El nou model educatiu: alumnes preparats per resoldre problemes del dia a dia

Amb el suport de la nova llei educativa, la Lomloe, també coneguda com a ‘llei Celaá’, Catalunya posa el turbo en l’aplicació del model educatiu per competències. Un model més o menys assentat a primària, encara poc implantat a l’ESO i desconegut al batxillerat. Catalunya ja porta des del 2015 anant per aquesta via. Però els nous currículums d’aquestes etapes que està dissenyant el Departament d’Educació busquen estendre i consolidar aquesta manera d’ensenyar i d’avaluar en funció de les competències que ha adquirit l’alumne. Un model que fuig dels exàmens memorístics, reproductors i de les notes tradicionals. «Es tracta de capacitar per tenir coneixements, habilitats, actituds que perdurin, transferibles, que l’alumne sigui capaç d’utilitzar amb èxit en contextos reals. ¿Podem considerar aprenentatge el que es memoritza per passar un examen per oblidar-ho uns dies després?», resumeix Marc Beltran, membre del grup Avaluar per Aprendre de la Associació de Mestres Rosa Sensat. Com passa abans de qualsevol canvi important, i aquest ho és, la societat es pregunta si aquest model té menys continguts, abaixa el nivell, és menys exigent i no fomenta l’esforç. Els pedagogs consultats rebutgen de ple aquestes reticències. Ho explica Beltran utilitzant el símil d’una escala en què si els esglaons són molt alts, no tothom podrà pujar-los, però si són més accessibles, sí. «Els continguts continuen apareixent tot i que actualitzats i s’han prioritzat. A més es requereix que siguin aplicats, no únicament memoritzats. Ben entès, la complexitat i esforç que requereix per a l’alumne és més gran. No és fer-ho més fàcil. El repte és com facilitar que tots els alumnes puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats, no que tots arribin al mateix màxim. Perquè és en la pràctica que el currículum cobra sentit. S’han de reduir els nivells d’abandonament escolar i augmentar l’interès per continuar estudiant», assenyala Beltran. Preparats per al món actual César Coll, catedràtic de Psicologia evolutiva de l’educació i un dels coautors de la Lomloe, situa el nou model en un món que ha canviat i amb ell, els reptes i la formació. «Els reptes són globals i amb una traducció local. S’ha de formar les persones perquè desenvolupin competències que els permetin fer front a aquests problemes», argumenta. «El perfil de sortida de l’alumne ha de ser el d’una persona preparada per afrontar els reptes actuals». Coll nega rotundament que el model competencial suposi abaixar el nivell. «Per afrontar reptes es necessita una quantitat important de coneixement. Per exemple, per resoldre el problema de la sostenibilitat es necessiten molts coneixements d’història, de biologia, de ciència, del context. No és veritat que es buidi de continguts el currículum ni que els coneixements competencials signifiquin tenir menys coneixements. Al contrari, els coneixements competencials requereixen molts coneixements», insisteix. Adeu a l’«etern suspès» Una altra de les claus del model és que l’escola sigui un lloc on tots tinguin èxit. El model convencional, explica Miquel Àngel Alegre, doctor en Sociologia per la UAB i cap de projectes de la Fundació Bofill, «fa poc perquè l’alumne faci seus els aprenentatges. És un model que expulsa l’alumne que no entra en la lògica acadèmica». En canvi, el model competencial «és autoreferencial. No compara entre alumnes, sinó que mira l’evolució i el potencial de cada un, on és i on pot arribar. És un model que s’adapta a cada nen i això es reflectirà en l’avaluació. Serà motivador per a tothom», remarca Alegre. Un model en què, diu, desapareixerà la figura de l’«etern suspès», amb tot el que això implica en l’autoestima dels nens. Aquest expert envia un missatge de calma als que no ho veuen clar: «Si el mètode s’aplica bé, afavorirà tothom. Evitarà l’exclusió de cert alumnat i potenciarà les capacitats de cada nen». Aprendre i transferir ¿I com s’ensenya i s’avalua l’aprenentatge? La idea és aprendre a partir de situacions reals per així assumir aquests coneixements i després ser capaç de transferir-los a altres contextos. Beltran torna als exemples: «Hi ha aprenentatges, i els alumnes t’ho diuen, que ni entens ni saps per què serveixen. Jo no sé per què m’han servit les integrals que vaig estudiar. Però ara, si m’haguessin dit ‘dissenyarem una piscina utilitzant integrals’, potser li hauria vist sentit. La clau és aprendre per resoldre situacions reals i significatives. Tenir la capacitat per aplicar coneixements, l’habilitat per resoldre problemes reals». Posem el cas de la lectura d’un llibre. «Fer un examen per comprovar si han llegit un llibre té poc sentit. En canvi, té més sentit si a classe parlem sobre aquest llibre i l’alumne elabora una reflexió sobre algun aspecte d’aquest llibre», apunta Betlem Cuesta, coordinadora pedagògica de l’institut Les Vinyes de Castellbisbal, un dels que ja treballen per competències des de fa anys. Un altre cas. A primer d’ESO de Les Vinyes van escriure un atles de viatges imaginaris. «Es van haver de documentar sobre un país i escriure una història. Això suposa un treball d’aprofundir coneixements de diferents àmbits». I una altra, una obra de teatre sobre el franquisme i la Guerra Civil. «Per muntar-la van haver d’investigar i aprendre coses sobre aquesta època», explica Cuesta. L’institut Jaume Cabré de Terrassa ja va néixer amb el sistema competencial. Aquí des de sempre treballen per grans projectes transversals. «A tercer d’ESO en treballem un de novel·la negra i ciència. A quart, un d’història i llengua. I al final cada alumne elabora una creació pròpia partint del que ha après», apunta Maribel Tarrés, directora del centre i una de les impulsores de la plataforma Canviem el Batxillerat. Les exposicions orals, on els alumnes presenten continguts apresos, i les eines digitals són altres potes del sistema. Les notes no importen ¿I els exàmens? «Són un instrument més. Els podem fer si ho considerem necessari», apunta Cuesta. I Beltran insisteix en el tema assenyalant que «hi ha formes de demostrar l’aprenentatge que no són únicament els exàmens tradicionals per escrit i, principalment memorístics i reproductors. Es tracta de generar situacions i contextos variats perquè l’alumne demostri que pot fer transferència del que ha après». Es pot valorar, per exemple, que l’alumne amb tots els materials al seu abast, i a partir del que ha treballat a classe, sàpiga analitzar una situació o problema de la vida real, donar la seva opinió, argumentar-la i proposar com resoldre-la o millorar-la. ¿On queden aquí les notes? El nou model contempla les notes a efectes de certificació, però no d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumne. «Confonem avaluació amb certificació. No es tracta de qualificar, sinó d’avaluar. I es busca personalitzar l’aprenentatge per a cada alumne», apunta Cuesta. A l’institut Les Vinyes ho tenen molt clar: en un projecte en què cada alumne presentava el que havia après al final de curs, «ningú va preguntar si això tenia nota». «Van entenent que es tracta d’aprendre i millorar». I per calmar ànims, afegeix: «No oblidem les notes. L’escola ha de certificar si un nen ha aconseguit les competències». En la mateixa línia, Tarrés assenyala que les notes «no són importants». «Escrius no per a una nota, sinó per fer-ho bé. Per això, en el procés d’aprenentatge, escrius un text, el revises, dones pautes, ho tornes a escriure. Posem una nota perquè el sistema obliga a acreditar-ho, però res més. Es tracta de posar el focus en el progrés», remarca. Afegeix que el sistema per competències possibilita que els nens siguin conscients d’on han de treballar més. Saber imprescindible i saber adquirible ¿Hi ha menys continguts? O potser en els anteriors currículums n’hi havia massa. «Els currículums van molt carregats. Tothom sap que els temaris no s’acaben mai i que es fan a correcuita. S’ha de donar temps als nens perquè aprenguin a pensar, a treballar en equip», defensa Tarrés. César Coll li dona la raó: «Els programes estan sobredimensionats i sobrecarregats, sobretot a l’ESO. I al batxillerat ja és la bogeria». I planteja una reflexió: «El tema és ¿què necessitem que sàpiguen els nens? ¿Tot? No, el més important. Hi ha coneixements imprescindibles i d’altres, d’adquiribles». Hem de donar-los mitjans perquè sàpiguen on han d’anar a buscar la informació. I els continguts són importants i bàsics per obtenir informació». «¿Menys continguts de què? ¿De coses que pots buscar a Google? Hi ha competències que són molt importants com les de planificar, analitzar, treballar en equip, tractar textos, comunicar...», afegeix Óscar Altide, director de l’institut Quatre Cantons de Barcelona. Canvi difícil Els consultats admeten que el canvi és gran i no fàcil. «Com escoles i també com a societat hem d’entendre què significa aprendre. Això implica replantejar què i com ensenyar. Sabem que hi ha pràctiques que són més efectives que altres. El repte serà com seduir i implicar les escoles i els professors que encara no han avançat en aquesta línia», apunta Beltran. «Costarà i serà un canvi lent», afegeix Tarrés. «Sortir de la zona de confort no és fàcil. És una gran responsabilitat i demana valentia perquè és un camí nou. Però ens hem de situar aquí, la ciència ens ho confirma», remarca Altide, amb anys d’experiència en l’aplicació del model competencial. Una de les claus de la bondat del sistema la veu Costa en els seus alumnes. «Ara em pregunten menys per què serveixen el que estudien. Perquè entenen el sentit del que estan fent». Aquesta professora defensa la cultura de l’esforç, però «un esforç amb sentit, no només per aprovar un examen». Perquè aquest nou model funcioni, els professors seran clau. Educació ja està treballant en formació perquè els docents sàpiguen com aplicar els nous currículums, encara en fase d’esborrany. El setembre és a tocar. «Anem una mica justos de temps», adverteix Alegre.

El nou model educatiu: alumnes preparats per resoldre problemes del dia a dia

«¿Podem considerar aprenentatge el que es memoritza per a un examen i després s’oblida?», qüestionen des de Rosa Sensat

«¿Què necessitem que sàpiguen els nens? ¿Tot? No. Hi ha coneixements imprescindibles i d’altres, d’adquiribles» apunta César Coll

El més llegit