Així ha viscut l’hostaleria els dos anys d’emergència internacional per covid

Tal dia com ahir però fa dos anys, l’OMS va decretar l’emergència de salut pública internacional davant l’evidència que el coronavirus s’expandia sense control fora de la Xina. En aquells moments a tot el món hi havia 7.818 infectats i 170 morts. Avui es calcula que s’han contagiat més de 378 milions de persones (9,9 milions a Espanya) i la covid ha segat la vida de 5,6 milions (més de 93.000 al territori nacional). Pel camí, la pandèmia ha trastocat radicalment la vida a tot el planeta davant la recomanació universal de mantenir la distància social. Aquest consell, afegit a les successives limitacions i confinaments, ha provocat que a Espanya alguns sectors econòmics com l’hostaleria, el comerç i el turisme, hagin rebut un cop dur, sobretot en comunitats com Catalunya, on les restriccions han sigut constants. El 2020, per exemple, els bars tradicionals van perdre cinc punts de quota de mercat en benefici de les grans cadenes d’hostaleria, que tenen més recursos per fer front als deutes i als successius ertos o acomiadaments d’empleats. Alhora, s’ha produït una crisi sanitària sense precedents, de la qual encara no s’entreveu el final, tot i que alguns directius de l’OMS vaticinin que «és plausible que Europa s’estigui acostant al final de la pandèmia». No obstant, les seves previsions, com les de molts especialistes i governs, no sempre han sigut encertades. N’hi ha prou com a exemple que l’organització no va declarar l’existència d’una pandèmia fins a l’11 de març del 2020, quan hi havia més de 119.000 positius a 114 països. I de portes endins, Fernando Simón continuava negant la gravetat, amb asseveracions del tipus «la transmissió comunitària s’ha reduït en algunes zones» just abans de la manifestació del 8-M. No obstant, poc després, el 14 de març, el Govern es va veure obligat a prendre la difícil decisió de decretar l’estat d’alarma i confinar tot un país. Van arribar llavors els aplaudiments als sanitaris. Però també les setmanes d’incertesa i sofriment amb una onada que va desbordar hospitals i dipòsits de cadàvers i que va segar la vida de més de 45.000 persones. A les províncies més colpejades, es van registrar gairebé el doble de morts que abans de la covid. La desescalada Després va arribar l’anhelada desescalada, amb la sortida dels nens i un pla en quatre fases, asimètric en funció de la incidència provincial. El 21 de juny del 2020 va acabar el primer estat d’alarma i tot el país va entrar en la fase anomenada nova normalitat. Les competències van ser traspassades a les comunitats, però el respir va durar poc temps. Cap al final de l’estiu la corba d’incidència va començar de nou a créixer, especialment a Madrid, per la qual cosa es va iniciar una guerra entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso, que es va saldar amb un nou estat d’alarma, el 9 d’octubre del 2020, però exclusivament per a nou municipis madrilenys. Catalunya, per contra, es va avançar i el 14 d’octubre va tancar bars i restaurants i va limitar els aforaments. Però la covid va continuar avançant. Quan Espanya va superar el milió de contagiats, el 25 d’octubre, el Govern va decretar un nou estat d’alarma, sense confinament, però sí amb toc de queda o limitació de reunions a sis persones. La restricció va durar fins al maig del 2021 i pel camí es van produir la segona i tercera onada. No obstant, la pressió hospitalària ha anat a la baixa, onada rere onada, a causa de l’avenç de la campanya de vacunació, que es va iniciar el 27 de desembre del 2020 i ha facilitat que prop del 91% de la població més gran de 12 anys tingui la pauta completa. «Hem aconseguit vacunar tot un país i és un èxit col·lectiu», ha presumit Carolina Darias. No obstant, persisteix entorn d’un 10% de la població que segueix reticent a vacunar-se tant amb les primeres dosis com amb les de reforç, sobretot entre els grups d’edats compreses entre els 20 i els 39 anys. Però el negacionisme és inferior al d’altres països. La sisena onada Per això l’arribada de la variant òmicron, que és molt més contagiosa que les seves predecessores, ha provocat xifres d’incidència rècord que han desbordat, de nou, les costures de la debilitada atenció primària, però sense una corba equiparable de casos greus o morts. Així, la probabilitat d’hospitalització ha passat del 6,5% el 2021 al 0,9% i la de mort, del 0,9% al 0,07%. La menor gravetat ha desencadenat que Espanya i altres països estiguin preparant ja la ‘gripalització’ de la covid, que tindrà lloc quan la malaltia es converteixi en endèmica.

Així ha viscut l’hostaleria els dos anys d’emergència internacional per covid

L’OMS va declarar l’alerta global el 30 de gener del 2020 i la vida del planeta es va trastocar radicalment

La menor virulència de la malaltia fa que Espanya i altres països preparin ja la ‘gripalització’ del coronavirus

El més llegit