Set exalumnes de la Salle revelen abusos del mateix professor que va violar Palomas

El testimoni de l’escriptor Alejandro Palomas ha remogut el passat de l’escola de la Salle de Premià de Mar (Maresme). Set exalumnes d’aquest centre, commoguts després d’escoltar les agressions sexuals que va patir Palomas, han volgut solidaritzar-se amb ell i revelar que també van patir abusos per part del mateix professor, el germà Jesús Linares. Els nous testimonis obtinguts en una investigació d’EL PERIÓDICO han aconseguit que aflori com la institució religiosa va encobrir Linares, des de principis dels setanta i fins gairebé l’actualitat. Una història que no consta en el llibre ‘Cent Anys de la Salle Premià de Mar’ que va escriure el mateix Linares, un membre destacat de la comunitat. Palomas ja ha presentat una denúncia en un jutjat contra el seu antic professor. Pintada premonitòria Intens, egòlatra, amigable, manipulador, fabulador, histriònic. Jesús Linares va arribar a la Salle de Premià a finals dels seixanta. Com la resta de germans, residia dins de l’edifici de tres plantes que l’orde religiós, de matriu francesa, va aixecar a principis de segle al costat del mar. Al pis superior hi havia les habitacions de la comunitat i en els dos inferiors, les aules de primer a vuitè d’EGB. Linares era professor de Llengua i Literatura Castellana. També era el responsable de la infermeria i l’impulsor de l’equip de futbol de l’escola. De seguida va córrer entre els alumnes el rumor que Linares els tocava d’una manera estranya. «Era un secret a crits. Un dia que em vaig quedar a soles amb ell a l’aula, em va agafar per les galtes i recordo que em vaig posar a plorar, aterrit. Havia sentit massa coses i vaig tenir por que em fes a mi el mateix que havia escoltat», recorda l’alumne J. E., que afegeix que al costat de l’escola va aparèixer en aquella època una gran pintada en una paret que deia «Linares porc». «Va anar passant de classe a classe enfurismat, intentant trobar el seu autor». A l’estiu del 1973, l’exèrcit va muntar una acampada en uns terrenys adjacents al recinte de l’escola, era per acollir regatistes que participarien en una competició amb la qual col·laborava la Salle. «Jo ajudava els germans amb aquests preparatius», recorda un altre exalumne, les inicials del qual són J. S. «Un dels dies, em vaig quedar a soles amb Linares en un vestidor. Em va dir que portava els pantalons mal cordats i em va demanar que m’acostés: es va asseure, em va posar davant ell, em va girar, em va descordar els pantalons i va començar a grapejar-me els genitals per dins dels calçotets. Crec que va sentir algun soroll perquè es va aturar en sec al cap d’una estona. Em va pujar els pantalons, me’ls va cordar i em va dir que ja podíem marxar». L’episodi es va convertir en un record molt incòmode per a J. E., que llavors tenia 8 anys i que va acudir a la seva mare però la dona va optar per no fer res. «Per por de represàlies», explica. La denúncia de la família d’Alejandro Palomas Durant els cursos 75-76 i 76-77, Linares va acorralar reiteradament Alejandro Palomas. Segons la denúncia de l’escriptor al jutjat del partit judicial de Premià de Mar, el professor va abusar d’ell quan tenia entre 8 i 10 anys i fins i tot el va violar durant una nit interminable en una casa de colònies. L’escrit assegura que la seva família va acudir a l’escola a presentar una queixa formal per aquests fets i que la direcció va respondre que ho arreglaria però, a canvi, d’encarregar-se que no tornés a tocar al seu fill, va sol·licitar «discreció», remarca. Segons dos exalumnes, V. A. i J. T., escolaritzats en aquella època, Linares va desaparèixer de l’escola, suposadament per estudiar, un any després de la denúncia dels pares de Palomas. Asseguren que no va exercir de docent en el curs 79-80. Linares va tornar per reprendre les seves classes de Castellà, el control de la infermeria i la coordinació de l’equip de la Salle un o dos anys més tard. «Quan va tornar havíem de preguntar-li com li havien anat les notes i ell, allisant-se els cabells, responia: ‘tot excel·lents’», recorden. No obstant, Linares, com a autor del llibre ‘Cent Anys. La Salle Premià de Mar’, va ometre aquesta absència. I, en sentit contrari, va escriure –referint-se a si mateix amb la tercera persona– que «el germà Linares» va deixar l’escola en el curs 82-83, per «estudiar» a Madrid, «després de 14 anys» al centre. I va detallar, així mateix, que va tornar un any després, en el 83-84, per assumir «la direcció» de l’escola. Càstigs arbitraris Aquesta investigació ha contactat també amb dos alumnes, D. A. i J. P., que afirmen haver patit abusos per part de Linares que situen en els cursos 81-82 i 83-84 seguint la mateixa estratègia: castigant-los de forma arbitrària. «A un company i a mi ens va conduir fins a la seva aula, de cinquè B. Ens va fer seure a dos pupitres paral·lels i es va col·locar darrere meu. Em va subjectar fort amb una mà per l’espatlla i així va estar fent moviments estranys. Quan va acabar, ens va dir que ens n’anéssim. El meu company, que havia pogut veure què havia fet Linares mentre em subjectava, em va preguntar molt espantat si estava bé. Ara sé que el que va passar va ser que es va masturbar per dins dels pantalons». «A mi em va castigar diverses vegades obligant-me a venir els dissabtes a copiar 200 vegades frases com no parlaré més a classe a la pissarra», explica D. A. «L’escola estava tancada i sempre em deixava en una aula buida, escrivint. Recordo que pensava que mai acabaria de copiar aquella frase. Linares apareixia de tant en tant: al principi molt enfadat, tant que m’espantava, i després, més relaxat», descriu. «Al final s’asseia i em deia ‘vine aquí’. M’asseia a la seva falda i em deia que s’havia vist obligat a castigar-me. Després, s’aixecava, es recolzava contra la taula del mestre i amb les cames obertes em feia posar-me entre aquestes i d’esquena a ell i jugava a fer-me pessigolles. Jo notava el bony de la seva erecció contra la meva esquena i ell es posava la mà als pantalons –de pinces, o de pana sense gairebé relleu– i crec que tenia la butxaca foradada per poder tocar-se». Partida i tornada Linares va ser enviat per l’orde a una altra escola «inesperadament», segons escriu ell mateix al llibre del centenari, el 1986. D’aquesta època consta un altre episodi de tocaments l’últim dia del curs, durant la celebració del festival. És d’una alumna –les noies acabaven d’incorporar-se a l’escola, fins aleshores exclusivament d’homes–. «Tenia la cama enguixada i Linares em va ajudar a pujar al cotxe. Mentre el meu pare estava fent la volta, va aprofitar per grapejar-me el cul. Em va provocar una sensació molt desagradable, que encara no he aconseguit oblidar». Linares va tornar a Premià de Mar en el curs 2003-04. Nomenat superior de la comunitat de germans i amb més de 70 anys, va seguir en contacte amb alumnes malgrat que ja només quedaven quatre germans en el claustre de professors. Va recuperar el vincle amb l’equip de futbol i es va fer càrrec de la infermeria. Aquest diari ha contactat amb dues exalumnes, S. i I. C., que ho van patir al despatx en el qual jugava a ser metge. «Ens posava el termòmetre amb qualsevol excusa, tot i que ens fes mal la mà, i aprofitava aquest contacte per tocar-nos els pits. O volia que ens asseguéssim a la seva falda i crec que gairebé sempre tenia una erecció. És una cosa que amb les meves amigues hem recordat sempre», explica I. C. A l’altra alumna, S., Linares li ficava llaminadures per dins dels pantalons quan tenia 5 anys. La situació, tot i que ella no sap si ha de ser qualificada d’abús, la va incomodar prou com per explicar-la a casa i la seva mare li va demanar que evités tornar a infermeria. En el curs 2004-05, una secretària de l’escola va elevar al director del centre una queixa que alumnes d’ESO li havien fet arribar sobre Linares: «s’animava molt a la infermeria». Aquell avís de l’empleada, sempre segons el seu relat, la va enfrontar durament amb Linares i també amb un altre professor del centre. Aquest segon germà fins i tot a agredir-la físicament. A l’estiu del 2005, La Salle va canviar de director i la secretària, setmanes després de la suposada agressió, va ser acomiadada. Una portaveu de la Salle ha negat que la direcció tingui constància de represàlies contra una treballadora que denunciés la pederàstia de Linares el 2005. També nega que arribessin a l’escola queixes per part de cap família –ni tan sols dels pares d’Alejandro Palomas–. La mateixa portaveu demana als afectats que es posin en contacte amb la institució perquè aquesta pugui «reparar» el dany que pugui haver-los causat.

Set exalumnes de la Salle revelen abusos del mateix professor que va violar Palomas

L’escriptor ha formalitzat la seva denúncia contra el germà Jesús Linares, que estava a càrrec de la infermeria i va seguir en contacte amb menors de l’escola fins fa poc anys

El més llegit