Acaba d’arribar de dinar amb el president de la República Dominicana, Luis Rodolfo Abinader. En realitat només ha pogut menjar el primer plat: «És un bon amic i molt bon president, però per a aquestes coses de la puntualitat, els caribenys són diferents». Al matí [de dijous], en roda de premsa, Matutes lloa l’actitud d’Abidaner davant els empresaris, sobretot per les facilitats que dona.

¿Això passa també a Espanya?

Desgraciadament, no. A Espanya hi ha menys col·laboració publicoprivada amb el Govern espanyol. Se’ns pregunta poc i se’ns té poc en compte.

Amb el balear sembla el contrari. I són del mateix signe polític.

Amb el Govern hi ha diàleg, hi ha sintonia. Hi ha coses en què potser no coincidim, però s’hi ha posat, ha recolzat el turisme. Té bona predisposició per intentar salvar el sector i l’economia. El Govern ho està fent bé, igual que altres governs autonòmics de diferents colors polítics. Però el nacional ens té abandonats.

¿Quan comencen la temporada a Eivissa?

Dependrà que es normalitzi tot. He sigut tan mal Nostradamus aquest últim any i mig que ja no m’atreveixo a dir que això que estem vivint és el final... però espero que ho sigui. No crec que s’acabi el coronavirus, però sí que serà el final de considerar-lo una pandèmia. Si és així, serà una bona temporada i començarà aviat. Nosaltres treballem amb l’escenari d’obrir abans de Setmana Santa bastants hotels. I fins i tot d’intentar avançar una miqueta la temporada alta, la dels ‘openings’, al principi de maig. Confio que l’illa tingui una molt bona temporada.

¿Tota la planta o només una part?

Per Setmana Santa, una part. Al maig, tota. El 2021 vam obrir tota la planta. I segur, tant sí com no, farem el mateix el 2022. Fins i tot abans que un any normal.

¿Quants treballadors van mantenir en erto el 2021? ¿Els rescataran tots el 2022 o només una part?

Desgraciadament vam tenir alguns en erto, de la part de la central, no als hotels. I els que eren d’hotel es devia al fet que estava en obres, com el que serà el TRS Eivissa (un 5 estrelles de luxe). El 2022 no només no tindrem treballadors en erto, sinó que a més tindrem molts més empleats que els que hem tingut mai a l’illa. Entrarem en temporada amb un cinc estrelles nou que necessita més plantilla hotelera.

¿Han tingut problemes de reclutament de personal?

Sí. Ja ens va passar el 2021. Espero que aquest any no es repeteixi. Es deu a la senzilla raó que l’any passat vam obrir més tard que Andalusia. Quan trucàvem a la gent perquè s’hi incorporés, ja estaven en altres hotels més pròxims a casa seva, tot i que els salaris fossin pitjors. Com aquest any obrirem aviat, estic convençut que recuperarem part de la mà d’obra que ens va faltar l’estiu passat. Va ser un dels principals problemes que vam tenir.

¿Quan creu que tornarà a les xifres del 2019?

Si tot va bé, per al 2022.

És el més optimista dels hotelers i polítics amb qui he parlat a Fitur.

En el nostre cas, fins i tot seran millors que el 2019. El Bless es va llançar el 2019 entrada la temporada. El 2022 estarà absolutament en funcionament. Un cinc estrelles com el TRS es llançarà relativament aviat. I si la pandèmia ens ho permet, tota la part d’oci tindrà un molt bon any, per exemple Ushuaïa, perquè la gent té ganes de desfogar-se després de dos anys terrorífics. Com a cadena, ja treballem amb millors xifres que el 2019, d’ingressos i beneficis. I el mateix respecte a Eivissa.

¿Hi ha espai a l’illa, i clients, per a tants hotels de luxe? Aquest estiu n’obriran dos més al passeig de Vara de Rei i vostès, el de cala Gració.

Sí.

Ja ho va dir quan va obrir Ushuaïa i ningú el va creure. Al final es va demostrar que sí. ¿Però encara hi ha més luxe?

Hi continua havent espai. El luxe tendeix a realimentar-se. A Madrid, el Bless aspirava a ser el millor hotel de la capital, intentant lluitar amb el Villamagna. Ara hi ha el Four Seasons i el Mandarin, i el Villamagna ha fet una remodelació que segurament juga en una altra lliga. Per a mi podria ser una mala notícia, però no ho és de cap manera. Madrid, gràcies a aquestes obertures, s’ha convertit en una ciutat de turisme de luxe. A Eivissa, quan jo hi anava sol, em preocupava una mica si aconseguiria canviar la mentalitat. Vaig apostar per un turisme de luxe perquè, en aquell moment, a Eivissa només n’hi havia de caràcter nàutic i de vil·les, però no d’hotels. Que vagin obrint més hotels així reforça la marca Eivissa i la fam del luxe per venir a l’illa.

¿Què li falta al turisme de luxe a l’illa?

Tenim una queixa principal a l’estiu, que és la falta de turisme de compres. En això, Madrid és fortíssim. Estem intentant suplir-ho amb la construcció d’una galeria de botigues amb primeres marques en un terreny que pertany al Hard Rock. Això donarà sortida a part d’aquesta demanda. I a l’hivern, ens falta allargar la temporada. S’arreglaria, crec, (i això de vegades no sona bé dir-lo, però dic el que penso, tot i que de vegades no sigui bo) amb una oferta complementària perquè el MICE, el turisme de congressos, viatgi a l’illa en aquella època de l’any. I aquesta oferta no és cap altra que els camps de golf. Hi ha un tabú sobre això que és molt fàcil de desmuntar. S’ha demonitzat. I que consti que no tinc cap camp de golf en cartera. L’illa ja té un turisme gastronòmic espectacular, s’ha posat les piles en aquest àmbit i ja és un actiu fonamental a l’estiu. Si poguéssim mantenir part d’aquest turisme a l’hivern, també seguiria part d’aquest turisme gastronòmic en aquesta estació.

També es va demonitzar en el seu moment el projecte d’urbanització de ses Variades, que continua sent un cagader gegant de gossos.

Es va polititzar, quan el que s’anava a fer allà hauria permès reposicionar Sant Antoni. Crec que encara s’ha de fer. Es van fer les cessions que tocaven i el terreny no té valor ambiental. Potser si deixem que els gossos continuïn defecant allà, alguna vegada creixerà algun arbre, però de moment no n’hi ha cap. Confio que es desenvolupi pel bé del poble. Hi va haver un moment en què tot el que intentàvem fer (el Grup Matutes) es polititzava. Jo crec que ja estem en una altra fase. Cal parlar tranquil·lament amb les autoritats i veure si el que es pot desenvolupar allà interessa a l’illa i al poble.

¿Quins canvis creu que ha generat la crisi sanitària en la indústria turística?

Molts. No sortim més forts d’aquesta crisi. Això és una collonada. Ni en el nostre cas ni crec que en cap. Sortim sabent-ne més. S’han accelerat molt les tendències. Hem hagut de viure pràcticament sense turoperació, i hem sabut sobreviure a això incrementant el contacte amb els clients directes. En aquests dos anys hem fet de la necessitat virtut. En part, el 2022 espero que sigui millor que el 2019 per totes aquestes coses que han passat i que ens han fet millors i que, a més, han permès que un procés que, per una pura qüestió de prudència, volíem fer en diversos anys, es completés en un any i mig. I el 2022 no serà millor per nombre d’arribades de turistes: hem de començar a deixar de comptar el nombre de turistes que venen; el que hem de comptar és el que es deixen al destí, l’empremta econòmica que deixen al seu pas.

Han augmentat les vendes directes al 24% el 2021. Suposo que es proposen augmentar aquest percentatge per no dependre de les agències ‘online’ (OTA).

Si fa dos anys em preguntes si seríem capaços de vendre el 24% de manera directa, t’hauria dit que el 2021 seria una quimera, que potser d’aquí quatre anys. Fa uns anys teníem l’anhel d’arribar al 30% de venda directa, com a límit, el 2030. Aquest percentatge ha quedat curt després de la pandèmia. La marca es coneix i ven molt bé, i es produeix un efecte multiplicador amb Palladium Rewards, el programa de fidelització de la companyia els clients afiliats de la qual han generat el 67% del volum de venda per canal directe, la majoria de les vendes del 2021. I només fa un any que estem amb la fidelització. Per això pensem que estarem molt per sobre del que anhelàvem per al 2030.

¿A què creu que es deu l’auge del turisme nacional el 2021?

El nacional és un bon turisme, paga bé, és millor que d’altres perquè li agrada visitar la zona, no es queda ficat a l’hotel. El motiu que n’arribessin més no va ser que hi hagués un buit (d’altres mercats) i es colés. El que va passar és que molta gent tenia por d’agafar l’avió, per això el transport marítim va tenir un bon any. I, a més, i més important, el turisme nacional no podia anar a gaires altres destins llunyans d’Amèrica i Europa, ja que hi havia molts països amb restriccions. Fins i tot a aquells que no tenien especial por d’anar amb avió els feia poca gràcia tirar-se tres hores volant, en preferien només una. Per això el mercat nacional va mirar molt cap endins. A Andalusia, mai he vist Marbella i Cadis com aquest estiu. Si Eivissa va salvar la temporada el 2021, per a aquestes dues destinacions va ser una temporada històrica. Part d’aquest turisme segurament el perdrem el 2022 perquè, probablement, ja no tindrà tanta dificultat per anar a llocs més llunyans. Tant de bo perdem els mínims possibles.

¿Està d’acord amb la nova llei turística?

Fins ara, amb el Govern balear sempre hi ha hagut una bona comunicació, ha sigut molt fluida. Estic segur que sabrà encaixar que s’incrementi la productivitat del sector amb millorar la qualitat de vida dels treballadors, ja que, si no, serà pa per avui i engrunes per demà. Hi ha coses en aquesta llei que ja estàvem fent nosaltres, molt abans que sortís, aquestes quatre pinzellades que se n’han dit. Per exemple, els cinc estrelles que estem creant últimament ja porten elevadors de llits. Tenim un certificat de Top Employer que no té pràcticament ningú. Per a nosaltres, els nostres col·laboradors, els nostres empleats, són la primera imatge que tenen els nostres clients i, per tant, si volem que estiguin còmodes han de percebre que el treballador està còmode amb nosaltres. És fonamental. Això casa molt amb el que s’ha presentat per part del Govern balear. Els seus principis són els que ja tenim a la companyia. Tenim un projecte enorme per intentar electrificar tots els sostres que tenim a Platja d’en Bossa, per, així, autogenerar tot el que puguem. Lluitem per l’autogeneració on podem. Per exemple, la planta fotovoltaica més gran de Jamaica és nostra. A Mèxic i a la República Dominicana en tenim altres de gegants.

¿En què no està d’acord amb aquesta llei?

Hi ha coses que em preocupen una miqueta més. La llei de vegades sona una mica intervencionista. Soc dels que penso que és millor generar lleis que creïn incentius perquè la seva aplicació resulti eficient econòmicament als empresaris. Com que sempre hi ha hagut una comunicació fluida amb el Govern balear, estic segur que abans que aprovin aquesta llei parlaran amb tots els implicats, sindicats i hotelers, perquè no només no resti competitivitat al mercat hoteler balear, sinó que la incrementi.

¿Quin paper han de jugar les discoteques en l’oferta turística d’Eivissa? ¿Són necessàries o, com critiquen alguns, sobren?

Més que necessàries, són fonamentals. Qualsevol destí turístic pretén ser líder en alguna cosa i ser diferent en alguna cosa. Eivissa és líder i diferent en l’oferta d’oci musical, tant diürna com nocturna. Desgraciadament, a Espanya som una mica caïnites. Quan surts de l’illa i del país, tots, absolutament tots, et parlen amb enveja de l’oferta i posicionament d’Eivissa com a destí. Mig món intenta imitar-nos, sense aconseguir-ho. És absolutament absurd arribar a plantejar-se que l’oferta d’oci nocturn no és fonamental per al futur d’Eivissa. És clar que hi ha coses que segurament s’han de controlar. No pot deixar-se tot al lliure albir, entre altres coses perquè pot afectar la qualitat de l’oferta. Però qui sap alguna cosa de turisme descarta immediatament que l’oci nocturn no sigui una cosa fonamental per a l’illa.

El seu grup va haver de «reiniciar el sistema», segons el seu CEO, al començar la crisi sanitària. ¿Quin ha sigut el pitjor moment que ha viscut en aquesta crisi?

De la nit al dia vam haver de tancar-ho tot. Va ser un moment que ens va agafar amb molta energia i vam aconseguir tancar molt ràpid. I ho vam fer bé i fins i tot animats per com ho havíem fet. Però els pitjors moments van ser quan em vaig adonar que això no era una qüestió d’un mes. Tonto de mi, fins i tot em vaig arribar a plantejar que podríem salvar la temporada 2020, almenys d’una manera més que digna. Devia ser per la poca experiència en pandèmies que tenia [riu]. Després van arribar els dies en què vaig constatar que els resultats eren dolents, molt dolents, que s’estava drenant la caixa i que passava una cosa que mai m’havia passat: no depenia de mi ni del meu equip que les coses no sortissin bé. En la pandèmia depenia de lleis i comportaments externs. Hi va haver un moment de desesperació... i en part continua existint perquè encara seguim a mercè de lleis, restriccions, variants... Però com a grup hem après a fer moltes coses bé en aquesta època. Al Carib hem tingut el millor juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre de la història. I això, amb un any molt dolent per a tot el món, és una satisfacció, ja que demostra que hem sabut reaccionar i afrontar aquest problema bé. Tot i que no estic del tot satisfet (només ho estaré quan les normatives i preocupacions siguin com les del 2019), vivim un moment en què ens hem recarregat de moral i tenim moltes ganes d’anar a totes quan això es normalitzi.

Mentre parla (l’entrevista es desenvolupa en una sala de l’estand de Palladium a Fitur) beu un cafè americà (abans confirma que no conté ni una gota de llet) que endolceix amb sacarina. De tant en tant, es parteix de riure, com quan reconeix la seva afició per Twitter i els seus, de vegades, tuits desmesurats.

A Twitter no té pèls als dits. Un dels seus últims tuits: «Començo a creure que l’esquerra vol que l’obrer s’alimenti de cols. No neguem les macrogranges, igual que no neguem l’estupidesa humana, només ens neguem que es tanquin (em refereixo a les granges, tant de bo acabés l’estupidesa humana, però, mirant el Congrés, soc pessimista)». Un altre: «És insuportable que l’economia de Madrid tiri tant». Una ironia sobre un article aparegut a ‘El País’ sobre la necessitat de reservar per sopar a la capital. ¿Vostè és ayusista o casadista?

Soc matutista. Conec Isabel Díaz Ayuso. Ha sigut extraordinàriament valenta. Com a persona amb negocis a Madrid, els ho agraeixo encara més. Una de les coses que m’agraden d’Isabel és que ha sabut jugar-s’hi la pell, cosa que no sempre veig en els polítics d’aquest país. Va prendre decisions que sabia que, si li sortien malament, el seu cap polític estaria servit amb safata de plata. Però ha volgut ser valenta per intentar salvar l’economia de Madrid i molts llocs de treball de la capital. Trobo a faltar que més polítics com Isabel.

¿Es planteja ficar-se en política o ja en va tenir prou amb el seu pare?

Descarto la política perquè amb els meus tuits no podria. El dia que comenci a esborrar tuits em ficaré en política.

¿Què li feia més ràbia, que guanyés Max Verstappen o Lewis Hamilton?

Soc un boig de la fórmula 1. Sense tenir especial afinitat per cap dels dos, ja que cap dels dos em cau especialment bé, tot i que tots dos són uns genis, volia que guanyés Verstappen.