Al poble de Nouilhan, un grapat de cases d’agricultors de blat i de blat de moro de la regió francesa dels Alts Pirineus, ja no es parlava de Jérémy Rimbaud. Que ja no es pronunciés el seu nom era al que podia aspirar-se. Oblidar-lo era demanar massa. «¿Com ens n’hauríem d’oblidar?», es preguntava aquest dimarts una veïna que passava la tarda asseguda al seu jardí i que portava malament la tornada dels periodistes al seu municipi. «Tots coneixíem Léopold Pédèbidau. Rimbaud va entrar a casa seva però podia haver entrat en la de qualsevol altre, va passar per davant d’on viu la meva família. És una cosa molt traumàtica», afegeix a EL PERIÓDICO una altra dona, empleada a l’ajuntament de la població. Així que no ensopegar amb Rimbaud al passar les pàgines dels diaris locals era una petita fita. La setmana passada, no obstant, Rimbaud va tornar a ser notícia. I els seus sobrenoms, ‘el caníbal dels Pirineus’ o ‘el caníbal de Nouilhan’, van tornar a les portades.