Pau Garcia-Milà: «Amb les noves tecnologies serà impossible saber si darrere el treball d’un alumne hi ha esforç o no»

Pau Garcia-Milà, emprenedor, cofundador i CEO de Founderz, una escola ‘online’ d’emprenedoria, i professor d’ESADE, va iniciar fa un any un espai a Tik-Tok anomenat ‘En 1 minut’, en què en 60 segons explica noves tecnologies i les seves aplicacions. En un d’aquests vídeos explicava, per a delícia d’estudiants mandrosos, com fer un treball «de qualsevol tema» en un minut gràcies a la intel·ligència artificial. ¿Com? Doncs gràcies a tecnologies com la d’openai.com. Un programa que, a partir d’una petita introducció sobre el tema en qüestió, desenvolupa tot un escrit sobre l’assumpte amb tal habilitat que fins i tot passa la prova de programes que detecten si aquest text és un plagi. ¿Què pretenia amb aquest vídeo? En primer lloc, donar visibilitat a Openai, una tecnologia que existeix des de fa un any i que des de fa tres mesos ja és a l’abast de qualsevol. Et pots crear un compte gratis i hi tens accés lliure durant un temps. Després potser cobren 5 o 6 cèntims per generar un treball. Volia ensenyar fins a quin punt la intel·ligència artificial pot suposar un canvi de paradigma. I l’exemple del vídeo és en espanyol, amb la qual cosa aprofita menys de l’1% del potencial d’Openai, perquè el 99% del seu ‘playground’ és en anglès. Si s’utilitza l’anglès, el resultat és espectacular, exponencialment millor. Acabava dient que els treballs que encarreguen els professors no tenen sentit. Sí. Amb aquestes noves tecnologies serà difícil comprovar si darrere un treball hi ha o no esforç de l’alumne. Algú pot dir que això de copiar o de demanar que algú et faci un treball ha existit sempre. Però és que ara ho tens en 30 segons i sense demanar res a ningú, és molt llaminer. Ara els professors encara podrien detectar-ho perquè la màquina de vegades escriu ximpleries, però d’aquí dos o tres anys no poden saber qui ha escrit aquest treball. Aleshores tindrem un problema a l’educació perquè el model d’encarregar un treball per fer a casa i després revisar-lo deixa de ser vàlid. Hi haurà nanos que faran un esforç per aprendre i n’hi haurà que sucumbiran a la temptació de deixar que una màquina ho faci en 30 segons. Si nosaltres a la nostra època haguéssim tingut un artefacte que en tres clics ens hagués fet el treball, ¿no l’hauríem utilitzat, per molt responsables que fóssim? Jo crec que sí. Jo intento avançar-me a això i apuntar que igual no té gaire sentit aquest model i l’aprenentatge i l’esforç, que és l’objectiu de fer fer un treball a casa, hauríem de buscar altres maneres de mesurar-ho. Aquesta tecnologia encara és a les beceroles. En pocs anys haurà avançat infinitament més. Em pregunto com els meus fills demostraran l’esforç i l’aprenentatge, perquè de la manera com ho fèiem nosaltres no tindrà gaire sentit. Això implicarà un canvi en el model educatiu, i com abans ens posem les piles per utilitzar les noves tecnologies a favor de l’educació dels nens, i no deixant que siguin els més vius els que facin trampes, millor. ¿Quin ‘feedback’ va tenir d’aquest vídeo? Des d’alumnes, sobretot universitaris i de batxillerat, que em deien que ho provarien, fins a professors que em deien que per què ho havia ensenyat, que ara els alumnes ho utilitzarien. Jo els deia que això no ho he creat jo, només ho he visibilitzat, i potser alguns estudiants ja ho saben. Per tant, prefereixo que els profes també ho sàpiguen i que s’activin mecanismes per treballar amb la tecnologia a favor i no amb la tecnologia en contra. També vaig tenir ‘feedback’ que en espanyol la màquina és una mica tonta. ¿Tecnologies com aquesta poden ser el revulsiu final per canviar el model educatiu? Aquesta és una de les moltes tecnologies que canviarà el model. A la meva època va aparèixer ‘El Rincón del Vago’, on copiaves treballs, i després la Viquipèdia, que era tallar i enganxar. Això és diferent. És una màquina que no copia, sinó que interpreta i escriu com nosaltres ho faríem. Fa l’esforç per nosaltres, amb la qual cosa no aprenem absolutament res. I aquest és el problema. Que estem despullats. Per això és urgent aplicar aquestes tecnologies a la docència, perquè estiguin a favor de l’educació i no en contra.

Pau Garcia-Milà: «Amb les noves tecnologies serà impossible saber si darrere el treball d’un alumne hi ha esforç o no»

«Caldrà buscar noves maneres de mesurar l’aprenentatge i l’esforç dels estudiants»

El més llegit