves. A partir de 5è de primària, passarem a tots els alumnes un qüestionari per saber com estan. Els preguntarem, per exemple, sobre addiccions, els hàbits que tenen o les relacions amb els companys. L’enquesta serà anònima però a partir d’aquests resultats, tindrem un diagnòstic. La idea és posar aquesta informació a disposició dels centres perquè prenguin les millors decisions davant cada situació. Aquesta formació emocional, ¿es treballarà a les aules, o bé a través dels orientadors? La idea del sistema educatiu competencial és que aquest aprenentatge sigui transversal, que no es focalitzi només en la tutoria o amb un orientador. Es tracta que tots els professors tinguin instruments per acompanyar l’alumnat, per donar als joves recursos que els permetin afrontar les diverses situacions que els oferirà la vida. ¿Hi haurà més orientadors? Hi haurà mes orientadors. Aquest curs ja augmentem la plantilla de 101 treballadors d’acompanyament emocional lligat també a l’orientació. Apostem per l’orientació a l’alumne, a l’ESO, al batxillerat i la incorporem a l’FP, perquè fins ara no n’hi havia. Veurem com ho acabem d’ajustar. El desenvolupament del decret de l’escola inclusiva és una altra assignatura pendent. Només tindrem escola inclusiva quan tot l’alumnat vagi acompanyat dels recursos que necessita. Hem de ser capaços de veure l’escola inclusiva com una necessitat d’escolarització. Cada any augmentem el pressupost. Però cada any hi ha més detecció. La majoria queden coberts però és veritat que hi ha casos que no ho estan com tocaria. I això ho hem de poder dir. El pas que hem de fer és que tot l’alumnat que arribi a un centre ho faci amb el recurs que necessiti. Estem avançant per aquí. Estem fent un estudi per detectar totes les necessitats i fer una calendarització dels recursos necessaris. Hi haurà un increment dels recursos. Ha fet bandera de l’aposta per l’FP. ¿No hi haurà caos amb les places aquest any? Aprenem de l’experiència. Aquest any, hem avançat la preinscripció per a l’alumnat de continuïtat. I per primera vegada, tots els alumnes de 4t d’ESO tindran garantida una plaça en cicles de grau mitjà en l’especialitat que sol·licitin. A més, per primer cop, sistematitzarem les necessitats del mercat laboral per adaptar al màxim l’oferta. Els centres d’FP pateixen la falta de professorat. Ens trobem amb casos puntuals, és cert. Ens costa trobar substituts per a famílies professionals concretes. Tenim una borsa de treball i fem trucades periòdiques. La ventilació natural per la pandèmia ha disparat la despesa energètica de les escoles. ¿Hi ha previst algun pla de sostenibilitat energètica? Sí. Els nous edificis ja tenen un pla de sostenibilitat. Pel que fa a la resta, farem moltes actuacions de millora de l’eficiència energètica. I està previst dotar de plaques fotovoltaiques tots els centres. Ja s’està treballant per fixar un calendari i els recursos corresponents. ¿En quin estat està l’elaboració del marc normatiu per protegir l’escola catalana? No puc avançar quan estarà. Aquest marc haurà de tenir consens polític, social i pedagògic. ¿Ho deslliga de l’execució de la sentència del TSJC? Fem el que vam dir que faríem abans de la sentència. Un marc normatiu per protegir el català. Un diagnòstic sobre què està passant a les aules, on el castellà ja és present. L’aprenentatge de les llengües no va de percentatges, va de pedagogia. La sentència és tan absurda que fins i tot es basa en una llei derogada. El seu nom s’ha vist implicat amb el del llavors conseller Bargalló en el cas Volhov per presumpta malversació. La Guàrdia Civil entén que el centre El Brot podria haver rebut diners públics del concert educatiu especial quan no reunia els requisits. Tornem a estar davant un atac surrealista dels tribunals, que volen atacar l’independentisme amb fets que no han passat. El Brot té autorització d’obertura com a centre d’educació especial des del curs 93-94. Jo, com a director general de centres públics, no tenia res a veure amb els concerts. I ara com a conseller, aquest centre té concert des del 93-94. Facilitarem tots els informes i expedients que ens demanin.

Gonzàlez-Cambray: «La transformació educativa comença per fer que les coses passin»

«Estic convençut que aviat es veurà la bondat i la importància d’avançar l’inici del curs»

«En unes setmanes, farem una enquesta de salut emocional a tot l’alumnat a partir de 5è de primària»

El més llegit